Maria II de Portugal

Maria II de Portugal l'Educadora ( Rio de Janeiro, 4 d'abril de 1819 - Lisboa, 15 de novembre de 1853 ), reina de Portugal (1826-1828) i (1834-1853).

Infotaula de personaMaria II de Portugal
Maria II Portugal 1829.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Maria II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaria da Glória Joana Carlota Leopoldina da Cruz Francisca Xavier de Paula Isidora Micaela Gabriela Rafaela Gonzaga
4 abril 1819 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1853 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortTrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMonastery of São Vicente de Fora (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Portugal
26 maig 1834 – 15 novembre 1853
← Miquel I de PortugalPere V de Portugal →
Reina consort de Portugal
2 maig 1826 – 23 juny 1828
← Pere I del Brasil i IV de PortugalMiquel I de Portugal →
Monarca de Portugal
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióReina Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuchess of Porto (en) Tradueix (1833–1838)
Reina de Portugal Modifica el valor a Wikidata
DinastiaBragança
CònjugeAugust de Leuchtenberg
Ferran de Saxònia-Coburg Gotha
FillsPere V de Portugal
Maria de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha, Infanta de Portugal (en) Tradueix
Infante Fernando of Portugal (en) Tradueix
Leopold de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha, Infante de Portugal (en) Tradueix
Maria de Gloria de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha, Infanta de Portugal (en) Tradueix
Infante Augusto, Duke of Coimbra (en) Tradueix
Maria Anna de Portugal
Antònia de Portugal
Lluís I de Portugal
infant João, duc de Beja
Eugene de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha, Infante de Portugal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I del Brasil i IV de Portugal Modifica el valor a Wikidata i Maria Leopoldina d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansPere II del Brasil, Miguel, prince de Beira, João Carlos, prince de Beira, Marie-Amélie du Brésil, Francesca Carolina del Brasil, Janvière du Brésil, Isabelle-Marie d'Alcantara Brasileira i Paula du Brésil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Assinatura D. Maria II.svg Modifica el valor a Wikidata

Brasão de armas do reino de Portugal.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 9687778 Modifica els identificadors a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Nascuda el 4 d'abril de 1819 a la ciutat de Rio de Janeiro al Brasil on la família reial portuguesa s'havia exiliat conseqüència de la invasió napoleònica. Rebé els títols de princesa de Portugal i del Brasil amb el grau d'altesa reial. Filla del rei i emperador Pere IV de Portugal i l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria. Els seus avis paterns eren el rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquima d'Espanya mentre que els avis materns eren l'emperador Francesc I d'Àustria i la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. D'octubre de 1828 fin l'agost de 1831 va residir i estudiar a Londres (Regne Unit), tenint casualment com a professor de música el seu compatriota Joaquim dos Santos Duarte.[1]

Núpcies i descendentsModifica

 
Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, també anomenat Ferran II de Portugal.

Es casà en primeres núpcies per poders a Munic l'1 de desembre de 1834 i en persona a Lisboa el 26 de gener de 1835 amb el germà de la seva madrastra, el duc August de Leuchtenberg, fill del duc Eugeni de Leuchtenberg i de la princesa Augusta de Baviera.

En segones núpcies es casà el 9 d'abril de 1836 amb el príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha, un any després de quedar viuda del seu primer espòs, mort després d'escassos mesos d'arribar a Portugal. El príncep Ferran era fill del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i l'aristòcrata hongaresa Antònia de Kohary. Era nét del duc Francesc de Saxònia-Coburg Saafeld i la princesa Augusta de Reuss-Ebersdorf i Lobenstein. Per part de mare pertanyia a una de les famílies més riques d'Hongria essent el seu avi, el príncep de Kohary, canceller de l'Imperi Austríac.

La parella s'instal·là a Lisboa i tingueren onze fills, en el part de l'última la reina Maria hi trobà la mort:

Obra de GovernModifica

A la mort del seu avi, el rei Joan VI de Portugal, es desencadenà una crisi successòria. Per ordre successori la Corona portuguesa no era clar a qui havia de recaure: si al que seria el rei Pere IV de Portugal ocupant del tron imperial del Brasil i de tendències liberals o al seu germà l'infant, i posterior, Miquel de Portugal de tendències absolutistes i exiliat del país després d'un cop d'estat en contra del seu pare.

La majoria de portuguesos creien que l'hereu legítim era Pere però no volien veure de nou unides les corones portugueses i brasileres. Per això, idearen la renúncia de Pere que estava vinculada a una regència de l'infant Miquel de Portugal que a la vegada s'havia de convertir en espòs de la seva neboda, la reina. Arribat el nou regent de l'exili austríac s'apoderà de la Corona al llarg del període 1826-1834. La guerra dels Dos Germans que enfrontà els partidaris del nou monarca i de la reina Maria II provocà l'abdicació de Miquel el 26 de maig de 1834 en la Capitulació d'Évora Monte, la seva expulsió del Regne i la consolidació de la nova monarca portuguesa.

El 16 de maig de 1846 es produí la primera insurrecció liberal del govern de la reina Maria que fou parada ja el 1847 per les tropes reial evitant així entrar en l'onada de revolucions liberals de 1848 que afectaren a la majoria de països europeus.

Al llarg del regnat la Reina recolzà un seguit de polítiques públiques encaminades a la millora sanitària del país i a la reducció de la còlera. També contribuí a la millora de les condicions educatives del país.

L'any 1853 després de ser desaconsellada pels metges quedà de nou en estat, aquest embaràs li provocà la mort el 15 de novembre.


Precedida per:
Pere IV
Reina de Portugal
primer període
18261828
Succeïda per:
Miquel I l'Usurpador
Precedida per:
Miquel I l'Usurpador
Reina de Portugal
segon període
amb Ferran II

18341853
Succeïda per:
Pere V el que dóna esperança
  1. Pinto, Rui Magno (2008). "Duarte Joaquim dos Santos". In 50 Histórias de Músicos na Madeira. Funchal: Associação de Amigos do Gabinete Coordenador de Educação Artística, p.1-3.