Margarida Aldobrandini

Margarida Aldobrandini (Roma, Estats Pontificis, 1586 - Parma, Ducat de Parma, 1646) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Parma.

Infotaula de personaMargarida Aldobrandini
Margarita Aldobrandini, Duchess of Parma by Bartolome Gonzalez, held in the Hermitage collection.jpg
modifica
Nom original(it) Margherita Aldobrandini modifica
Biografia
Naixement29 març 1588 modifica
Capodimonte (Itàlia) (en) Tradueix modifica
Mort9 agost 1646 modifica (58 anys)
Parma (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentParma modifica
Regent
modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Altres
TítolDuquessa modifica
FamíliaFamília Aldobrandini modifica
CònjugeRanuccio I de Parma modifica
FillsOttavio Farnese (en) Tradueix
Victòria Farnese d'Este
Odoard I de Parma
Maria Caterina Farnese
Francesco Maria Farnese (en) Tradueix modifica
ParesJoan Francesc Aldobrandini modificaOlimpia Aldobrandini Borghese Pamphilj modifica

Armoiries Aldobrandini.svg modifica

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 1586 a la ciutat de Roma sent filla de Joan Francesc Aldobrandini (1545-1601) i Olímpia Aldobrandini (1567-1637), neboda aquesta última del papa Climent VIII.

Núpcies i descendentsModifica

Per tal d'establir la pau entre les famílies Aldobrandini i Farnese es concretà el prometatge de Margarida amb Ranuccio I de Parma, celebrant-se les nocies el 7 de maig de 1600 a la ciutat de Roma. D'aquesta unió nasqueren:

A través del matrimoni Ranuccio I obtingué un important dot i l'autonomia del ducat de Parma, que seguia en aquells moments subordinat a la Santa Seu. Margarida, per la seva joventut, tingué diversos avortaments naturals i fills que moriren però en Ranuccio feu aflorir el temor que Margarida estava embruixada. El 1610 la parella celebra el naixement del primer fill que superà l'any de vida, però aquest nen nasqué sord i mut. Després d'una ràpida investigació, les sospites se centren en una antiga amant del Duc, Claudia Colla i la seva mare, que l'any 1611 foren acusades i condemnades per bruixeria.[1]

A la mort del seu espòs el seu fill Odoard Farnese fou nomenat successor, si bé tingué la regència del seu oncle, el cardenal Ranuccio Farnese. A la mort d'aquest Margarida fou nomenada regent, càrrec que exercí fins al 1628, moment en què el seu fill assumí plenament el poder.

Margarida morí el 9 d'agost de 1646 a la ciutat de Parma.

ReferènciesModifica


Precedit per:
Odoard de Parma
com a regent
Regent de Parma
16261628
Succeït per:
Odoard I de Parma
com a duc