Obre el menú principal

Margarida de Savoia (Fossano, Ducat de Savoia, 21 de juny del 1390 - Alba, Cuneo, Itàlia, 23 de novembre de 1464) fou una princesa de la casa de Savoia, marquesa de Monferrat. És venerada com a beata per l'Església catòlica.

Infotaula de personaBeata Margarida de Savoia
Beata Margherita di Savioa-Acaia (Barisano's vita of 1692).jpg
Gravat amb la beata pregant, 1692
Biografia
Naixement Margherita di Savoia
21 de juny de 1390
Fossano, Ducat de Savoia (actual província de Cuneo, Piemont, Itàlia)
Mort 23 de novembre de 1464(1464-11-23) (als 74 anys)
Alba (Cuneo, Piemont)
Lloc d'enterrament Convent de Dominiques (Alba, Piemont, Itàlia) 
  Abadessa 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Abadessa i marquesa
Orde religiós Terciàries dominiques
Princesa i marquesa consort
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació 1566 , Pius V (autorització del culte); 8 d'octubre de 1669 (confirmació per Climent IX)
Pelegrinatge Alba
Festivitat 23 de novembre (a l'Orde de Sant Domènec, el 25 de novembre)
Esdeveniment significatiu Filla d'Amadeu de Savoia-Acaia, esposa de Teodor II de Monferrat
Iconografia Com a monja dominica, amb tres fletxes; amb un cérvol
Altres
Títol Marcgravi
Família House of Savoy-Acaia Tradueix
Cònjuge Teodor II de Montferrat
Pare Amadeus, Prince of Achaea Tradueix
Germans Mathilde van Savoye Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Margarida fou la primera dels quatre fills d'Amadeu de Savoia, príncep d'Acaia i senyor del Piemont, i de Caterina di Ginevra. El 17 de gener del 1403 es va casar amb Teodor II, marquès de Montferrat, de la branca italiana dels Paleòleg, un dinastia procedent de l'Imperi Bizantí. El marit era vidu per dos cops, ja que s'havia casat abans amb Argentina de Lunigiana (†1387) i amb Joana de Bar (†1402), amb qui havia tingut tres fills. Amb Margarida el matrimoni va durar quatre anys i no en van néixer fills.

Era molt devota i pietosa, i encara més després d'haver sentit les predicacions de sant Vicent Ferrer, que passà un temps a Monferrat. En quedar vídua, va optar per deixar la vida mundana i va deixar el govern del marquesat al fill primogènit del seu marit Joan Jaume (13951445), i es retirà a Alba (Piemont), on es féu membre del Tercer Orde de Sant Domènec.

Al cap de poc, Felip Maria Visconti, duc de Milà en demanà la mà, demanant al papa Martí V que la dispensés dels vots; Margarida refusà l'oferta i va decidir de lliurar-se del tot a Déu. Va fundar un monestir amb altres dames nobles i el posà sota la regla de les Monges Dominiques. Com a monja exemplar, va morir al monestir d'Alba el 1464.

VeneracióModifica

 
Alba, amb el monestir i la tomba de la beata.

El 13 de desembre del 1464 fou sebollida en una tomba humil, però el 1481 les restes foren traslladades a un sepulcre al seu monestir, que va fer construir Guillem VIII de Monferrat.

El papa Pius V va autoritzar el 1566 la celebració de la seva festivitat; Climent IX va confirmar-ne el culte, beatificant-la el 8 d'octubre del 1669.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Savoia