Viquipèdia

Maria Gràcia Bassa i Rocas

poetessa catalana

Maria Gràcia Bassa i Rocas (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961), sovint coneguda amb el nom de Gràcia B. de Llorenç, va ser una poeta, periodista i traductora catalana. Al llarg de la seva vida utilitzà infinitat de noms i pseudònims per signar les seves obres (M. Gràcia Bassa, Maria G. Bassa Rocas, Gràcia o Gracieta Bassa de Llorens, Gracieta B. de Llorens, etc.), ⁣[1] tot i que algunes de les seves col·laboracions a revistes van aparèixer sense signatura.

Infotaula de personaMaria Gràcia Bassa i Rocas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1883 Modifica el valor a Wikidata
Llofriu (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1961 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciópoetessa, periodista, mestra d'educació primària, folklorista, traductora Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGràcia B. de Llorenç Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJoan Llorens i Carreras
FillsJoan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís
MareIrene Rocas i Romaguera Modifica el valor a Wikidata
GermansFlorenci Bassa Rocas i Serafí Bassa Rocas Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Filla de Joan Bassa i Irene Rocas, fou mestra de Llofriu, on obrí una escola a la casa familiar, durant un temps abans de casar-se el 1907 amb Joan Llorens i Carreras, un americano de Pineda de Mar. A Llofriu, a la seva casa pairal de la família Bassa Rocas, es conserven uns grafits sobre el guix de les parets del primer pis i de les golfes, on Maria Gràcia i el seu germà Florenci deixen constància dels seus viatges.[2] Tot seguit el matrimoni es va traslladar a l'Argentina on la família Llorens es dedicava al comerç de llanes i pells i on el 1885 havien fundat una botiga a Trenque Lauquen, província de Buenos Aires, lloc on visqué Maria Gràcia entre el 1907 i el 1918, en què, després d'un parèntesi de dos anys a Catalunya, s'instal·là definitivament a Buenos Aires.

Deixeble i col·laboradora de Rossend Serra i Pagès, s'interessà per la llengua popular i el folklore i es dedicà a recollir proses, poesies populars, dites i refranys, activitat que mantingué tota la vida fins i tot des de l'Argentina. Des del 1910 fou col·laboradora com la seva mare Irene Rocas, del Diccionari català-valencià-balear d'Antoni M. Alcover.

Des de ben jove, va col·laborar en diverses publicacions de Catalunya com ara La Crònica, de Palafrugell, o Feminal, de Barcelona i després, de l'Argentina com ara Catalunya al Plata (1909), El Correo de Cataluña (1912). Destaquen especialment les seves col·laboracions a la revista en català Ressorgiment (1916-1972) de Buenos Aires. També va participar i va ser premiada en diferents Jocs Florals. Va publicar dos reculls de poesia: Espais de llunyania i Branca Florida i va deixar inèdits diversos treballs entre els quals destaca Els camins de la Pampa argentina, on descriu amb detall costums, personatges i paisatges de la Pampa d'inicis del segle xx.[3]

Va residir a la Pampa, on el 1928 va acollir a casa seva Francesc Macià.[4] En aquest sentit fou força activa en les activitats dels catalans d'Amèrica.

Va tenir sis fills: Joan, Maria Montserrat, Sara, Irene, Emília i Lluís Llorens Bassa. D'aquests, en Joan Llorens Bassa fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i delegat dels Jocs Florals de la Llengua catalana a l'exili, junt amb Santiago Rubió i Tudurí i Francesc Arnó. També dirigí durant molts anys el Consell de la Col·lectivitat Catalana de l'Argentina.[4] Com la seva mare i els seus germans Florenci i Serafí, Maria Gràcia Bassa va ser simpatitzant de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.[5][6]

El 27 de febrer de 2008 l'Ajuntament de Palafrugell va decidir dedicar un carrer de Llofriu en honor seu.[7]

El fons documental de la poetessa es troba a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, juntament amb la resta de documents de la seva família.[8]

Obres modifica

  • Esplais de llunyania (1919)
  • Branca florida (1933)
  • Els camins de la pampa argentina (1941) (inèdit)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona [9]

  • Invocació (1919)
  • Eucarística (1919)
  • Poema. T'he seguit, Vida! (1931)
  • Ecce Lignum Crucis! (1933)
  • Pregària (1934)

Referències modifica

  1. ↑ Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 15. 
  2. ↑ Turró, Jordi «La família Bassa-Rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 129, juliol 2001, pàg. 4-5.
  3. ↑ Bacardí, Montserrat. Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora. Ajuntament de Palafrugell & Revista de Palafrugell, Maig de 2016, pàg. 31. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Comissió Amèrica i Catalunya 992, Generalitat de Catalunya. Diccionari dels catalans d'Amèrica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes SA, 1992, p. 189 [Consulta: 9 agost 2012]. 
  5. ↑ «Els Bassa Rocas. Catalanisme i esperantisme». Arxiu municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 11 abril 2017].
  6. ↑ Grau, Dolors «De Llofriu a Buenos Aires. La presencia empordanesa a América». Revista de Girona, 1999, pàg. 36-42.
  7. ↑ «Maria Gràcia Bassa Rocas, Carrer de». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 24 març 2020].
  8. ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].
  9. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia modifica

  • Bacardí, Montserrat. "Gràcia Bassa, escriptora expatriada". Dins Revista de Girona Arxivat 2018-03-11 a Wayback Machine., núm. 301 (març-abril 2017).
  • Badia-Homs, Joan; Bisbe Lluís, Sandra; Curbet Hereu, Jordi; Piferrer Saurí, Maria. Llofriu. Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell, desembre 2013 (Quaderns de Palafrugell). 
  • Benet Parente, Ariadna. Aproximació al parlar de Llofriu. Llofriu: Fundació Llofriu, 2006. 
  • Bertran Genovès, Laia «Retrobant el temps perdut: Maria Gràcia a la revista Ressorgiment». Sonograma, 60, octubre 2023 [Consulta: 31 març 2024].
  • Escarrà i Romaguera, Neus «La Maria Gràcia Bassa de Llorens». Revista de Palafrugell, 3, setembre-octubre 1992.
  • Grande, Ana María «De l'Empordà a l'Argentina. M. Gràcia Bassa, una llofriuenca amb empenta». Revista del Baix Empordà, 9, abril 2005, pàg. 57.
  • Saurí, Maria Concepció «Papers i agraïments que travessen l'Atlàntic». Nou Palafrugell, 251, 06-04-2007.
  • Surroca i Bassa, Josep. «Genealogia de Joan Bassa i Carbó, víctima de les tropes napoleòniques a Gualta l'any 1809». A: Llibre de Festa Major 2010 - Torroella de Montgrí. 
  • Turró, Jordi «La família Bassa Rocas, la viva història rural de Llofriu» (pdf). Revista de Palafrugell, 129, juliol 2004, pàg. 4-5 [Consulta: 31 març 2024].
  • Vila, Pep «Records d'una representació del "Ball d'en Serrallonga", a Llofriu i Torrent». Estudis del Baix Empordà, 28, 2009, pàg. 179-188.
  • Xargany i Oliva, Xavier «Escriptors a Palafrugell». Quaderns de Palafrugell, 1999.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Gràcia_Bassa_i_Rocas&oldid=33320412»