Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.[1]
Orígens familiars
modificaFilla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era neta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.[2]
Matrimoni i descendència
modificaVa casar-se el 4 de setembre a La Granja de San Ildefonso, amb Carles IV d'Espanya quan aquest encara era príncep d'Astúries. El matrimoni va tenir catorze fills, dels quals només set van arribar a l'edat adulta:[3][4][5]
- Carles Climent (El Escorial, 1771 - El Pardo, 1774)
- Carlota Joaquima (Madrid, 1775 - Queluz, 1830)
- Maria Lluïsa (San Ildefonso, 1777 - 1782)
- Maria Amàlia (El Pardo, 1779 - Madrid, 1798)
- Carles Domènec Eusebi (El Pardo, 1780 - Aranjuez, 1783)
- Maria Lluïsa (La Granja, 1782 - Lucca, 1824)
- Carles i Felip (San Ildefonso, 1783 - 1784)
- Ferran (El Escorial, 1784 - Madrid, 1833)
- Carles Maria Isidre (Madrid, 1788 - Trieste, 1855)
- Maria Isabel (Madrid, 1789 - Portici, 1848)
- Maria Teresa (Aranjuez, 1791 - El Escorial, 1794)
- Felip Maria (Aranjuez, 1792 - Madrid, 1794)
- Francesc de Paula (Aranjuez, 1788 - Madrid, 1865)
Reina d'Espanya
modificaAmb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar tenir un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.[2] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no es preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy;[2] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.[6] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors constants; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.[7] La dona dona de l'embaixador britànic va dir que "Tengo muy buena impresión, salvo del indecente parecido de los infantes Francisco y María Luisa con el favorito". [Font= Els borbons en pilotes. Valls: Cossetània, 29.
Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, que estava lligat sentimentalment a la reina,.[2][7] La reina morí l'any 1819 en braços de Godoy. Després, es féu pública la revelació que havia fet al seu confessor, fra Juan de Almaraz: "Ninguno de mis hijos lo es de Carlos IV y, por consiguiente, la dinastía de Borbón se ha extinguido en España". [Els borbons en pilotes, 30]
Referències
modifica- ↑ «Maria Lluïsa de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Moreno Cullell, Vicente. «Maria Lluïsa de Parma». Sàpiens, 2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ Pericot García, 1983, p. 139.
- ↑ Pericot García, 1983, p. 140.
- ↑ Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la Ley Sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, vol. 10, 2007, pàg. 329-330. Arxivat de l'original el 2022-10-05 [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Moral Roncal, Antonio Manuel «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
- ↑ 7,0 7,1 Carrón, Concha «Ni Godoy fue un traidor, ni María Luisa de Parma "una zorra"» (en castellà). Público, 10-04-2008 [Consulta: 20 novembre 2013]. Arxivat 15 de novembre 2014 a Wayback Machine.
Precedit per: Maria Bàrbara de Bragança |
Princesa consort d'Astúries 1751-1765 |
Succeït per: Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies |
Precedit per: Maria Amàlia de Saxònia |
Reina consort d'Espanya 1788-1808 |
Succeït per: Júlia Clary |