Obre el menú principal

Maria Lluïsa Ponsa

escriptora i música catalana

Maria Lluïsa Ponsa i Bassas (Barcelona, 10 de febrer de 1875[1] - 7 de febrer de 1919) fou una compositora, pianista i escriptora catalana.[2]

Infotaula de personaMaria Lluïsa Ponsa
Maria Lluïsa Ponsa (1911, Estudi Napoleon).jpg
Biografia
Naixement 10 febrer 1875
Espanya Espanya Barcelona
Mort 7 febrer 1919 (43 anys)
Barcelona
Nacionalitat espanyola
Activitat
Ocupació compositora, pianista i escriptora
Instrument Piano
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Maria Lluïsa Nemèsia Ponsa i Bassas fou filla d'Esteban Ponsa, pianista i professor de música, i de la seva esposa, Nemèsia Bassas.[1] Des de ben petita Maria Lluïsa es va sentir atreta per la música. Estudià a l'Acadèmia d'Esmeralda Cervantes i va ser deixebla d'Isaac Albéniz i d'Arthur Rubinstein. Als deu anys anà a París becada per l’Ajuntament de Barcelona a estudiar al Conservatori amb Antoine-François Marmontel, professor de piano en aquesta institució i compositor. L’estada a París va durar set anys, on aconseguí, a més dels premis del Conservatori, el Gran Diploma d’Honor al Concurs de l'Institut Musical de París. Marmontel, en una carta adreçada a Felip Pedrell –compositor i musicòleg català– parla de M. Lluïsa Ponsa com d’una gran artista. En tornar a Barcelona, féu els primers concerts als teatres Principal, Romea i Líric, sempre amb gran èxit.[3]

Es va casar el 18 de maig de 1898[4] amb el comerciant, de Premià de Mar,[5] Ramon Arcarons i Alsina (1873-1955).[6] Després de casar-se no va deixar la música, malgrat tenir tres filles i ser socialment desitjable que les dones no treballessin. Carme Karr en la necrològica que li va escriure a La Vanguardia l’any 1919, la qualifica de feminista. Fundà l’Institut Musical de Barcelona, on feia classes de música de forma benèfica per a criatures que no ho podien pagar. Fou col·laboradora de Feminal i Catalana, revistes que reivindicaven els drets de les dones. Com a escriptora, guanyà diversos premis als Jocs Florals. Estava a punt d’editar la seva Suite española para piano quan va morir d’una pneumònia el 7 de febrer de 1919.[7] Com a compositora feia servir el pseudònim M. L. D’Orsay.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1875, número de registre 779.
  2. «Maria Lluïsa Ponsa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «Maria Lluïsa Ponsa». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  4. En l'article que li va dedicar, Carmen Karr deia que s'havia casat molt jove, però ho va fer als 23 anys, una edat molt habitual a l'època.
  5. Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1898, número de registre 577.
  6. «Necrológicas». La Vanguardia, 30-03-1955, pàg. 22.
  7. Karr, Carme «Las que mueren - María Luisa Ponsa». La Vanguardia, 06-03-1919, pàg. 15.