Obre el menú principal

Margarida (La llegenda diu que fou baronessa a contracor), malgrat no poder constatar la veracitat d'aquest personatge, el pes de la tradició i de la llegenda apòcrifa fa que hom pari atenció en la figura d'aquesta desventurada abadessa. Margarida era una noia de noble llinatge que va professar al monestir de Montsió. La seva pietat i intel·ligència aviat la van fer arribar al càrrec d'abadessa malgrat que era molt jove.

Infotaula de personaMargarida
  Abadessa 

Activitat
Ocupació Monja
Modifica les dades a Wikidata
Escut de la baronia de Llers

Vet aquí que un noble, el baró de Llers (comtat de Besalú), benefactor del monestir, en una visita que va fer a Montsió, en veure-la al claustre, es va enamorar perdudament d'ella, ja que la noia era d'una bellesa extraordinària. De seguida es va interessar per saber qui era i la seva procedència. Tan gran va ser el seu enamorament que el noble va demanar al pare de l'abadessa que li concedís permís per casar-se amb la seva filla. Atesa la condició del noble, el pare va acceptar i de rebot la filla no va poder negar-s'hi. Hi va accedir, però amb la condició de no lliurar-se mai al seu espòs. Aquest, amb tal de tenir-la, no hi va posar cap objecció, tot creient que acabaria per doblegar la voluntat de la seva esposa.

Margarida, que a contracor havia deixat el convent i complia amb la condició de baronessa al castell del seu espòs, va veure l'ocasió de tornar al cenobi quan el seu home va haver de partir a terres llunyanes per combatre pel rei. Altres vegades ja havia hagut d'absentar-se i quan tornava sempre ho feia esperançat de conquerir el cor de la seva esposa. Però el baró, corsecat per la gelosia i perquè no havia aconseguit trencar l'amor que Margarida sentia per Déu, va simular que se n'anava. Ell mateix havia planejat un parany per comprovar què feia la seva estimada.

La baronessa va canviar els vestits pel seu hàbit i de nit partí cap al convent. El viatge era llarg, però Margarida no va tenir cap obstacle a trobar ajuda pel camí; l'abillament i la dignitat d'abadessa li ho facilitaven. Al cap de deu dies, quan va aconseguir arribar al monestir, just quan estava a punt de trucar la porta perquè les monges l'obrissin, una ombra se li va abraonar al damunt. Era el baró, que l'havia seguit des que inicià la marxa.

Sense poder contenir la fúria, el marit decebut i rancuniós li va clavar un munt de punyalades

« <Ni per a mi ni per al Senyor>. »

diuen les cròniques que va dir. Des d'aleshores, conta la llegenda que, de nit i durant segles, hom podia veure el fantasma de l'abadessa vagarejant pel convent de Montsió amb el seu hàbit ensangonat.

Les preferències que se'n tenen fa que s'ubiqui aquest personatge a l'època preterida per la presència del noble (després de la reforma dels Reis Catòlics i del Concili de Trento les circumstàncies impossibilitaven que un laic pogués entrar en un convent de clausura).

BibliografiaModifica