Per a altres significats, vegeu «Maria».

Maria de Betània (en arameu: מרים, Maryām; en grec: Μαρία, Maria; en hebreu: מִרְיָם, Miryām, "nena atesa", "amarga" o "rebel") és un personatge que apareix a dos dels evangelis canònics del Nou Testament i que, amb la seva germana Marta i el germà Llàtzer, vivia al poble de Betània, prop de Jerusalem, on els visità Crist, amic seu.

Infotaula de personasanta Maria de Betània
Johannes (Jan) Vermeer - Christ in the House of Martha and Mary - Google Art Project.jpg
Crist amb Marta i Maria, per Jan Vermeer (National Gallery of Scotland), ca. 1654
Biografia
NaixementJudeo-arameu: מרים, Maryām; en hebreu: מִרְיָם, Miryām, "nena atesa"; grec: Μαρία, Maria
s. I
Betània?
Mort68?
lloc desconegut
justa, germana de Llàtzer; portadora de mirra
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat29 de juliol (luterans, anglicans), 4 de juny (ortodoxos, a més de les celebracions conjuntes amb les de Llàtzer); 22 d'octubre (armenis)
Esdeveniment significatiuGermana de Marta i Llàtzer de Betània; la tradició catòlica la identifica amb Maria Magdalena
IconografiaAmb Crist i Marta, asseguda als peus de Jesús; amb Llàtzer, durant la resurrecció d'aquest
Família
GermansLlàtzer de Betània i Marta de Betània
ParentsMarta (germana)
Llàtzer (germà)
Cronologia
dinner at the home of Simon the Leper in Bethany (en) Tradueix
Mary of Bethany anoints Christ's feet (en) Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

L'Església catòlica la identifica com a Maria Magdalena; els protestants i ortodoxos, al contrari, les consideren com a persones diferents.

Textos bíblicsModifica

Maria de Betània és citada en tres llocs:

  • Evangeli de Lluc, 10, 38-42: les dues germanes acullen Jesús a casa; mentre Marta s'ocupa d'atendre les tasques domèstiques per preparar el dinar per al convidat, Maria seu per escoltar-ne les paraules. Marta se'n plany a Jesús, però aquest li diu: «Marta, Marta, tu et preocupes i t'agites per moltes coses, però només hi ha cosa necessària. Maria n'ha triat la part millor, que no li serà treta».
  • Evangeli de Joan, 11, 1-46: les dues germanes envien a cridar Jesús perquè vagi a Betània a guarir Llàtzer, el germà, que està malalt. Jesús tarda a venir i quan hi arriba, Llàtzer és mort. Maria li diu: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no seria mort!». Crist va al sepulcre i ressuscita Llàtzer.
  • Evangeli de Joan, 12, 1-8: mentre Llàtzer i les dues germanes són sopant amb Jesús, Maria ungeix els peus de Crist amb oli de nard, ungüent preciós i car, i els eixuga amb els cabells. Judes Iscariot se'n plany, dient que amb els diners que ha costat l'ungüent podrien haver ajudat gent pobra; Jesús li diu que ha estat ben fet i que el que ha fet Maria prefigura la unció del seu cos mort. El mateix episodi surt a l'Evangeli de Mateu 26, 6-13 i a l'Evangeli de Marc 14, 3-9, però no diuen que la dona fos Maria i situen el sopar a casa de Simó.

Identificació amb Maria MagdalenaModifica

A causa d'aquest episodi, Maria s'ha identificat amb la pecadora que fa un acte similar a l'Evangeli de Lluc 7, 36-50, que se situa a casa de Simó i on la pecadora sembla ser Maria Magdalena, que és citada poc després, encara que no es pugui determinar que es refereixi a la mateixa dona.

Aquesta identificació és la tradicional en l'Església catòlica, que considera Maria Magdalena germana de Llàtzer i Maria.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de Betània