Obre el menú principal

Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)

Maria Amàlia d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1746 - Praga 1804) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial. Al casar-se amb el duc de Parma seguí amb la política d'acostament entre la Casa de Borbó i la Casa d'Habsburg produït al llarg del segle XVIII.

Infotaula de personaMaria Amàlia d'Àustria
Maria Amalia of Habsburg Lorraina Parma.jpg
Biografia
Naixement 26 febrer 1746
Viena
Mort 18 juny 1804 (58 anys)
Praga
Lloc d'enterrament Catedral de Praga
Activitat
Ocupació Sobirana
Altres
Títol Duc i duquessa
Família House of Habsburg-Lorraine Tradueix
Cònjuge Ferran I de Parma
Fills Carolina de Borbó-Parma
Lluís I d'Etrúria
Princess Maria Antonia of Parma Tradueix
Charlotte de Bourbon-Parme
Philippe Marie de Bourbon
Filippo di Borbone, Principe di Parma Tradueix
Antoinetta di Borbone, Principessa di Parma Tradueix
Luisa di Borbone, Principessa di Parma Tradueix
Pares Francesc I del Sacre Imperi RomanogermànicMaria Teresa I d'Àustria
Germans Archduchess Maria Johanna Gabriela of Austria Tradueix, Maria Josefa d'Habsburg-Lorena, Maria Carolina d'Àustria, Maria Cristina d'Àustria, Archduchess Maria Anna of Austria Tradueix, Maria Antonieta d'Àustria, Archduchess Maria Carolina of Austria Tradueix, Archduchess Maria Carolina of Austria Tradueix, Archduchess Maria Elisabeth of Austria Tradueix, Archduchess Maria Elisabeth of Austria Tradueix, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran d'Àustria-Este, Archduke Charles Joseph of Austria Tradueix, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maximilià Francesc d'Àustria
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Núpcies i descendentsModifica

Educada en el si de la Cort de Viena, aviat esdevingué extremadament popular en els cercles de l'aristocràcia austríaca per la seva bellesa i per la seva intel·ligència. Enamorada del príncep Carles de Zweibrücke, la seva mare i el ministre Von Kaunitz prohibiren la unió en considerar a l'esmentat príncep un mal partit per una arxiduquessa austríaca.

Es casà "per poders" el dia 27 de juny de l'any 1769 a Viena, i "en persona" a Colorno el 18 de juliol del mateix any, amb el duc Ferran I de Parma, fill del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Aquesta unió fou en contra de la seva voluntat, però amb el fi d'acostar, a través del matrimoni, les cases d'Àustria i de Borbó. La parella s'establí a Parma i tingueren cinc fills:

  • SAR la princesa Antonieta de Borbó-Parma, nada i morta a Parma el 1784.
  • SAR la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, nada a Parma el 1787 i morta el 1789.

Consort de ParmaModifica

A Parma, Maria Amàlia demostrà tenir un gran caràcter. Aviat deixà de banda els consells de la seva mare i s'immiscuí en política aconseguint la destitució del primer ministre Guillaume Du Tillot. Mentrestant l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria aconseguí que França i Espanya financessin la cort parmesana amb contribucions econòmiques realment importants.

Maria Amàlia portà una vida desenfrenada, allunyada del rígid protocol palatí, la qual cosa generà un gran escàndol entre les diferents corts europees que progressivament s'allunyaren del petit ducat italià. L'any 1773 Maria Teresa intentà una reconciliació amb la seva filla i reconduir la situació del ducat parmesà sense que aquesta maniobra tingué resultats positius.

Amb la invasió napoleònica d'Itàlia, Maria Amàlia decidí abandonar la península i establir-se a Praga on morí el 18 de juny de 1804, sent enterrada a la catedral de sant Vitus.