Maria Llàcer Rodrigo

soprano valenciana
(S'ha redirigit des de: Maria Llàcer)

Maria Llàcer Rodrigo (València, 19 de març de 1888 - Bolonya - Itàlia, 1962) fou una soprano del País Valencià.[1]

Infotaula de personaMaria Llàcer Rodrigo
Teatre principal.jpg
Teatre principal de València on debutà, Maria Llàcer Rodrigo
Biografia
Naixement1888
València
Mort1962
Bolonya - Itàlia
Dades personals
NacionalitatPaís Valencià País Valencià
Es coneix perLa seva tasca wagneriana
Activitat
OcupacióSoprano
VeuSoprano modifica

Va estudiar, piano i cant al Conservatori de Música de València. El 1907 acaba els estudis i debuta al Teatre Principal amb l'Otello verdià. Davant les negatives crítiques continuà el seu aprenentatge a Itàlia, i la temporada 1908-1909 es presenta al Teatre de la Scala de Milà amb Aida. A partir d'aquí es converteix en habitual d'aquest coliseu, on exerceix rols de soprano dramàtic.[1][2]

Destaca el seu Turandot de la temporada 1926-1927, que la va convertir en la segona cantant que el va representar després de l'estrena mundial. El 1910 va debutar en el Teatre Comunale de Bolonya, convertit en el seu centre d'acció, i actuà repetidament en el Teatre San Carlo de Nàpols, al Massimo Bellini de Catània i al Teatre de Palerm. També el 1910 estrenà Tiefland d'Eugen d'Albert al Liceu, el 1911 va participar en un Tannhäuser al Principal valencià amb Francesc Viñas i quatre anys després cantà al Teatro de la Zarzuela amb Riccardo Stracciari.

Debut americàModifica

El mateix 1911 debutà al Teatro Coliseo de Buenos Aires en l'estrena mundial de l'òpera Isabeau de Pietro Mascagni. El 1916 va actuar al Teatro Real de Madrid en el Tannhäuser, que va suposar el comiat de tenor Viñas. A l'inici de la Gran Guerra s'establí a València i intervingué al Teatro Real de Madrid i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[1][2]

La seva vinculació als escenaris valencians fou contínua entre 1911 i 1920, en què presentà òperes de Bizet, Wagner o Puccini. El 1924 començà la seva etapa de major dedicació wagneriana en la qual destaquen la seva Kundry (Arena de Verona) i la seva Isolda (Comunale de Bolonya, 1926). El 1925 cantà a Berlín i cinc anys després a Viena.

Va difondre a Espanya la passió per Wagner, ja que va oferir primeres audicions de Parsifal i altres òperes de l'autor al costat de l'Orquestra Simfònica de Madrid en una gira per tot l'Estat. A partir de 1930 centrà la seva activitat a València, i començà la seva tasca pedagògica al Conservatori a partir del curs 1934-1935 com a professora de declamació lírica fins a la seva jubilació el 1958. Entre els seus alumnes hi figuren Manuel Ausensi i Emilia Muñoz.[1][2]

Giacomo Lauri-Volpi destacava la potència i l'amplitud en el registre agut de la seva veu i la seva especialització en els personatges més forts de Verdi i Wagner, així com els del repertori verista.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica