Obre el menú principal

Maria Vila i Panadès (Gràcia, Barcelona 1897 - Barcelona, 1963) va ser una primera actriu catalana.[1] El 1919 es va casar amb Pius Daví i Segalés, també primer actor i director. Amb ell va crear una companyia de sòlida tradició de teatre en català. Va fer primers papers d'algunes obres de Josep Maria de Sagarra, i després de la Guerra Civil contribuí al retorn de la llengua catalana als escenaris.

Infotaula de personaMaria Vila i Panadès
Biografia
Naixement 1897
(Gràcia), barri de Barcelona
Mort 1963
Barcelona
Lloc d'enterrament Cementiri del Poblenou (Barcelona) 
Nacionalitat catalana
Activitat
Ocupació Actriu
Obra
Papers destacats Cafè de la Marina - Mireia - L'Hostal de la Glòria
Família
Cònjuge Pius Daví i Segalés
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

JoventutModifica

Era filla de la primera actiu Maria Panadès Ricart i néta de l'actor Manuel Panadès. Començà la seva carrera artística a l'edat de nou anys en la companyia dels seus pares, interpretant papers infantils. Continuà desenvolupant sense distinció de caràcters, però sempre amb gran afició i entusiasme, altres secundaris, tant còmics com dramàtics, de caràcter jove, o d'edat, el que, sens cap dubte, va contribuir a formar l'actriu, adquirint en aquesta varietat d'interpretacions el domini complet que mostrava en l'escena.

Molt jove encara, el 1914, en morir la mare, es féu càrrec de la part de primera actriu en aquella companyia, amb repertori exclusivament castellà i mereixent ja la distinció dels públics. El 1917 formà part de la companyia que, en el teatre Novedades de Barcelona dirigia l'insigne actor Enric Borràs, i assolí destacar-se com a primera figura per la seva impecable tasca en diverses representacions del repertori català.

Més enllà de CatalunyaModifica

En contraure matrimoni el 1919 amb Pius Daví, reingressaren tots dos com a primeres figures joves en la companyia castellana d'Enric Borràs, en la qual, al costat de prestigiosos artistes de l'escena castellana, recorregueren tota Espanya. La jove i ja reconeguda actriu aconseguí grans èxits a Madrid, València, Sevilla, Sant Sebastià, Cadis, Saragossa, Santander i Barcelona, amb obres clàssiques i modernes del teatre espanyol. Estrenà amb aplaudiments les produccions Antón Caballero; La seca; Pasa el lobo, i d'altres, i rebé molt elogiada dels primers crítics de la capital.

En finalitzar el 1920, els esposos formaren la companyia Vila-Daví que, també amb repertori castellà, recorregué les principals capitals de la península, amb un notable conjunt d'artistes de reconegut mèrit. Contractada el 1924 per l'Empresa de Teatre Català, tornà al Romea de Barcelona, i assolí un èxit sense precedents en presentar l'obra d'Àngel Guimerà La boja. Els seus triomfs seguiren en les obres i estrenes en què prengué part.[2]

L'autonomia Vila-DavíModifica

El 1927, i ja sense interrupció des d'aquesta data, el matrimoni Vila-Daví actuà amb la companyia d'aquest nom al teatre Romea, i va ésser classificada com la més completa i de millor conjunt de l'època. Així mateix, la jove Maria Vila fou reconeguda per crítics i literats com la primera actriu del teatre català contemporani, i la consideraren digna de figurar entre les grans actrius mundials, pel seu gran temperament artístic, la seva perfecta expressió, clara dicció, fi sentiment amb quà interpretava els personatges -per difícils que en fossin els caràcters- que li eren confiats, donant a cadascun d'ells els moviments, modulacions de veu i arrancades còmiques o dramàtiques que requerissin, com ho va demostrar en diverses creacions. Se'n pot destacar, per la seva tasca admirable: Los emigrants, La caravana, La dona verge, Els fariseus, Els fills, La mentidera, La mare de Hamlet, La dolorosa, L'hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera, Angélica Grelot; i en les traduccions: L'home que faltava, La Quimeta maca, La novicia de Santa Clara, El carrer, Els criminals, El procés de Mary Dugan, Shanghai i d'altres diverses, en un repertori molt extens.

Un cop víduaModifica

En morir el seu marit Pius, el 23 d'agost de 1956, Maria entrà a formar part com a primera actriu a la Companyia Maragall, titular del teatre Romea, i hi assolí èxits destacats en interpretació de peces com La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra. El 1960,el Circulo de Bellas Artes de Madrid, li concedí la medalla d'argent, i pocs mesos després, al mateix any, li fou atorgada la medalla al Mèrit en el Treball.[3]

Trajectòria professionalModifica

  • 1917. 1 de març. En el paper de Pepeta a l’obra Jesús que torna d’Àngel Guimerà, estrenada al teatre Novedades de Barcelona.
  • 1917, 15 de març. En el paper de Clareta a l'obra A ca l'Antiquari de Santiago Rusiñol. Estenada al Teatre Novedades de Barcelona.
  • 1917, 20 de setembre. En el paper de Mireia a l'obra Mireia de Frederic Mistral, adaptació escènica d'Ambrosi Carrion. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona. Companyia catalana encapçalada per Enric Borràs.
  • 1917, 15 de novembre. En el paper de Filiberta Chigi a l'obra El cardenal de Louis N. Parker, amb traducció catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1917. 13 de desembre. En el paper de Broyda a l’obra Indíbil i Mandoni, d’Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Barcelona de Barcelona.
  • 1918, 15 de març. En el paper de La Xavaleta a l'obra La mala vida de Juli Vallmitjana. Estrenada al Teatre Còmic de Barcelona. Companyia dirigida per Enric Borràs.
  • 1918. 13 d'abril. En el paper de Carmeta, la veina a l’obra La barberia d’en Quim, de Josep Burgas, estrenada al teatre Cómico de Barcelona.
  • 1918, 4 octubre. En el paper de Maria Clara a l'obra Montmatre de Pierre Frondaie, traducció catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
  • 1918. 6 de desembre. En el paper de Maria a l’obra  El català de La Manxa de Santiago Rusiñol, estrenada al teatre Español de Barcelona.
  • 1919. octubre. En el paper d’Angelina a l’obra Ànimes nues de Miquel Poal i Aregall, estrenada al Teatre Euterpe de Sabadell.
  • 1920. 8 de maig. En el paper d’Isolda a la versió per a teatre de l’obra Tristany i Isolda de Richard Wagner, estrenada al teatre Goya de Barcelona
  • 1920. 17 d'abril. La miraculosa, d’Ambrosi Carrion, estrenada al Teatre Principal de Figueres.
  • 1921. 13 de gener. La Cançó del vell Cabrés de Bonaventura Gassol, estrenada al teatre Bartrina de Reus.
  • 1921. 19 de març. En el paper de Dama Isaura en l’obra La dama de l’amor feréstec, de Joan Puig i Ferreter, estrenada al Teatre Goya de Barcelona
  • 1921. 7 de maig. En el paper de Maria Lluïsa a l’obra  A sol ixent fugen boires, d’Avel·lí Artís Balaguer, estrenada al Teatre Nou.
  • 1924, 14 novembre. En el paper d'Elvira a l'obra Fidelitat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1924. desembre. En el paper de L’inconeguda a l’obra La Penya Roca i la colònia de l’Ampolla, de Joaquim Montero, estrenada al teatre Romea
  • 1925, 9 d'octubre. En el paper de La Pietat a l'obra Seny i amor, amo i senyor d'Avel·lí Artís i Balaguer. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1925, 21 de novembre. En el paper de Madrona Dolcet a l'obra Déu hi fa més que nosaltres, original de Carles Soldevila, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1925, 15 desembre. En el paper de Caterina a l'obra La follia del desig de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
  • 1926, 10 de març. En el paper de Daisy Quinneys a l’obra Reineta meva! d’H. A. Vachell, estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1927, 22 d’octubre. En  el paper Antonieta a l’obra El milionari del Putxet, de Gantó A. Màntua, estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1927, 11 de desembre. En el paper de Laura Vidal a l’obra L'assassinat de la senyora Abril de Josep Maria de Sagarra, estrenada al teatre Romea.
  • 1927, 8 de desembre. Solness, el constructor d’Herink Ibsen, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1927, 14 de desembre. En el paper de Laura Vidal (45 anys) a l'obra L'assassinat de la senyora Abril de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1928, 11 de gener. En el paper de Josefina a l’obra  T’estimo!.. d’Alfons Roure, estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1928, 27 de gener . En els papers d’Helena Glory i la Robot Helena  R.U.R. (Rossum's Universal Robots) de Karel Čapek, estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1928, 14 de febrer. En el paper d’Eularia a l’obra El cavaller immortal de Manuel Fontdevila,estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1928. 22 de març. En el paper de Roser a l’obra  Els faritzeus d’Apeles Mestres, estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1928. 7 d'abril. En el paper de Maria a l’obra  L’hereu Riera de Francesc Oliva i Victor Mora, estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1928. 4 de maig. En el paper de Lidia de Morançè de l’obra  Una visita de noces, d’Alexandre Dumas (fill), estrenada al teatre Romea de Barcelona
  • 1930, 17 d'octubre. En el paper de Maria a l'obra La veïna del terrat de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1931, 7 d'octubre. En el paper de Glòria a l'obra L'hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra.
  • 1931, 17 desembre. En el paper d'Angèlica a l'obra La morena de Coll-Blanc de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1932, 26 de març. En el paper de Maria del Roser a l'obra L'alegria de Cervera de Josep Maria de Sagarra.
  • 1932, 7 d'octubre. En el paper de Desitjada a l'obra Desitjada de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1933, 14 de març. En el paper de Tineta a l'obra La més bonica del barri de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1933, 27 octubre. En el paper de Sileta a l'obra La Ben Plantada de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
  • 1933, 14 de febrer. En el paper de Caterina a l'obra El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1933, 3 d'octubre. En el paper d'Estrella a l'obra L'Estrella dels miracles de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1935, 13 de febrer. En el paper de Lilí a l'obra Lilí vol viure de Lluís Elias. Estrenada al teatre Coliseu Pompeia de Barcelona.
  • 1935, 20 d'abril. En el paper de Reina a l'obra Reina de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Nou del Paral·lel, Barcelona.
  • 1936, 18 de març. En el paper de Marieta a l'obra Marieta cistellera de Salvador Bonavia. Estrenada al teatre Espanyol del Paral·lel, Barcelona.
  • 1936, 28 de maig. En el paper de Rosalia a l'obra La cançó de la filla del marxant de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Espanyol del Paral·lel, Barcelona.
  • 1951, 7 de novembre. En el paper de Marcel·lina a l'obra El marit ve de visita de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1952. En el paper de Mundaa l'obra L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra.
  • 1952. En el paper de Cristina a l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra.
  • 1957. En el paper de Sílvia a l'obra Passaport per a l'eternitat de Josep C. Tàpias i Santiago Vendrell

ReferènciesModifica

  1. «Maria Vila i Panadès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa, Tom n. X de l'Apèndix, pàgs. 1118-1119, ISBN 84-239-4580-4
  3. Suplement dels anys 1963-1964, pàg. 418, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4596-0)

Enllaços externsModifica