Maria Martinell i Taxonera
Maria Martinell i Taixonera (Barcelona, 1927 - 24 de maig de 2014)[1] va protagonitzar bona part de les iniciatives significatives de l'Església catalana de la segona meitat del segle xx. Marcada pel Concili Vaticà II, es preocupà per les qüestions socials i el paper de la dona a la societat i l'Església.[2] Era filla de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell i Brunet.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1927  |
| Mort | 24 maig 2014 (86/87 anys) |
| Família | |
| Pares | Cèsar Martinell i Brunet i Maria Taxonera |
Premis | |
Fou un puntal de l'Editorial Estela, que va portar a Catalunya llibres com les Pregàries de Michele Quoist o Reeixir. També participà activament a la revista Qüestions de Vida Cristiana que dirigia el monjo de Montserrat Evangelista Vilanova. També impulsà el Fòrum Vida i Evangeli per a reflexionar sobre l'Església, d'on sorgí el col·lectiu de Dones de l'Església, on fou la primera presidenta.[3] Tingué una estreta relació amb el cardenal Narcís Jubany que li confià l'Institut d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB), on van passar personatges claus de la transició o de l'Església més avançada com Alfonso Carlos Comín, José Maria Díez Alegria, o José García Nieto. També hi fundà la revista Perspectiva Social.[2]
El 2006 va publicar les memòries Sense renúncies escrites amb Antoni Sella.[2]
Rebé la Medalla d'Honor de Barcelona 1988, la Medalla al treball President Macià.[3]
Referències modifica
- ↑ Redacció. «Maria Martinell Taxonera». La Vanguardia. [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Llisterri, Jordi «En la mort de Maria Martinell, una dona pionera a l'Església». Catalunya Religió, 11-06-2014 [Consulta: 12 juny 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Redacció «El 13/6 Missa en record de la Maria Martinell». Església Plural, 10-06-2014 [Consulta: 12 juny 2014]. Arxivat 14 de juliol 2014 a Wayback Machine.