Marià Llorente
Marià Llorente (València, 4 de gener de 1752 - Bolonya, 18 de maig de 1816) va ser un religiós, historiador, escriptor, filòsof i naturalista valencià.[1][2][3] Entrà a formar part de la Companyia de Jesús l'any 1766, i el 1767 s'exilià a Bolonya arran de l'expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III d'Espanya, tot i que entre els anys 1798 i 1801 tornà a València. Intervingué en les polèmiques americanistes del seu temps, motiu pel qual escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell'America (Parma, 1804), on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica. També escriví Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D. Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna (1815); Storia d'un filosofo disingannato (1815), en forma epistolar, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa, i s'encarregà de la traducció de l'obra d'Antoni Ponç i Piquer Viaggi fuori di Spagna (Venècia, 1815), de la qual suprimí els passatges que segons ell no feien justícia a alguna població espanyola.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1752  València |
| Mort | 18 maig 1816 (64 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, filòsof, escriptor, historiador, naturalista |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Cerdà Pérez, Manuel «Marià Llorente». Diccionari enciclopèdic d'historiografia catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Montserrat Llorens i Serrano». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ Astorgano Abajo, Antonio «Mariano Llorente». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 11 juliol 2020].
Bibliografia modifica
- Batllori i Munné, M. «Llorente, Mariano». A: Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús. Madrid: Universitat Pontifícia de Comillas, 2001, pàg. 2152.