Maria Magdalena d'Àustria

política austríaca

Maria Magdalena d'Àustria (Graz, Sacre Imperi Romanogermànic, 1589 - Pàdua, República de Venècia, 1631 ) fou una arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir duquessa consort de Toscana.

Infotaula de personaMaria Magdalena d'Àustria
Justus Sustermans 030.jpg
modifica
Nom original(it) Maria Maddalena d'Austria
(de) Maria Magdalena von Österreich modifica
Biografia
Naixement7 octubre 1589 modifica
Graz modifica
Mort1r novembre 1631 modifica (42 anys)
Passau modifica
Lloc d'enterramentBasílica de San Lorenzo modifica
Regent
modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióPolítica modifica
Altres
TítolArxiduc d'Àustria
Gran Duc modifica
FamíliaDinastia dels Habsburg modifica
CònjugeCosme II de Mèdici modifica
FillsFerran II de Mèdici
Francesco de' Medici
Anna de Mèdici
Leopold de Mèdici
Mattias de' Medici (en) Tradueix
Joan Carles de Mèdici
Margarida de Mèdici
Maria Cristina de' Medici (en) Tradueix modifica
ParesCarles II d'Habsburg modificaMaria Anna de Baviera modifica
GermansGregòria Maximiliana d'Àustria, Catherine Renée d'Autriche, Eleanor d'Autriche, Margarida d'Àustria, Anna d'Habsburg, Constança d'Habsburg, Maria Cristina d'Habsburg, Leopold V d'Habsburg, Carles d'Àustria, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic i Maximilian Ernest d'Autriche modifica

Arms of Maria Maddalena of Austria as Grand Duchess of Tuscany.png modifica
Imatge de Maria Magdalena d'Àustria, obra de Tiberio Titi (Uffizi).

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 7 d'octubre de 1589 a la ciutat de Graz, població situada en aquells moments al Sacre Imperi Romanogermànic, sent filla de Carles II d'Estíria i Maria Anna de Baviera. Fou néta per línia paterna de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic i Anna I d'Hongria, i per línia materna de l'elector Albert V de Baviera i d'Anna d'Àustria.

Fou germana, entre d'altres, de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic; Lepold V d'Àustria, casat amb Clàudia de Mèdici; Anna i Constança d'Àustria, casades successivament amb Segimon III de Polònia; i Margarida d'Àustria, casada amb Felip III de Castella.

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar el 19 d'octubre de 1608 a la catedral de Florència amb Cosme de Mèdici, fill de Ferran I de Mèdici i Cristina de Lorena. D'aquesta unió nasqueren:

Interessada en la ciència, protegí a la seva cort el científic Galileo Galilei. A la mort del seu espòs, ocorreguda el febrer de 1621, s'encarregà de l'educació dels seus fills, especialment del Gran Duc Ferran II de Mèdici. Com a herència va rebre el govern de la ciutat de San Miniato, aconseguint que fos reconeguda com a seu d'una diòcesi.

Morí a la ciutat de Pàdua, població situada en aquells moments a la República de Venècia, l'1 de novembre de 1631.

Enllaços externsModifica