Maria Francesca de Bragança

infanta de Portugal

Maria Francesca de Bragança (Palau de Queluz 1800 - Alverstoke, 1834) va ser una infanta de Portugal de la Casa dels Bragança amb el tractament d'altesa reial. Casada amb el pretendent carlista al tron d'Espanya Carles Maria Isidre de Borbó.

Infotaula de personaMaria Francesca de Bragança
Infanta Maria Francisca of Portugal.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 abril 1800 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Queluz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1834 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Alverstoke (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles Maria Isidre de Borbó (1816–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Carles de Borbó i de BragançaFerran de Borbó i de BragançaCarles Lluís de Borbó i de Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan VI de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Carlota Joaquima de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel I de Portugal, Francesc Antoni de Bragança, Pere I del Brasil i IV de Portugal, Maria de l'Assumpció de Bragança, Maria Isabel de Portugal, Isabel Maria de Bragança, Anna de Jesús Maria de Bragança i Maria Teresa de Bragança Modifica el valor a Wikidata
Premis

Nascuda el dia 22 d'abril de 1800 al Palau de Queluz a les proximitats de Lisboa, sent filla del rei Joan VI de Portugal i de la infanta Carlota Joaquima d'Espanya.[1] Neta per via paterna del rei Pere III de Portugal i de la reina Maria I de Portugal ho era per via materna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.

Educada a la conservadora cort de Lisboa s'exilià junt amb la resta de la família reial portuguesa al Brasil arran de l'ocupació del país per part dels exèrcits francesos de Napoleó Bonaparte.

Casada el dia 4 de setembre per poders a Cadis i ratificat el dia 22 de setembre de 1816 en persona al Palau Reial de Madrid amb l'infant Carles Maria Isidre de Borbó, fill de rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. La parella visqué a la Cort de Madrid i tingueren tres fills:

A partir de l'any 1832 seguí el seu marit en el periple que el feu voltar per la península a conseqüència de la no acceptació de la Pragmàtica Sanció que abolia la Llei Sàlica i permetia l'accés al tron a la infanta Isabel, futura reina Isabel II d'Espanya.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Francesca de Bragança

Des de 1832, Maria Francesca va seguir el seu marit en el periple que va fer en recórrer la península com a conseqüència de la seva negativa d'acceptar la Pragmàtica Sanció de 1830, que abolia la Llei Sàlica i permetia l'accés al tron de la infanta Isabel, futura Isabel II d'Espanya.[1] El 12 de juny de 1834 van arribar a Anglaterra, acompanyats dels seus fills, la princesa de Beira i altres seguidors.[2] A finals de juny es van instal·lar a Gloucester Lodge, una residència d'Old Brompton, un suburbi de Londres.[3]

L'any 1834 morí a Anglaterra on el seu marit es trobava retingut per evitar la seva entrada de nou a la península. A la seva mort, la seva germana es va fer càrrec dels seus fills,[4] i el 1838 es va casar amb l'infant Carles.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Maria Francisca (D.). Infanta de Portugal» (en portuguès). Diccionario histórico, corográfico, heráldico, biográfico, bibliográfico, numismático y artístico. João Romano Torres - Manuel Amaral, 1904-1915/2000-2015. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. Dino, 1909, p. 86, 91.
  3. Dino, 1909, p. 104.
  4. Córdoba, E. Pablo de. Historia de Don Carlos de Borbón y de Este y de su augusta familia, desde el Convenio de Vergara hasta nuestros días (en castellà). Madrid: Imprenta de T. Rey, 1870, p. 575-581. 
  5. Merino, Eulogio «Descendencia del infante Don Carlos María Isidro de Borbón (1788/1855)». Hidalguía, núm. 189, 1985, pàg. 203-204.

BibliografiaModifica

  • Dino, Dorothée. Memoirs of the Duchesse de Dino (afterwards Duchesse de Talleyrand et de Sagan) 1831-1835 (en anglès). Nova York i Londres: Charles Scribner's sons i William Heinemann, 1909.