Maria Serrallach Julià
Maria Serrallach Julià (Barcelona, 13 de desembre de 1905 – 26 d'octubre de 1992[1]) fou una bibliotecària catalana.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1905  Barcelona |
| Mort | 1992 (86/87 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Bibliotecàries |
| Activitat | |
| Ocupació | bibliotecària |
Biografia modifica
Formació modifica
Filla del metge Narcís Serrallach i Mauri de Barcelona (fou un dels primers uròlegs d'Espanya) i de Concepció Julià Font de Gelida, amb quatre germans més, entre ells Josep Antoni Serrallach i Julià, Maria Serrallach estudià a l'Escola Alemanya de Barcelona. Als set anys, a més de l'alemany, parlava francès i, als dotze, anglès. En acabar, seguí estudis de comerç i de seguida ingressà com a alumna a l'Escola de Bibliotecàries. Acabà la carrera el 1933, amb una tesina titulada Biblioteques a la U.R.S.S. Una mostra del seu esperit innovador és que ja el 1930 aconseguí el carnet de conduir.[2]
Primeres feines modifica
Just acabar la carrera, treballà a la biblioteca del Tir Nacional (1933–1936), i el 1937 va començar a treballar com a interina a la feina que l'ocuparia la resta de la seva vida laboral: el Seminari de Química i Farmàcia de la Universitat de Barcelona, biblioteca que pràcticament organitzà des de zero i a la qual dotà d'uns serveis força insòlits per a l'època.[2]
El 1940 introduí (de manera rudimentària, però efectiva) un servei de fotocòpies, innovador a l'Estat. Ben aviat comptà amb la col·laboració i el suport econòmic de les empreses químiques i farmacèutiques, que trobaven en aquesta biblioteca la informació que els era bàsica per a la feina. El 1942 aprovà les oposicions al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i guanyà així la plaça definitiva a la biblioteca de la Universitat. També va guanyar les oposicions de traductora jurada d'anglès i d'alemany.[2] ´
Estats Units modifica
El 1946, gràcies a una beca del govern americà, estigué un any als Estats Units, on treballà durant deu mesos a la biblioteca de ciències de la Universitat de Nôtre Dame, Indiana, i tingué l'oportunitat de visitar una quarantena de biblioteques d'aquell país i de conèixer el fundador de Chemichal abstracts. Aquesta experiència revertí en els serveis a la biblioteca de Química, a més dels donatius de revistes que aconseguí de l'US Book Exchange, i amb les quals completà la col·lecció del Seminari.
Dictà diverses conferències a químics sobre aquesta estada i publicà alguns articles. El mateix 1946 publica Bibliografía química, una compilació d'obres tècniques i de recursos de tota mena d'utilitat per a la professió i els estudiants de química que resultà útil durant força anys. Aquesta és la seva publicació més important; però a la seva bibliografia s'hi compten una desena d'altres treballs, tots relacionats amb la documentació química.[2]
Amb el temps, aconseguí que la biblioteca de Química fos un exemple de centre de recursos ben dotat, amb una col·lecció important d'obres de referència, i amb serveis de traducció i d'obtenció de documents, impensables en cap altra biblioteca de l'Estat.[2]
Professora modifica
Els cursos 1960–61 i 1963–64 fou professora de l'Escola de Bibliotecàries, on fou pionera a introduir conceptes sobre documentació. Des de la biblioteca rebia amb molt de gust les alumnes de l'Escola, i les introduïa en la bibliografia química. El 1965 li fou concedida l'Encomienda amb llaç de l'orde d'Alfons X el Savi. El 1975, quan es jubilà, rebé un homenatge del Col·legi Oficial de Químics per la seva tasca al capdavant de la biblioteca i la medalla de plata de la Universitat.
Tanmateix, continuà col·laborant amb la biblioteca fins al 1980, prova de la seva dedicació al centre.[2]
Premis i reconeixements modifica
Referències modifica
- ↑ «Hemeroteca de La Vanguardia 27 d'Octubre 1992 pàg 26. esquela». La Vanguardia, 1992. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Estivill, Assumpció; Pons, Amadeu; Mañà, Teresa. «Dones bibliotecàries». Bid, Número 10. Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), juny 2003. [Consulta: 19 abril 2013].
- ↑ «Maria Serrallach Julià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.