Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760 ), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
 | |
| Nom original | (de) Maria Amalia von Sachsen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
(de) Maria Amalia Christina Franziska Xaveria Flora Walburga von Sachsen 24 de novembre de 1724 Dresden, Ducat de Saxònia |
| Mort |
27 de setembre de 1760 (als 35 anys) Madrid, Espanya |
| Causa de mort | Tuberculosi |
| Lloc d'enterrament | Cripta reial del monestir d'El Escorial |
| Reina consort de Nàpols i Sicília | |
| 1737 – 1759 | |
| Reina consort d'Espanya | |
| 1759 – 1760 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | Reina consort d'Espanya |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Dinastia |
 Casa de Wettin |
| Cònjuge | Carles III d'Espanya |
| Fills |
Maria Isabel Antonieta (1740-1742) Maria Josepa Antonieta (1742) Maria Isabel (1743-1749) Maria Lluïsa (1745-1792) Felip Antoni (1747-1777) Carles IV (1748-1819) Maria Teresa (1749-1750) Ferran I(1751-1825) Gabriel (1752-1788) Maria Anna (1755-1817) Francesc Xavier (1757-1771) |
| Pares |
Frederic August II de Saxònia Maria Josepa d'Àustria |
| Germans |
Christine de Saxe, Maria Josepa de Saxònia, Marie-Élisabeth de Saxe, Maria Anna de Saxònia, Marie Marguerite de Saxe, Maria Kunigunde of Saxony  , Carles de Saxònia, Clément Wenceslas de Saxe, Frederic Cristià I de Saxònia, Albert de Saxònia-Teschen i François-Xavier de Saxe |
|
Premis | |
 | |
|
| |
 | |
|
| |
 | |
Orígens familiarsModifica
Nasqué el 24 de novembre de 1724 a Dresden, sent filla del rei-elector Frederic August II de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria. Era néta per línia paterna del rei Frederic August I de Saxònia i Eberhardine de Brandenburg-Bayreuth, i per línia materna de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg.
Núpcies i descendentsModifica
Es casà el 19 de juny de 1738 amb el rei de les Dues Sicílies, i futur rei d'Espanya, Carles III d'Espanya. D'aquesta unió tingueren:
- la infanta Maria Isabel Antonieta de Borbó (1740-1742)
- la infanta Maria Josepa Antonieta de Borbó (1742)
- la infanta Maria Isabel de Borbó (1743-1749)
- la infanta Maria Josepa de Borbó (1744-1801)
- la infanta Maria Lluïsa d'Espanya (1745-1792), casada el 1765 amb l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic
- l'infant Felip de Borbó (1747-1777), duc de Calàbria i exclòs del tron pels seus problemes mentals
- l'infant Carles IV d'Espanya (1748-1819), príncep d'Astúries i rei d'Espanya
- la infanta Maria Teresa de Borbó (1749-1750)
- l'infant Ferran I de les Dues Sicílies (1751-1825), rei de les Dues Sicílies, casat amb Maria Carolina d'Habsburg (1752-1814).
- l'infant Gabriel de Borbó (1752-1788)
- la infanta Maria Anna de Borbó (1754-1755)
- l'infant Antoni de Borbó (1755-1817)
- l'infant Francesc Xavier de Borbó (1757-1771)
El casament entre els dos fou realitzat en virtut de pactes, però Maria Amàlia sentí ben aviat un gran amor pel seu marit, que també li correspongué. Així, a la mort d'ella, el rei Carles III no es tornà a casar.
Reina d'EspanyaModifica
El 1759 va morir el rei Ferran VI d'Espanya, germà de Carles, sense descendència i Amàlia va acompanyar al seu espòs a Espanya per a ocupar el tron. A la reina Maria Amalia se li deu la introducció a Espanya del costum nadalenc del pessebre, d'origen napolità.
Al setembre de 1760, tot just un any després de la seva arribada, Maria Amàlia de Saxònia va morir el 27 de setembre a causa d'una tuberculosi. Carles III va assenyalar: "En 22 anys de matrimoni, aquest és el primer disgust seriós que em dóna Amàlia".
| Precedit per: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel |
Reina consort d'Nàpols i Sicília 1737-1759 
|
Succeït per: Maria Carolina d'Àustria |
| Precedit per: Maria Bàrbara de Bragança |
Reina consort d'Espanya 1759-1760
|
Succeït per: Maria Lluïsa de Parma |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Amàlia de Saxònia |