Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança

política portuguesa

Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança[1] (Lisboa, 13 de març del 1907Verona, 6 de maig del 1995) va ser una pretendent als títols d'infanta de Portugal, de duquessa de Bragança al tron de Portugal.[2]

Infotaula de personaMaria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança
Maria Pia de Bragança 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1907 Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1995 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Verona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Duquessa
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
FillsRosario PoidimaniFátima Francisca Xaviera Iris Bilbao y Saxonia Coburgo (en) TradueixCristina Amelia Blais (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles I de Portugal i Carles I de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Marie Amalia Laredo e Murca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Bragance-Saxe-Coburg-Gotha.png Modifica el valor a Wikidata
Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança

El seu dret a aquests títols, però, ha estat discutit, a causa del seu origen suposadament bastard i no és reconeguda per la dinastia Bragança com a membre. La Constitució portuguesa del 1826 només atorga drets successoris als descendents legítims dels reis de Portugal.

Orígens familiarsModifica

Maria Pia de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança va néixer a la capital del regne el 13 de març de 1907, i se suposa que era filla bastarda del rei Carles I de Portugal amb Maria Amèlia Laredó e Murça. Per via paterna seria neta del rei Lluís I de Portugal i de la princesa de Sardenya i reina de Portugal Maria Pia de Savoia, i besneta de la reina Maria II de Portugal i del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha.

Morí a Verona, a Itàlia, el 6 de maig del 1995.

DescendentsModifica

 
Bandera de la Casa Reial de Portugal
  • Fátima Francisca Xaviera Iris Bilbao de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança (1932-1982)
  • Maria da Gloria Cristina Amèlia Valéria Antónia Blais de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança (1947-)
    • Carlos Miguel Berrocal de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança (1976-)
    • Beltrán José Berrocal de Saxònia-Coburg Gotha i Bragança (1978-)
  • Rosario Poidimani (1941-) suposadament fill adoptat.

ReferènciesModifica

  1. Jean Pailler Maria Pia: A Mulher que Queria Ser Rainha de Portugal. Lisboa: Bertrand, 2006
  2. Fernando Luso Soares D. Maria Pia, duquessa de Bragança contra D. Duarte Pio, o senhor de Santar. Lisboa: Minerva, 1983

BibliografiaModifica

  • Maria Pia de Saxe-Cobourg Bragance; Mémoires d'une infante vivante. Paris: Del Duca, 1957
  • Humberto Delgado; Memórias (Colecção "Compasso do tempo"). Lisboa, 1974, pp. 233-234
  • Manuel de Bettencourt e Galvão; Ao Serviço d'El-Rei (Cadernos Políticos), Lisboa: Gama, 1949, pp. 123-129
  • A.H. de Oliveira Marques; História de Portugal - Vol. III'. Lisboa, 1982
  • Jean Pailler; Maria Pia: A Mulher que Queria Ser Rainha de Portugal. Lisboa: Bertrand, 2006
  • Jean Pailler; A Tragédia da Rua do Arsenal. Lisboa. Editorial Planeta, 2009.
  • Mariano Robles Romero Robledo, José António Novais; Humberto Delgado : assassinato de um herói. Lisboa, 1974
  • Fernando Luso Soares; D. Maria Pia, duquessa de Bragança contra D. Duarte Pio, o senhor de Santar. Lisboa: Minerva, 1983
  • Mário Soares; Portugal amordaçado: depoimento sobre os anos do fascismo. Lisboa: Arcádia, 1974, pp. 274–278.
  • Francisco de Sousa Tavares; O caso de Maria Pia de Bragança (13/5/83), in Escritos Políticos I, Porto, Mário Figuerinhas, 1996, pp. 246–251
  • José María Zavala; La Infanta Republicana: Eulalia de Borbón, la oveja negra de la Dinastía, Madrid: Plaza & Janes, 2008.
  • José María Zavala; Bastardos y Borbones. Los hijos desconocidos de la dinastía, Madrid: Plaza & Janes, 2011.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica