Maria Orsic

Maria Orsic (en alemany Maria Orsitsch, en croat Marija Oršić), nascuda el 31 d'octubre de 1895 a Zagreb (Imperi Austrohongarès) i «desapareguda» el març de 1945, hauria estat una mèdium i una de les fundadores de la pretesa Vril Gesellschaft («Societat Vril»), de la qual n'hauria estat una capdavantera.

Infotaula de personaMaria Orsic
Biografia
Naixement31 octubre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Mort1945 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Activitat
Ocupacióufòleg Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Tomislav Orsic, el pare de Maria, era un arquitecte de Zagreb. El 1894, durant un viatge a Viena, Tomislav va conèixer una jove ballarina anomenada Sabine. Tots dos es van enamorar i es van casar poc de temps després, i el 31 d'octubre del 1895, Sabine Orsic va donar a llum a una nena rossa que van anomenar Maria.[1]

Ja de molt jove, aquesta va seguir el moviment nacional alemany del pangermanisme, molt actiu després de la Primera Guerra Mundial i que tenia com a objectiu principal unir Àustria amb Alemanya.

El 1919, Maria es va traslladar a Munic amb el seu promès i va començar a tenir contactes amb la Thule Gesellschaft (Societat Thule). El 1922 va crear juntament amb les seves amigues Traute, Sigrun, Gudrun i Heike[2] el seu propi cercle que van anomenar Alldeutsche Gesellschaft für Metaphysik («Societat pangermànica per a la metafísica»), nom oficial de la Vril Gesellschaft (Societat Vril).[3]

Eren totes noies joves que entre altres coses anaven contra la moda derivada de pentinats curts per a les dones i per tant tenien els cabells molt llargs, nuats a vegades en l'estil cua de cavall. Això va esdevenir una característica distintiva de totes les dones que entraven a la Societat Vril i que es va mantenir fins al maig de 1945, puix que deien que els cabells llargs feien d'antena còsmica per a rebre la comunicació d'extraterrestres i del més enllà. Per a la seva identificació, els membres de la Societat Vril (també anomenades Vrilerinnen) portaven una medalla que representava la Maria Orsic i la Sigrun.[4]

A la fi del novembre de 1924 la va visitar Rudolf Hess al seu apartament a Munic juntament amb Rudolf von Sebottendorf, el fundador de la Societat Thule, i alguns membres d'aquesta. Sebottendorf volia posar-se en contacte amb Dietrich Eckart, que havia mort un any abans. Eckart, que també va ser membre de la Societat Thule, havia traduït les obres d'Henrik Ibsen en alemany i les havia publicades a la revista Auf gut Deutsch.

Durant aquesta sessió d'espiritisme, Eckart va anunciar que es veia obligat a deixar lloc a la veu d'una altra persona que era amb ell i que tenia un missatge important. La nova veu es va identificar com un cert Sumi, habitant d'un món llunyà que orbita al voltant de l'estel d'Aldebaran (a la constel·lació de Taure), i va dir que els Sumi eren una raça humanoide que havien colonitzat breument la Terra fa uns 500 milions d'anys a la zona de Mesopotàmia i que aquells que van sobreviure a la gran inundació s'havien convertit en els avantpassats de la raça ària.[5] Sebottendorff va romandre escèptic i va demanar una prova. Mentre que Maria encara estava en un trànsit, va gargotejar diverses línies de marques d'aspecte estrany que van reeixir ser noms d'antics personatges sumeris escrits en sumeri.

Maria ja havia tingut contactes anteriors amb els Sumi ,[6] i tots els missatges que va transcriure van ser fets en llengua sumèria i eren traduïts pels panbabilonistes, un cercle pròxim de la Societat Thule, creada per Hugo Winckler, Peter Jensen, Friedrich Delitzsch i altres.

Alguns d'aquests missatges que va rebre el 1919 consistien en dades tècniques per a la construcció d'una màquina voladora per a «volar cap al més enllà».[7][8] En aquesta primera fase d'una «altra tecnologia» o una «altra ciència», Winfried Otto Schumann, professor de la Universitat Tècnica de Munic i membre de la Societat Thule i de la Societat Vril, va donar una conferència a la Facultat de Ciències de Munic sobre aquest tema.[9]

La Societat Thule va començar a treballar l'any 1922 en la creació d'aquesta nau en un indret secret del nord-oest d'Alemanya. A partir del 1935, aquesta nau va ser anomenada H-Gerät (aparell Hauneburg) però es va reduir al mot a Haunebu el 1939 un cop el seu motor va ser perfeccionat.[10]

Per qüestions econòmiques, la Societat Vril no va poder començar a desenvolupar el RFZ (Rundflugzeug o aeronau circular) fins al 1937,[11] després de comprar uns terrenys pròxims de les instal·lacions aeronàutiques de la companyia Arado Flugzeugwerke. Els models de l'aeronau RFZ-1, RFZ-2, RFZ-3, RFZ-4 i RFZ-6 [10][12] s'hi van provar sota la supervisió de la Societat Vril.

El desembre de 1943, Maria va assistir juntament amb Sigrun a una reunió celebrada per la Societat Vril a la localitat costanera de Kolberg. L'objectiu principal de la reunió era de tractar amb el Projecte Aldebaran ,[13] en el qual va ser planificat el fet d'enviar la nau Vril-7 Geist (Esperit) a Aldebaran. Aquest projecte es va discutir de nou al 22 de gener del 1944 en una trobada entre Hitler, Himmler, Schumann i Kunkel (de la Societat Vril).

Maria Orsic va desaparèixer totalment el 1945. L'11 de març de 1945 es va enviar un document intern a tots els membres de la Societat Vril; la missiva escrita per Maria Orsic deia «niemand bleibt hier» («ningú no resta aquí»). Aquest va ser el darrer anunci de la Societat Vril i de llavors ençà ningú no va tornar a saber res de Maria ni de la resta dels membres d'aquesta societat.[14]

ReferènciesModifica

  1. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 107.
  2. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 175.
  3. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 171.
  4. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 172.
  5. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 127-177.
  6. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 115.
  7. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 137.
  8. De Lafayette 2013 (vol. 2), p. 38.
  9. De Lafayette 2013 (vol. 1), p. 169.
  10. 10,0 10,1 De Lafayette 2013 (vol. 2), p. 71.
  11. De Lafayette 2013 (vol. 2), p. 41.
  12. Es va reservar el nom de RFZ-5 per a l'aeronau Haunebu I, de la Societat Thule.
  13. De Lafayette 2013 (vol. 2), p. 91.
  14. De Lafayette 2013 (vol. 2), p. 115.

BibliografiaModifica

  • De Lafayette, Maximilien. Maria Orsic, the woman who originated and created earth's first ufos (vol. 1) (en anglès). Lulu, 2013, p. 226. ISBN 978-1300599241. 
  • De Lafayette, Maximilien. Maria Orsic, the woman who originated and created earth's first ufos (vol. 2) (en anglès). Lulu, 2013, p. 224. ISBN 978-1300599371. 
  • De Lafayette, Maximilien. Maria Orsic,Nikola Tesla,Their Extraterrestrials Messages,Occult Ufos (vol. 1) (en anglès). Lulu, 2011, p. 278. ISBN 978-1257906185. 
  • De Lafayette, Maximilien. Maria Orsic,Nikola Tesla,Their Extraterrestrials Messages,Occult Ufos (vol. 2) (en anglès). Lulu, 2013, p. 224. ISBN 978-1300599371.