Maria Rosa Font Massot

escriptora catalana

Rosa Font i Massot (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 12 de març de 1957) és una escriptora catalana i professora de llengua i literatura catalanes en Secundària.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaMaria Rosa Font Massot
Biografia
Naixement(ca) Rosa Font i Massot Modifica el valor a Wikidata
1957 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Sant Pere Pescador (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata

En l'aspecte literari, ha dedicat la major part de la seua obra a la poesia, tot obtenint guardons com el Vila de Martorell per Aigua llunyana, el Festa d'Elx per La llum primera, el Rosa Leveroni per Des de l'arrel[3] i el Carles Riba per Un lloc a l'ombra.[4] En el gènere de la novel·la ha guanyat el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga per La dona sense ulls, novel·la basada en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella.[5] La seua obra, tant poètica com narrativa, destaca per la seua vinculació amb la comarca de l'Empordà.[6] Ella mateixa explica que escriu és perquè estima les paraules i es recolza en autors com María Zambrano i Josep Pla.[7]

El seu llibre La dona sense ulls ha estat guanyador del Premi Ciutat de Palma Llorenç Vilallonga de novel·la 2013.[8][9] El 2019 va guanyar el Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó amb el poemari Celobert.[10] L'any 2023 va ser reconeguda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana amb el premi Cavall Verd de poesia pel poemari Temps El·líptic (Cafè Central/Eumo).[11]

Bibliografia

modifica
  • Quadern d'Erinna de Telos (1989, Columna)
  • Tres notes i el silenci (1989, Edicions 62)
  • Com ombres vives (1996, Columna)
  • Envia'ns un àngel (1999, Alfaguara)
  • Aigua llunyana (2001, Viena)
  • La llum primera (2005, Tres i Quatre)
  • Des de l'arrel (2009, Proa)
  • Un lloc a l'ombra (2011, Proa)
  • L'ànima del freixe (2012, Barcanova)
  • La dona sense ulls (2014, Onada) (Traduït al castellà: La mujer sin mirada, 2014)
  • Em dic la veu (2017, Llibres del Segle)
  • Celobert (2019, Tres i Quatre)
  • Esquerda (2022, Proa)
  • Temps El.líptic (2022, Jardins de Samarcanda, Cafè Central/Eumo) )

Referències

modifica
  1. «Maria Rosa Font i Massot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
  2. Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació de Girona, 2009, p. 342. ISBN 9788496747548. 
  3. «Setmanari de l'Alt Empordà. Maria Rosa Font guanya el 21è Premi de Poesia Rosa Leveroni i Àlex Broch s'endú el Premi Quima Jaume», 27-04-2008. [Consulta: 4 gener 2015].
  4. “En el poemari he buscat l'essència del llenguatge”
  5. Rosa Font guanya el premi Llorenç Villalonga amb una novel·la inspirada en Ángeles Santos Torroella
  6. Presentació del llibre L'ànima del Freixa de M. Rosa Font i Massot
  7. «Rosa Font. La dona sense ulls». Biblioteca de Figueres - Hora Nova, 26-08-2014. [Consulta: 13 febrer 2015].
  8. «El Punt Avui. Rosa Font novel·la la vida d'Ángeles Santos Torroella», 29-01-2014. [Consulta: 4 gener 2015].
  9. Tubert, Enric «Rosa Font». Hora Nova, 26-08-2014, pàg. 24.
  10. «Rosa Font Massot guanya el 39é Premi Senyoriu d'Ausiàs March de Beniarjó». La Veu, 15-04-2019 [Consulta: 12 agost 2021].
  11. «La poeta Rosa Font Massot i el traductor Eloi Creus guanyen els XV Premis Cavall Verd» (en català), 14-04-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-12. [Consulta: 12 desembre 2023].