Maria Lacerda de Moura
Maria Lacerda de Moura (Manhuaçu, 16 de maig de 1897 - Rio de Janeiro, 20 de març de 1945) fou una anarquista individualista i feminista, activista dels mitjans polítics, literaris i culturals brasilers, escriptora polèmica, oradora prestigiosa de les primeres dècades del segle xx.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1897 Manhuaçu (Brasil) |
| Mort | 20 març 1945 (47 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Anarquisme |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora |
Biografia modifica
Es llicencia en l'Escola Normal de Barbacena al 1904; s'interessa per les idees anticlericals i pedagògiques dels anarquistes, especialment les de Francesc Ferrer Guàrdia, afusellat pel govern espanyol el 1909.
Després se n'anà a viure a São Paulo des d'on va escriure molts articles i llibres criticant la moral sexual burgesa, denunciant l'opressió sexista contra les dones, riques o pobres. Entre els temes triats per l'escriptora, ens trobem l'educació sexual de les joves, la virginitat, l'amor lliure, el dret al plaer sexual, el divorci, la maternitat conscient i la prostitució, assumptes poc enraonats per les dones de la seua època.[2][3] Va publicar articles en alguns periòdics, sobretot en la premsa anarquista brasilera, argentina, uruguaiana i espanyola, i llançà al 1923 la revista Renascença, especialitzada en qüestions sobre la formació intel·lectual i moral de les dones. També publicà diversos assaigs, com ara: Em torno da educação (1918); A mulher moderna e o seu paper na sociedade atual (1923); Religião do Amor e da Beleza (1926); Han Ryner e o amor plural (1928); Amai e não vós multipliqueis (1932); A mulher é uma degenerada? (1932) i Fascismo: filho dileto da Igreja i do Capital (s/d).[1]
Es considera una de les pioneres del feminisme a Brasil; fundà el 1921 la Federació Internacional Feminista. Anarquista i feminista, també s'uní als moviments obrers i sindicals de la seua època.
Entre 1928 i 1937, formà part d'una comunitat a Guararema (una comuna anarquista formada per pensadors i exiliats) corresponent al període més intens de la seua activitat intel·lectual. Descrigué l'experiència d'aquesta època així: «lliure d'escoles, lliure d'esglésies, lliure de dogmes, lliure d'acadèmies, lliure de crosses, lliure de prejudicis governamentals, religiosos i socials». A causa del govern repressiu de Getúlio Vargas hagueren d'abandonar la comunitat i ella se n'anà a Rio de Janeiro, on es dedicà a la locució radial i a diverses activitats fins a la seua mort.
Treballs seleccionats modifica
- "La fraternitat en l'escola" (1922)
- "La dona actual i el seu paper en la societat" (1923)
- "La dona és una degenerada?" (1924)
- "Religió de l'amor i la bellesa" (1926)
- "Estimeu-vos i no us multipliqueu" (1931)
- "Han Ryner i l'amor no plural" (1933)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Maria Lacerda de Moura, 1887-1944 en Singularidades
- ↑ das Neves, Roberto «Entre Colunas: Ensaios sociológicos e filosóficos». . Germinal [Rio de Janeiro], 1980.
- ↑ Hochschartner, Jon «Socialists and Animal Rights v. 6». . edició de l'autor [Nova York], 2014.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lacerda de Moura |
- http://www.nodo50.org/insurgentes/textos/mulher/10feminismocaridade.htm per Maria Lacerda de Moura—Revista Utopia, núm. 9.
- http://recollectionbooks.com/bleed/Encyclopedia/ArchiveMirror/marialacerda.htm -- esbós biogràfic per Miriam Lifchitz Moreira Leite.
- Página de Maria Lacerda de Moura (anglès) Daily Bleed's Anarchist Encyclopedia.