Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (comtessa de Montemolín)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, comtessa de Montemolín (Nàpols 1820 - Trieste 1861). Princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb el segon cap de la causa carlista, el comte de Montemolín.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 novembre 1820 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 14 gener 1861 (40 anys) Trieste (Itàlia) |
| Causa de mort | Febre tifoide |
| Sepultura | catedral de Trieste |
| Activitat | |
| Ocupació | reialesa |
| Altres | |
| Títol | Princess of Bourbon-Two Sicilies (en)  Princess of the Two Sicilies (en) |
| Família | Casa de Borbó-Dues Sicílies |
| Cònjuge | Carles Lluís de Borbó i de Bragança (1850–) |
| Pares | Francesc I de les Dues Sicílies i Maria Isabel de Borbó |
| Germans | Maria Amàlia de Borbó-Dues Sicílies, Teresa de Borbó-Dues Sicílies, Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies, Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, Carles de Borbó-Dues Sicílies (príncep de Capua), Leopold de Borbó-Dues Sicílies, Lluís Carles de Borbó-Dues Sicílies, Ferran II de les Dues Sicílies, Francesc de Borbó-Dues Sicílies, Antoni de Borbó-Dues Sicílies i Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies |
 | |
 | |
Nascuda a Nàpols el dia 29 de novembre de 1820 essent filla del rei Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya. Maria Carolina fou neta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria; mentre que per via materna ho era del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.
Contragué matrimoni el dia 10 de juliol de 1850 al Palau Reial de Caserta amb l'infant Carles Lluís de Borbó i de Bragança, fill de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i de la infanta Maria Francesca de Portugal. Maria Carolina i Joan eren cosins germans i necessitaren, per contraure matrimoni, la dispensa papal. La parella no tingué descendència.
Al contraure matrimoni amb un infant d'Espanya pertanyent a la branca carlista oposada a la reina Isabel II d'Espanya, Maria Carolina hagué de viure a l'exili. Àustria, tradicional partidaris dels carlistes, acollí a la parella que s'establí a la localitat marinera de Trieste on moriren amb un dia de diferència el mes de gener de 1861.
A la mort de Carles Lluís, la causa carlista fou liderada pel comte de Montizon, l'infant Joan Carles de Borbó i de Bragança. Maria Carolina morí mesos abans de la caiguda de la monarquia dels Borbó de les Dues Sicílies i mesos després de la constitució del primer regne d'Itàlia.