Obre el menú principal

Margot Fonteyn (Reigate, Surrey, Anglaterra de 18 de maig, 1919 - Panamà, 21 de febrer, 1991) fou una famosa ballarina britànica que assolí el títol de prima ballarina absoluta, considerada la millor del ballet clàssic del seu temps, essent també condecorada com a Dame.

Infotaula de personaMargot Fonteyn
Margot Fonteyn - 1960s.jpg
(dècada del 1960)
Biografia
Naixement (en) Margaret Evelyn Hookham
18 maig 1919
Reigate, Surrey, Anglaterra
Mort 21 febrer 1991 (71 anys)
Ciutat de Panamà
Causa de mort Causes naturals (Càncer d'ovari)
Formació Royal Ballet School Tradueix
Activitat
Ocupació Ballarina, coreògrafa, ballarina de ballet i dissenyadora de moda
Ocupador The Royal Ballet Tradueix
Família
Cònjuge Roberto Arias Tradueix
Premis

IMDB: nm0284839 IBDB: 87577
Discogs: 1787618 Find a Grave: 8211051
Modifica les dades a Wikidata
Tamara Karsavina assajant a Margot Fonteyn per l'Espectre de la rosa.

Va ser deixeble de H. Bosustov, George Goncharov, Serafina Astafieva. Començà l'any 1934, en el ballet del Sadler's Wells, al qual va pertànyer pràcticament tota la seva vida, i actuà nombroses vegades de parella amb Robert Helpmann que també pertanyia a la mateixa companyia,[1] i on el 1935, feu el rol de Criolla, a El Río Grande; en aquest mateix any a l'Alicia Markova, els rols de la qual s'encarrega. Interpreta el repertori clàssic habitual, destacant com a protagonista de Giselle, que estrenà el 1937, en el paper de Odette-Odile, de El llac dels cignes, des de 1939, i en l'Aurora, de La Bella dorment, des de 1946. Ensems, era la principal intèrpret de tota una sèrie de balls que per a ella va compondre Frederick Ashton; cal citar entre ells:

  • Nocturn, (1936), sobre música de Delius.
  • Aparicions, (1936), sobre música de Liszt.
  • Els patinadors, (1937) sobre música de Meyerbeer.
  • Sonata Dante, (1940) sobre l'obra del mateix títol de Liszt.
  • Varicions Simfoniques, (1946) sobre la peça del mateix nom de César Franck.
  • Dafnis & Cloe, (1951) de Ravel, amb decorats de Bakst.
  • Tiresias, (1951), amb música de Lambert.

També interpretà el rol d'Amor a Orfeu i Eurídice, amb coreografia de Ninette de Valois, 1941, i el d'Ofelia, de Hamlet, amb coreografia i música de Tchaikovsky (1942). Esporàdicament, l'any 1948, actuà en el ballet de Roland Petit, que li dedica la coreografia de Les demoiselles de la nuit, sobre text d'Anouilh i música de Jean Françaix; llavors interpretà el paper d'Agathe. el 1958 estrenà Undine, ballet amb música de Henze. Durant algunes temporades va ballar de parella amb Rudolf Nuréiev, que llavors era un jove ballarí soviètic que, havent abandonat el seu país el 1962, s'incorporà al reial Ballet Britànic.

Amb l'estrena, el 1963, de Margarita y Armando, amb coreografia d'Ashton sobre música de Liszt. El 1954 fou nomenada presidenta de l'Acadèmia Reial de Dansa Britànica. El 1956, es casà amb Roberto Arias, diplomàtic de Panamà impossibilitat a causa d'un atemptat. Posseïa títols honorífics de les Universitats de Leeds, Oxford, Cambridge i Londres. Era considerada com una de les ballarines més importants de l'època. El seu estil correspon a la màxima perfecció de l'escola coreogràfica britànica: suprema elegància, sensibilitat, detallisme i ponderació, sense destacar mai per excés de caràcter. Encarnava, en fi, el sentit clàssic de la dansa en la seva més alta accepció.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Margot Fonteyn