Maria Carme Roca i Costa
Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura. D'ençà d'aleshores ha publicat gairebé setanta llibres, molts dels quals adreçats al públic infantil i juvenil. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis com el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica per Intrigues de palau (2006), el Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l'arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s'amaga la por (2002).[1] El 2018 va guanyar el premi Prudènci Bertrana per El Far (2018).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 novembre 1955 (69 anys) Barcelona |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | escriptora, filòloga, historiadora |
Membre de | |
Premis | |
Lloc web | mcarmeroca.com |
A banda d'escriure, forma part del programa "Itineraris de lectura" de la ILC. És membre del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil com a representant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i també jurat de premis literaris com el Néstor Lujan de novel·la històrica o el Ciutat de Badalona de narrativa juvenil. Col·labora regularment amb la revista educativa Escola Catalana.
Obres
modifica- Assaig
- Abadesses i priores a la Catalunya Medieval (2013). Base.
- Les dones de Jaume I (2008). L’Esfera dels llibres.
- Novel·la
- Les illes interiors (2023) Columna
- A Bàrcino (2020) Columna (en castellà: En Barcino, Planeta)
- El far (2018)
- La noia del club (2017).[2] Alzira: Edicions Bromera. ISBN 978-84-9026-721-9
- A punt d'estrena (2016)[3]
- L'enigma Colom (2014)[4]
- Escollida pels déus (2011)
- Barcino (2009), novel·la que conta la vida de Luci Minici Natal Quadroni, prohom de la ciutat de Bàrcino del segle I, una combinació de coneixements històrics i de llibertat novel·lesca.,[5]
- El monestir proscrit (2008)
- Intrigues de palau (2006)
- El pont de fusta (2004)
- El darrer buit (1997)
- Narrativa juvenil i infantil
- Nicoletta i companyia (2023) Jollibre
- Fadanina / Fadanina i els follets perduts (2023) Baula
- La Gina el gat i l’emparedat (2022) Animallibres
- Tutankamon. El descobriment de la tomba (2022) Barcanova. En castellà: Tutankamón. El descubriemiento de la tumba. Anaya.
- Espai Personal (2021) Fiction Exprès. En coautoria amb Albert Puyuelo.
- Sense filtres (2020) Jo llibre. En castellà Sin filtros Loqueleo
- Nora, la petita campanera (2018) Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- Selfies al cementiri (2016). Barcanova.
- Els mitjons de l'ogre (2016). Jollibre. En castellà: Los calcetines del ogro (2018). En valencià: Els calcetins de l’ogre (2016) Voramar.
- Dedica'm un poema encara que sigui teu (2013) Barcanova.
- Katalepsis (2013). És una novel·la guanyadora del Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil en 2012.[6] En la història ens trobem des del rebuig social, la lluita del dèbil davant del poderós, la dificultat de comunicació entre pares i fills; la bona relació entre avis –besavis, en aquest cas– i nets, la importància de l'amistat de debò, l'amor i l'amor-odi; les relacions per interessos o el sisè sentit dels gats.
- Com una fotocòpia (2012) Estrella Polar.
- La moneda partida (2010) EDEBÉ. En castellà, La moneda partida.
- Qui és el de la foto? (2010) Bromera.
- La ciutat oblidada (2008). Estrella Polar.
- Quina bestiesa (2008) Baula.
- Una granota reial (2007). Barcanova.
- No hi ha petons per als fantasmes (2007). Oxford.
- La reina de Gizeh (2007) Planeta Oxford / 2019 Viena. En castellà La reina de Giza.
- Tambors de vidre (2006). Edebé. Amb coautoría amb Montse Ballarín. En castellà: Tambores de cristal.
- Un drac amb massa fums (2006). Oxford.
- Akanuu, l'arquer persa (2005). Barcanova.
- Estripar la teranyina (2005). Baula.
- Kamira.rom (2005). Cadí.
- Pedra foguera (2005). Barcanova.
- On s'amaga la por (Editorial Meteora, 2004). Premi Lola Anglada 2002.
- Les formigues s'han refredat (2004). Jollibre.
- La temuda petjada de Kali (2004). EDEBÉ.
- De pel·lícula (2003). Barcanova / 2009 Cadí
- Ada i Valeri, una nena i un bacteri (2003). Baula.
- El faedor de mentides (2003). Barcanova.
- Ermengol el Salat (2002) Edebé. En castellà, Armengol, el salado.
- Nits de celobert (2002) Baula
- Amb ulls de guácharo (2001). Jollibre
- Port Aventura té... Àngel (2001) Casals.
- Foc al cor (2000) Cadí / (2017) Animallibres.
- Els llibres també s'equivoquen? (1999). Casals.
- Sis contes revoltats (1998). Jollibre.
- Qui és el penjat? (1997). Casals.
- Una setmana plena de boires (1997) Edebé. En castellà, Una semana de brumas
- Participació en reculls de contes
- Lletres blaves per a l’autisme (2017). Stonberg.
- La solidaritat no degenera (2013) Viena.
- Elles també maten (2013)
- Clio, musa i assassina (2012)
- De tot cor (2007) Barcanova
- La Piranya i altres narracions (2000)
- Deus et machina (1999) La Busca Edicions.
- Telefonia mòbil (1996) Ràdio Molins de Rei
Premis
modifica- Finalista Atrapallibres 2021, per la novel·la Sense filtres
- Finalista Premi llibreter 2020 (modalitat infantil) per la novel·la La reina de Gizeh
- Premi Literari de Girona Prudenci Bertrana de novel·la per El far, 2018
- Premi Barcanova de Literatura Juvenil, 2017 per Selfies al cementiri
- Premi L'Illa dels Llibres, 2016 per A punt d'estrena
- Premi Joaquim Ruyra, 2012 per Katalepsis
- Premi Ciutat d'Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, 2009 per Qui és el de la foto?
- Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, 2006 per Intrigues de palau
- Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil, 2005 per Akanuu, l'arquer persa
- White Raven's (2004): El faedor de mentides.
- Premi Lola Anglada de Tiana (2002): On s'amaga la por.
- Premi Don·na (1997): El darrer buit.
- Premi Jocs Florals del Raval (1994).
- Premi Especial Barri de Sant Antoni (1994).
- Premi Barri de Sant Antoni-Eixample (1993).
Referències
modifica- ↑ «Maria Carme Roca i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nunes, Maria «Nedar en l'estela dels somnis». llegir.cat [Consulta: 22 febrer 2022].
- ↑ Costa-Gramunt, Teresa «A punt d'estrena». Eix Diari, 04-04-2016.
- ↑ SM «Maria Carme Roca imagina un Colom corsari». Ara, 21-02-2014.
- ↑ Barcino. Columna Edicions, 2009, p. 336. ISBN 9788466410540.
- ↑ «Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012». diari Ara, 14-12-2012. [Consulta: 12 gener 2013].