Maria Antonieta d'Àustria

última reina de França abans de la Revolució Francesa

Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793)[1] fou reina de França i muller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Infotaula de personaMaria Antonieta d'Àustria
Louise Elisabeth Vigée-Lebrun - Marie-Antoinette dit « à la Rose » - Google Art Project.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Maria Antonia Josepha Johanna Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1755 Modifica el valor a Wikidata
Hofburg Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1793 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
plaça de la Concorde (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Decapitació per guillotina Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósocialité, consort Modifica el valor a Wikidata
Participà en
5 maig 1789Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
TítolReina
Archduchess (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHabsburg-Lorena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís XVI de França (1770–1792) Modifica el valor a Wikidata
ParellaHans Axel de Fersen Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Teresa de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluís XVI de França)
Lluís XVII de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluís XVI de França)
Lluís Josep, delfí de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluís XVI de França)
Sofia de França
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Lluís XVI de França) Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis Tomlinson Modifica el valor a Wikidata  i Harry Styles Modifica el valor a Wikidata
GermansArchduchess Maria Carolina of Austria (en) Tradueix, Maria Josefa d'Habsburg-Lorena, Maria Carolina d'Àustria, Maria Cristina d'Àustria, Archduchess Maria Anna of Austria (en) Tradueix, Maria Amàlia d'Àustria, Archduchess Maria Elisabeth of Austria (en) Tradueix, Archduchess Maria Johanna Gabriela of Austria (en) Tradueix, Archduchess Maria Carolina of Austria (en) Tradueix, Archduchess Maria Elisabeth of Austria (en) Tradueix, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià Francesc d'Àustria, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran d'Àustria-Este i Archduke Charles Joseph of Austria (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InculpacióTraïció i abús sexual infantil Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
14 juliol 1789-9 novembre 1799Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Marie-AntoinetteSignature.png Modifica el valor a Wikidata

CoA of Marie-Antoinette of Austria.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 8dc0e8c5-ccf6-4f86-a77c-3338ace982c9 IMSLP: Category:Johanna,_Maria_Antonia_Josepha Find a Grave: 2230 Modifica el valor a Wikidata
Maria Antonieta 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun

Orígens familiarsModifica

Nascuda a Hofburg, Viena, el dia 2 de novembre de 1755 essent filla de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Maria Antonieta era neta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans, mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

Núpcies i descendènciaModifica

Maria Antonieta va arribar a la cort francesa l'any 1770 quan era una adolescent de 14 anys per casar-se amb qui seria quatre anys més tard Lluís XVI de França, fill de Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. Va arribar escortada per un seguici que incloïa 57 carruatges, 117 lacais i 376 cavalls.[2] La unió va ser impulsada pel duc de Choiseul, secretari d'estat d'afers exteriors, com a maniobra per a la reconciliació entre França i Àustria.[3]

El casament per procurationem es va dur a terme a Àustria, mentre que el considerat com a veritable va tenir lloc el 16 de maig de 1770 a la Capella del Palau de Versalles en una celebració davant més de 5000[4] convidats de l'aristocràcia i conduïda per l'arquebisbe de la Catedral de Reims.

La parella tingué quatre fills.

RegnatModifica

El regnat de Lluís XVI i Maria Antonieta va començar l'any 1774 després de la mort de Lluís XV.[3] Davant la debilitat del nou rei, Maria Antonieta es va intentar posicionar com a líder extraoficial del regne i va intervenir en gran part de les decisions que es prenien a palau.[2]

Tanmateix, les seves atribucions oficials eren molt limitades i a l'esfera pública va dedicar la major part del seu temps a socialitzar i a desplegar els seus gustos extravagants: música, moda, jocs d'atzar, ampliació dels seus espais privats, amors i intrigues de palau.[3][4] A conseqüència d'això va ser anomenada popularment "Madame Déficit" com a cap visible dels excessos de la noblesa, i el poble la va fer responsable directa de la misèria que patia.[5]

Va ignorar la crisi financera per la qual travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el Palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austríacs. Va posar el rei contra la Revolució, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.

Condemna i mortModifica

El 13 d'agost de 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI, els seus fills i la seva cunyada Elisabet a la Torre del Temple. El desembre de 1792 Lluís XVI va ser separat de la seva família i jutjat pel tribunal revolucionari, i va ser condemnat a pena de mort a la guillotina. Finalment va morir executat a París el 21 de gener de 1793.

El 13 d'octubre de 1793 Maria Antonieta va ser jutjada a La Conciergerie pel tribunal revolucionari. Va ser condemnada a mort acusada de conspirar contra França, d'arruïnar al país amb els seus capricis, i fins i tot d'haver mantingut una relació incestuosa amb el seu fill Lluís Carles. Va morir executada a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793 davant d'una multitud congregada a la Plaça de la Concorde.[6]

Les restes del matrimoni reial van ser traslladades l'any 1815 a la cripta de l'abadia de Saint-Denis, on es va erigir un monument al matrimoni, dalt de la tomba de Lluís XVI i la de Maria Antonieta.[3]

Maria Antonieta i la Cultura PopularModifica

Ha passat a la Història de l'Art, i de la Moda, contradictòriament com en la Història Moderna, com una mecenes, una espècie de Princesa d'Occident, una espècie de Jackie Kennedy, Grace Kelly, Carolina de Mònaco o Diana de Gal·les del moment. Com una creadora d'estil i moda, sobretot gràcies als dispendis en roba, vestits i complements que li dissenyava la seva Ministra de la Moda ("Ministre des Modes"), Rose Bertin, i el seu perruquer Leonard Autié, Perruquer de la Reina ("Coiffeur de la Reine"). El canvi d'alçada en els pentinats, amb la introducció del "Pouf", un conglomerat de gasa, cotó i filferro, que creava una estructura aèria, que es tapava amb cabells de la persona, donant molta alçada als pentinats. Després se li afegien plomes d'estruç, maquetes de vaixells, flors de tela, o collars de perles. Aquesta serà la seva aportació a la perruqueria. Més tard, a finals del segle XVIII, estèticament, els pentinats aniran relaxant-se i baixant d'alçada, tot i que augmentarà l'amplada, influïda per la moda anglesa.

Respecte el vestuari, al principi va mantenir l'ús del guardainfant en la roba de cort francesa, heretat per la tradició de la vestimenta castellana introduïda per Maria Teresa d'Àustria, muller de Lluís XIV. Eren unes estructures fetes amb les barbes de la balena, per la seva elasticitat i durabilitat i cintes de seda, que tenien la missió d'estufar el vestit, la dita "robe a paniers", "a les cistelles" per la forma de cistella de vimet invertida a cada costat de la cadera.

Amb el canvi de caràcter, sobretot amb els naixements dels seus fills, i la maduresa amb la relació de Lluís XVI, més distant i sincera, va anar deixant la moda tan estructurada per evolucionar a la moda a l'anglesa, amb camises de cotó que solament es subjectaven al cos amb una cinta de raso o seda, la qual cosa també li va comportat crítiques, per ser una etiqueta massa sexy per una reina de França, o l'adopció del vestit noble de camp anglés, que introduïa el polissó i els enagos.

Però la seva influència no es va quedar solament en el camp del vestuari o l'estètica personal, si no també en el de la decoració amb el suport que va fer a l'arquitectura neoclàsica amb el seu arquitecte fetitxe, Richard Mique, així com els treballs refinats d'arts aplicades a l'ebanisteria feta per Jean-Henri Riesener, gran defensora de la seva obra.

La pintura, amb el suport a la seva amiga i retratista, Louise-Élisabet Vigée Le Brun, una dona, de les poques pintores professionals de la història, o la música, amb el seu mecenatge a Gluck i la seva òpera, Iphigénie en Aulide, demostren que tot i ser una persona amb poc coneixement de la realitat social de França, i tenir la mà trencada per a despeses importants, també era una persona amb una personalitat avançada per al bon gust i l'estil.

Amb els anys, la influència de Maria Antonieta com icona de persona inadaptada al seu medi, i infeliç amb el seu destí, a més de rebel i moderna, així com inteligent, en la vida personal, però alhora reaccionària i conservadora en la vida pública, fan d'ella un personatge contradictori i real. Una biografia destacada d'ella és la de Stefan Zweig, on retracta aquesta doble dualitat, infantil i capritxosa de la primera part de la seva vida, amb una més madura i resignada de la seva part final, com a sabedora que no ho havia fet bé.

ReferènciesModifica

  1. «Maria Antonieta d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
  2. 2,0 2,1 Covington, Richard. «Marie Antoinette» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Marie Antoinette» (en anglès), 27-10-2016. [Consulta: 11 maig 2021].
  4. 4,0 4,1 Editors, History com. «Marie-Antoinette» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2021].
  5. «El desorbitado estilismo de la reina María Antonieta» (en castellà), 01-12-2019. [Consulta: 11 maig 2021].
  6. «Así le cortaron la cabeza a María Antonieta» (en castellà), 16-10-2018. [Consulta: 11 maig 2021].