Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 1751 - Roma, 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.
 Maria Lluïsa de Parma, per Goya (1789)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Maria Lluïsa Teresa Anna 9 desembre 1751 Parma (Itàlia) |
| Mort | 2 gener 1819 (67 anys) Roma |
| Sepultura | Cripta reial del monestir d'El Escorial |
| Consort reial d'Espanya | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Política |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Espanya (1788–1808) Duquessa Princesa |
| Família |  Casa de Borbó |
| Cònjuge | Carles IV d'Espanya |
| Fills | Carles Climent (1771-1774) Carlota Joaquima (1775-1830) Maria Lluïsa (1777-1782) Maria Amàlia (1779-1798) Carles Domingo (1780-1783) Maria Lluïsa (1782-1824) Carles Francesc (1783-1784) Felip Francesc (1783-1784) Ferran VII (1784-1833) Carles Maria Isidre (1788-1855) Maria Isabel (1789-1848) Maria Teresa (1791-1794) Felip Maria (1792-1794) Francesc de Paula (1794-1865) |
| Pares | Felip I de Parma Elisabet de França |
| Germans | Isabel de Borbó-Parma i Ferran I de Parma |
 | |
 | |
Orígens familiarsModifica
Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era néta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.[1]
Matrimoni i descendènciaModifica
El 1765 va contraure matrimoni amb Carles IV, llavors príncep d'Astúries. El matrimoni tingué set fills que arribaren a l'edat adulta:
- Carlota Joaquima d'Espanya (Madrid, 1775 - Lisboa, 1830). Casada amb Joan VI de Portugal.
- Maria Amàlia d'Espanya (Palau Reial d'El Pardo, 1779 - Madrid, 1798).[2] Casada amb el seu oncle Antoni d'Espanya.
- Maria Lluïsa d'Espanya (La Granja de San Ildefonso, 1782 - Lucca, 1824). Casada amb Lluís I d'Etrúria.
- Ferran VII d'Espanya (Madrid, 1784 - 1833). Casat en primeres núpcies amb Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies, en segones núpcies amb Maria Isabel de Portugal, en terceres núpcies amb Maria Josepa de Saxònia i en quartes núpcies amb Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies.
- Carles Maria Isidre de Borbó (Palau d'Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855). Casat amb Maria Francesca de Portugal i després amb Maria Teresa de Portugal. Fou el cap de la línia carlista.
- Maria Isabel d'Espanya (Madrid, 1789 - Nàpols, 1848). Casada amb Francesc I de les Dues Sicílies i en segones núpcies amb el comte Francesc del Balzo.
- Francesc de Paula d'Espanya (Madrid, 1794 - 1865). Casat amb Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies.
Reina d'EspanyaModifica
Amb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar jugar un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.[1] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no se'n preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy, del qual mai va haver-hi cap prova;[1] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.[3] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors infundats; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.[4]
Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, qui estava lligat sentimentalment a la reina,[1] si bé possiblement la seva relació mai va arribar a ser carnal.[4]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno Cullell, Vicente. «Maria Lluïsa de Parma». Sàpiens, 2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
- ↑ Quevedo, José. Historia del real monasterio de San Lorenzo: llamado comunmente del Escorial, desde su origen y fundacion hasta fin del año de 1848, y descripcion de las bellezas artisticas y literarias que contiene (en castellà). Estab. de Mellado, 1849, p. 370.
- ↑ Moral Roncal, Antonio Manuel «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
- ↑ 4,0 4,1 Carrón, Concha «Ni Godoy fue un traidor, ni María Luisa de Parma "una zorra"» (en castellà). Público, 10-04-2008 [Consulta: 20 novembre 2013]. Arxivat 15 de novembre 2014 a Wayback Machine.
| Precedit per: Maria Bàrbara de Bragança |
Princesa consort d'Astúries 1751-1765 |
Succeït per: Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies |
| Precedit per: Maria Amàlia de Saxònia |
Reina consort d'Espanya 1788-1808
|
Succeït per: Júlia Clary |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó-Parma |