Obre el menú principal
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008).

La Verge o Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València. La seua basílica s'ubica al costat de la Seu, entre la plaça de l'Almoina i la de la Mare de Déu, originalment anomenada de la Seu. Els valencians la coneixen afectuosament com la Geperudeta.

Contingut

HistòriaModifica

El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seua advocació parteix de la iniciativa del pare fra Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409 quan es dirigia a la Seu de València, va vore com uns xiquets feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre estes persones.

Esta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals.

Esta confraria va ser posada baix l'advocació d'esta Mare de Déu, des de 1414, quan diu la llegenda, que uns àngels la van esculpir. Esta tenia inicialment la seua seu a la menuda ermita situada actualment entorn de l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les murades.

La imatge té una altura de set pams valencians, i com a curiositat té el cap reclinat lleugerament cap a baix, perquè la posició inicial d'esta imatge era gitada. Açò era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" que morien atesos per la confraria. Per esta raó la imatge mira cap als seus fidels.

PatronatgeModifica

La Mare de Déu dels Desemparats no sempre va ser la patrona de la ciutat. En un primer moment el patró ho va ser Sant Jordi, igual que a tots els regnes i comtats de la Corona d'Aragó. I des del primer moment de la conquesta, Sant Vicent màrtir, ajusticiat a la ciutat en època romana. Sant Miquel, conegut a València com l'àngel custodi, va tindre una importància com a patró de les ciutats de jurisdicció reial del regne. Finalment, des del segle XVIII, queden fixats com a patrons Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent Màrtir, i la Mare de Déu dels Desemparats. Quedant com a patrons del regne, Sant Vicent Ferrer i la Mare de Déu del Puig.

La declaració oficial com a patrona de la ciutat, la feu el 21 d'abril de 1885, Lleó XIII, i la seua coronació canònica el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.

HimneModifica

D'aquella celebració van quedar els coneguts Ave Maria[1] i el Himne de la Coronació, tots dos de l'organista Romeu de la catedral, i l'himne amb lletra de Josep Maria Juan García, que transcrivim.

La pàtria valenciana s'empara baix ton mant
¡Oh, Verge Sobirana de terres de Llevant![2]
La terra llevantina reviu en ta Capella
al fer-vos homenatge de pur i ver amor.
Puix sou la nostra Reina i vostra Imatge bella
pareix que està envoltada de màgic resplendor.
La rosa perfumada, la mística assutzena,
lo seu verger formaren als peus de ton altar.
I fervorós en elles lo valencià t'ofrena.
La devoció més santa que es puga professar.
Al voret coronada com Reina i com patrona,
Sentim tons fills de l’ànima glatir lo nostre cor
I perles que_enriquixen per pures ta corona,
Seràn les nostres vides, formant lo seu tresor,
¡Oh, Verge Subirana!, ¡Oh Imatge Beneïda!
Orgull de nostra terra, escut de nostra fe,
De Vos depén la glòria, de Vos depén la vida,
Que sou l’únic emblema on resplendeix el be.
Valencia, que_es ta filla, al rebre ta mirada,
sa tradició recorda i anyora temps pasats,
i al voret, Verge Santa, com Reyna coronada,
en goig diu: -¡Tenim Mare, no estém desemparats!
A ton regás s’empara, el fill que tant t’adora
I el teu auxili prega, que es glòria del cristià;
El teu empar espera qui en devoció t’implora,
Puix sou la Reyna Excelsa del poble valencià.
En terres valencianes, la fe per Vós no mor
i vostra Imatge Santa portem sempre en lo cor.
Salve, Reina del cel i la terra;
Salve, Verge dels Desemparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare del bons valencians

Les festesModifica

El segon diumenge de maig se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.[3] Una altra celebració relacionada amb esta advocació és l'Ofrena que es realitza els dies 17 i 18 de març, dins de les festes de les falles.

El culte en altres llocsModifica

 
Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats que es troba al Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya. Barcelona

Sota aquesta advocació fou fundada a Vélez-Málaga la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya.[4] i la Mare de Déu rep culte al Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, regit per aquest orde.

A Barcelona també rep culte a l'església de Betlem.

ReferènciesModifica

  1. Gremi de Campaners (2017). Audiovisual conmemoratiu. València: Arxidiocesi Valentina. 
  2. Juan Llovet, María Elvira. Música religiosa als pobles de la Vall d'Albaida (Tesi) (en castellà), 2009. Universitat de València. Història de l'antiguitat i de la cultura escrita, 2009, p. 316. ISBN 978-84-370-7453-5 [Consulta: 22 març 2019]. 
  3. Comissió textos religiosos. Missa pro populo. Mater Desertorum. València: AVL [Consulta: 4 abril 2019]. 
  4. Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." València: Arts Gràfiques Soler, S.L.,1970. Pàgines: 67-69.

BibliografiaModifica

  • Congregació Mares Desamparats i Sant Josep de la Muntanya: "Mare Petra a Barcelona". Barcelona: 2004. Autor.
  • Llácer de San José, Mª Virginia; Martín de San José, Bladina: "Sobre la Piedra. Breve biografía de la Madre Petra de San José Pérez Florido." València: Arts Gràfiques Soler, S.L.,1970.

Enllaços externsModifica