Maria Antonieta d'Àustria
Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793)[1] fou reina de França i muller de Lluís XVI de França. Pertanyent a la dinastia dels Habsburg, fou arxiduquessa d'Àustria, i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Orígens familiarsModifica
Nascuda a Hofburg, Viena, el dia 2 de novembre de 1755 essent filla de l'emperador Francesc I i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Maria Antonieta era neta per via paterna del duc Leopold III de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans, mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
Núpcies i descendènciaModifica
Maria Antonieta va arribar a la cort francesa l'any 1770 quan era una adolescent de 14 anys per casar-se amb qui seria quatre anys més tard Lluís XVI de França, fill de Lluís de França i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. Va arribar escortada per un seguici que incloïa 57 carruatges, 117 lacais i 376 cavalls.[2] La unió va ser impulsada pel duc de Choiseul, secretari d'estat d'afers exteriors, com a maniobra per a la reconciliació entre França i Àustria.[3]
El casament per procurationem es va dur a terme a Àustria, mentre que el considerat com a veritable va tenir lloc el 16 de maig de 1770 a la Capella del Palau de Versalles en una celebració davant més de 5000[4] convidats de l'aristocràcia i conduïda per l'arquebisbe de la Catedral de Reims.
La parella tingué quatre fills.
- SAR la princesa Maria Teresa de França, nada a Versalles el 1778 i morta al Castell de Frohsdorf el 1851. El 1799 es casà amb el duc d'Angulema.
- SAR el príncep Lluís Josep de França, nat a Versalles el 1781 i mort a Meudon el 1789.
- SM el rei Lluís XVII de França, rei titular (1793-1795), nat a Versalles el 1785 i mort a París el 1795.
- SAR la princesa Maria Sofia de França, nada a Versalles el 1786 i morta al mateix Versalles el 1787.
RegnatModifica
El regnat de Lluís XVI i Maria Antonieta va començar l'any 1774 després de la mort de Lluís XV.[3] Davant la debilitat del nou rei, Maria Antonieta es va intentar posicionar com a líder extraoficial del regne i va intervenir en gran part de les decisions que es prenien a palau.[2]
Tanmateix, les seves atribucions oficials eren molt limitades i a l'esfera pública va dedicar la major part del seu temps a socialitzar i a desplegar els seus gustos extravagants: música, moda, jocs d'atzar, ampliació dels seus espais privats, amors i intrigues de palau.[3][4] A conseqüència d'això va ser anomenada popularment "Madame Déficit" com a cap visible dels excessos de la noblesa, i el poble la va fer responsable directa de la misèria que patia.[5]
Va ignorar la crisi financera per la qual travessava el país i va desautoritzar les reformes liberals de Turgot i Necker. No va tenir contemplacions amb les masses famolenques que es concentraven davant el Palau de Versalles i va enviar contra elles les seves tropes. El poble sempre va pensar que la seva reina servia els interessos austríacs. Va posar el rei contra la Revolució, i va rebre el suport de Mirabeau i Barnave en la defensa de les seves idees monàrquiques.
Condemna i mortModifica
El 13 d'agost de 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI, els seus fills i la seva cunyada Elisabet a la Torre del Temple. El desembre de 1792 Lluís XVI va ser separat de la seva família i jutjat pel tribunal revolucionari, i va ser condemnat a pena de mort a la guillotina. Finalment va morir executat a París el 21 de gener de 1793.
El 13 d'octubre de 1793 Maria Antonieta va ser jutjada a La Conciergerie pel tribunal revolucionari. Va ser condemnada a mort acusada de conspirar contra França, d'arruïnar al país amb els seus capricis, i fins i tot d'haver mantingut una relació incestuosa amb el seu fill Lluís Carles. Va morir executada a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793 davant d'una multitud congregada a la Plaça de la Concorde.[6]
Les restes del matrimoni reial van ser traslladades l'any 1815 a la cripta de l'abadia de Saint-Denis, on es va erigir un monument al matrimoni, dalt de la tomba de Lluís XVI i la de Maria Antonieta.[3]
Maria Antonieta i la Cultura PopularModifica
Ha passat a la Història de l'Art, i de la Moda, contradictòriament com en la Història Moderna, com una mecenes, una espècie de Princesa d'Occident, una espècie de Jackie Kennedy, Grace Kelly, Carolina de Mònaco o Diana de Gal·les del moment. Com una creadora d'estil i moda, sobretot gràcies als dispendis en roba, vestits i complements que li dissenyava la seva Ministra de la Moda ("Ministre des Modes"), Rose Bertin, i el seu perruquer Leonard Autié, Perruquer de la Reina ("Coiffeur de la Reine"). El canvi d'alçada en els pentinats, amb la introducció del "Pouf", un conglomerat de gasa, cotó i filferro, que creava una estructura aèria, que es tapava amb cabells de la persona, donant molta alçada als pentinats. Després se li afegien plomes d'estruç, maquetes de vaixells, flors de tela, o collars de perles. Aquesta serà la seva aportació a la perruqueria. Més tard, a finals del segle XVIII, estèticament, els pentinats aniran relaxant-se i baixant d'alçada, tot i que augmentarà l'amplada, influïda per la moda anglesa, l'anomenada "coiffure a l'enfant", ja que Maria Antonieta, amb la darrera filla, que morirà prematurament, va perdre molt de cabell, i Leonard hagué de crear un pentinat, molt curt a la part alta, ja que la Reina havia perdut molts cabells, i en canvi a les parts baixes de la nuca i els costats no. El "pentinat de nen", consisteix en què els pels de dalt es deixen créixer 4 dits i després es fa una permanent per a que sembli que la persona té molt de cabell, les parts dels costats, les deixava llargues i continuava fent tirabussons, i en cas que faltés cabell a dalt, lligava les puntes de pèls dels costats i darrere a la part alta del cap, i els cardava per a semblar que era pèl d'aquella part.
Respecte el vestuari, al principi va mantenir l'ús del guardainfant en la roba de cort francesa, heretat per la tradició de la vestimenta castellana introduïda per Maria Teresa d'Àustria, muller de Lluís XIV. Eren unes estructures fetes amb les barbes de la balena, per la seva elasticitat i durabilitat i cintes de seda, que tenien la missió d'estufar el vestit, la dita "robe a paniers", "a les cistelles" per la forma de cistella de vimet invertida a cada costat de la cadera.
Amb el canvi de caràcter, sobretot amb els naixements dels seus fills, i la maduresa amb la relació de Lluís XVI, més distant i sincera, va anar deixant la moda tan estructurada per evolucionar a la moda a l'anglesa, amb camises de cotó que solament es subjectaven al cos amb una cinta de raso o seda, la qual cosa també li va comportat crítiques, per ser una etiqueta massa sexy per una reina de França, o l'adopció del vestit noble de camp anglés, que introduïa el polissó i els enagos.
Però la seva influència no es va quedar solament en el camp del vestuari o l'estètica personal, si no també en el de la decoració amb el suport que va fer a l'arquitectura neoclàsica amb el seu arquitecte fetitxe, Richard Mique, així com els treballs refinats d'arts aplicades a l'ebanisteria feta per Jean-Henri Riesener, gran defensora de la seva obra.
La pintura, amb el suport a la seva amiga i retratista, Louise-Élisabet Vigée Le Brun, una dona, de les poques pintores professionals de la història, o la música, amb el seu mecenatge a Gluck i la seva òpera, Iphigénie en Aulide, demostren que tot i ser una persona amb poc coneixement de la realitat social de França, i tenir la mà trencada per a despeses importants, també era una persona amb una personalitat avançada per al bon gust i l'estil.
Amb els anys, la influència de Maria Antonieta com icona de persona inadaptada al seu medi, i infeliç amb el seu destí, a més de rebel i moderna, així com inteligent, en la vida personal, però alhora reaccionària i conservadora en la vida pública, fan d'ella un personatge contradictori i real. Una biografia destacada d'ella és la de Stefan Zweig, on retracta aquesta doble dualitat, infantil i capritxosa de la primera part de la seva vida, amb una més madura i resignada de la seva part final, com a sabedora que no ho havia fet bé.
ReferènciesModifica
- ↑ «Maria Antonieta d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Covington, Richard. «Marie Antoinette» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Marie Antoinette» (en anglès), 27-10-2016. [Consulta: 11 maig 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Editors, History com. «Marie-Antoinette» (en anglès). [Consulta: 11 maig 2021].
- ↑ «El desorbitado estilismo de la reina María Antonieta» (en castellà), 01-12-2019. [Consulta: 11 maig 2021].
- ↑ «Así le cortaron la cabeza a María Antonieta» (en castellà), 16-10-2018. [Consulta: 11 maig 2021].
