Obre el menú principal

Maria Sofia de Baviera, reina de les Dues Sicílies (Castell de Possenhofen 1841 - Munic 1925). Duquessa de Baviera amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'última reina del Regne de les Dues Sicílies a partir del seu casament amb l'últim monarca de la Casa de Borbó-Dues Sicílies.

Infotaula de personaMaria Sofia de Baviera
Maria Sophie of Bavaria, Queen of Naples.jpg
Nom original (de) Marie Sophie Amalie in Bayern
Biografia
Naixement 4 octubre 1841
Possenhofen Tradueix
Mort 19 gener 1925 (83 anys)
Munic
Lloc d'enterrament basílica de Santa Chiara
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Altres
Títol Duc
Família Dinastia Wittelsbach
Cònjuge Francesc II de les Dues Sicílies (1859–1894)
Fills Princess Cristina of Bourbon-Two Sicilies Tradueix
Pares Duke Maximilian Joseph in Bavaria TradueixLluïsa de Baviera
Germans Hélène en Bavière, Matilde de Baviera, Sophie-Charlotte en Bavière, Maximilien-Emmanuel en Bavière, Carles Teodor de Baviera, Duke Ludwig Wilhelm in Bavaria Tradueix i Elisabet de Baviera

Escut d'armes Maria Sofia de Baviera
Modifica les dades a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Nascuda al Castell de Possenhofen el dia 4 d'octubre de l'any 1841 essent filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera. La princesa era néta del primer rei bavarès, Maximilià I Josep de Baviera. Maria Sofia era cunyada de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.

Casament amb Francesc IIModifica

 
La duquessa Maria Sofia de Baviera, reina de les Dues Sicílies.

El 18 de gener de 1859 es casà per poders a Munic amb el llavors príncep hereu de les Dues Sicílies que a partir del mes de maig del mateix any fou coronat amb el nom de Francesc II de les Dues Sicílies. Francesc era fill del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de la princesa Maria Cristina de Savoia.

Maria Sofia arribà a Nàpols via Trieste des de Munic i allà materialitzà el seu casament, al Palau Reial de Portici. El regnat de Francesc fou curt, després de rebutjar una hipotètica unió amb el Piemont per ocupar els Estats Vaticans, els camises vermelles de Giusseppe Garibaldi ocuparen Sicília i Nàpols amb escassos dies. Francesc i Maria Sofia resistiren breument a Gaeta on encara controlaren durant un any el port de la ciutat i un seguit de poblacions al seu voltant.

Vida marital i descendènciaModifica

La vida marital de la jove parella fou distant en molts moments, en part per la fimosi que patia Francesc i que dificultà la descendència de la parella.

Fora del matrimoni, Maria Sofia mantingué una relació amb un aristòcrata belga a Roma l'any 1862. D'aquesta relació en nasqueren dos fills bessons (una sola nena, segons altres fonts), que foren ràpidament apartats de Maria Sofia. Maria Sofia mai pogué veure els seus fills que adoptaren el nom del seu pare De Lawayss.

Confessada la infidelitat a Francesc, sembla que la relació entre ells dos millorà i fins i tot, Francesc s'operà del seu problema de fimosi. El mes de novembre de l'any 1869 naixia a Roma l'única filla de la parella:

  • SAR la princesa Cristina de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Roma el novembre de 1869 i morta el mes de gener de 1870.

L'exiliModifica

El mes de febrer de l'any 1861 Gaeta caigué, i Maria Sofia marxà amb el seu espòs a Roma. La parella reial s'instal·laren al Palau Farnese, actual ambaixada francesa. Des de Roma, Maria Sofia intentà provocar moviments de revolta a Nàpols a favor del retorn de la casa reial borbònica.

La parella reial hagué d'abandonar Roma amb l'ocupació piemontesa de 1870 i s'instal·laren a Àustria per passar llargues temporades a París. A partir d'aquest moment la parella reial es distancià tot i que és cert que passà certes temporades, a vegades llargues, junts.

El rei Francesc II de les Dues Sicílies morí a la ciutat tirolesa d'Arco l'any 1894. Maria Sofia s'instal·là a París on presidí una espècie de cort informal del Regne de les Dues Sicílies. Des d'aquest òrgan informal els historiadors han involucrat a Maria Sofia en la participació i finançament de l'assassinat del rei Humbert I d'Itàlia l'any 1900 a Monza.

Durant la Primera Guerra Mundial, la reina es posicionà al costat dels Imperis Centrals i mostrà públicament la seva oposició al bàndol de l'Entesa en el qual hi figurava Itàlia, probablement pel desig de veure caure el nou estat italià unificat i el restabliment del Regne de les Dues Sicílies. Maria Sofia finançà certs actes d'espionatges i de sabotatge en contra de les tropes italianes.

Maria Sofia morí a Munic l'any 1925 després d'una llarga vida de tragèdies personals. D'una banda, l'assassinat de la seva germana, l'emperadriu Elisabet d'Àustria, la mort d'una altra germana en l'incendi d'uns grans magatzems a París i la caiguda tant de la monarquia bavaresa com de l'austríaca i la de les Dues Sicílies.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Sofia de Baviera