Viquipèdia

Maria Valenzuela

pintora catalana
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2022)

Maria Valenzuela (Barcelona, 18 de setembre de 1928 - l'Hospitalet de Llobregat, 6 de març de 2018) fou una pintora catalana.

Infotaula de personaMaria Valenzuela

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 2018 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJosep Mestres i Cabanes Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmariavalenzuela.eu Modifica el valor a Wikidata
Maria Valenzuela pintant un paisatge

Filla d'una família de botiguers del barri d'Hostafrancs va començar els seus estudis pictòrics l'any 1944 a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on el primer any va aconseguir els quatre premis que s'atorgaven.[1] També va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (actual Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona).[2] Posteriorment es va formar durant sis anys amb Francisco Sainz de la Maza, així com amb els pintors Francisco Ribera, Muntaner i, especialment, l'escenògraf Josep Mestres Cabanes, de qui va aprendre la tècnica de la perspectiva i al qual ella considerava el seu mestre i mentor.[3]

La primera exposició de la qual se'n té constància és del març de 1946, quan va participar amb un conjunt d'esmalts en el Primer Salón Femenino de Bellas Artes organitzat pel setmanari Domingo, amb el patrocini de la Direcció General de Belles Arts, que es va fer al Museu d'Art Modern de Barcelona.[4] El 1967 va col·laborar amb Josep Mestres Cabanes, al seu estudi del Gran Teatre del Liceu, en la realització de dotze diorames sobre el descobriment d'Amèrica per Cristòfol Colom, per a Veneçuela.[3]

Va haver de deixar la pràctica artística per dedicar-se a la família i a la botiga familiar i la va reprendre anys més tard.[3] Així, als anys vuitanta i noranta va fer diverses exposicions individuals en espais barcelonins com la galeria De Llúria (1982),[5][6] la Clínica Quirón (1989),[7] la galeria Roglan del carrer Santaló (1991)[8] o la Club 7-9 del passeig de Gràcia.[9] Igualment, va exposar al Reial Cercle Artístic de Barcelona en diverses ocasions (1987, 1988 i 1992), entitat on havia ingressat gràcies al pintor Francisco Ribera.[10][11][12] El desembre de 1996 va exposar un monogràfic de ballarines a benefici de la Companyia Juvenil de Ballet Clàssic de Catalunya, prenent com a models a les seves components.[3]

Anys abans havia exposat a Lloret de Mar (1975 i 1976),[13][14] (Los Sitios, Girona) a la Sala Xipell de Manresa, a la Sala Rovira[15] de Sabadell el 2000 a la Galeria Amat de Lleida el 2001[cal citació][16] i el 1985 a la Galeria Soler Casamada de Terrassa. També era membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va prendre part en diferents certàmens artístics a França (Carcassona i Besiers),[17] en els quals va obtenir alguns guardons.[2][18]

Era una pintora figurativa que va treballar sobretot natura morta, paisatges, figures[19] i temes florals, amb un estil hereu de l’impressionisme. En algunes ocasions va exposar també sanguines, representant figures i ballarines.[2]

Referències modifica

  1. ↑ Diari de Sabadell, 12-11-1994, pàg. 30.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Diccionario "Ràfols" de artistas contemporáneos de Cataluña y Baleares : pintura, dibujo, escultura, grabado, ilustración, cómic, orfebrería, vidriería, carámica, fotografía, esmalte, tapiz, etc. 4 S - Z. Apéndice. vol. 4. Barcelona: Diccionario "Ràfols", 1989, p. 207. ISBN 84-86719-13-5. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Romeu Llurba, Jaume «En record de Maria Valenzuela». La veu del barri d'Hostafrancs, desembre 2018, p. 16-17.
  4. ↑ «Edición del martes, 19 marzo 1946, página 5 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  5. ↑ «Edición del martes, 23 febrero 1982, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  6. ↑ «Edición del sábado, 13 marzo 1982, página 24 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 5 març 2022].
  7. ↑ «Edición del viernes, 09 junio 1989, página 87 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  8. ↑ «Edición del martes, 22 octubre 1991, página 30 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  9. ↑ «Edición del viernes, 22 noviembre 1991, página 30 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  10. ↑ «Edición del miércoles, 11 febrero 1987, página 49 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  11. ↑ «Edición del martes, 20 septiembre 1988, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  12. ↑ «Edición del martes, 20 octubre 1992, página 32 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 22 febrer 2022].
  13. ↑ «Lloret Gaceta. 15/10/1975.». [Consulta: 25 febrer 2022].
  14. ↑ «Lloret Gaceta. 14/10/1976.». [Consulta: 25 febrer 2022].
  15. ↑ R.T. «Bodegons i flors de l'artista Maria Valenzuela a la Rovira». Diari de Sabadell, 02-12-2000, pàg. 50.
  16. ↑ La Mañana de Lerida, 04-11-2001, pàg. 6.
  17. ↑ Muñoz Cantos, Alfonso. Panorama de las artes plásticas actuales. Barcelona: Luis Poncel, DL 1981. ISBN 8485321424. 
  18. ↑ Garcia Ynes, Soledad «Maria Valenzuela o el triunfo de la tenacidad». Soria, hogar y pueblo, 16-05-1979, pàg. 9.
  19. ↑ Diccionari Ràfols : de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX. Barcelona: Art Network, 1998. ISBN 84-86719-32-1. 

Bibliografia complementària modifica

  • Calzada i Castell, Esteve. Perfils humans: visió de setanta personatges entranyables, 2004, p. 98-99. 
  • Bonet, Llorenç; Noves, Joan; Pelegrí, Joan; Romeu, Jaume; Salvadó, Frederic. Gent i fets del barri d'Hostafrancs. Barcelona: Edigesa, 1992, p. 142-144. 
  • CADENA, Josep Maria; Figures. Editat per V.Coromina. Dipósit Legal GI-66-2000
  • DD.AA.. La pintura catalana. Els Protagonistes dels segles XIX i XX. Barcelona: Skira, Carroggio, SA de Ediciones, 1994. ISBN 84-7254-279-3. 
  • DD.AA.. GuÍa de arte (en castellà). Multiple de Publicaciones, S.A., 1982, p. 260-261. 
  • DD.AA.. Diccionario GAL-ART de artistas. 1998-1999. Gal-Art, p. 412-413. 
  • DD.AA.. Diccionario GAL-ART de artistas. 2003-2004. Gal-Art, p. 360-361. 
  • DD.AA.. Diccionario GAL-ART de artistas. 2004-2005. Gal-Art, p. 364-365. 
  • Calzada, Esteve "Retrats Evocadors". L'Informatiu de Sants - Hostafranchs - La Bordeta nº 93 Agost-Setembre 2001 pàg. 24.
  • Ortiz, Josep «Maria Valenzuela». La veu del barri. Associació de Veïns d'Hostafrancs, num. 32, març 1995, pàg. 15.
  • Lloc web
https://mariavalenzuela.eu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Valenzuela&oldid=33217985»