Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.

Plantilla:Infotaula personaMaria de Borgonya
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie de Bourgogne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 febrer 1457 Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1482 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, caiguda d'un cavall Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de Nostra Senyora (Bruges) Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Brabant (1477–1482)
Comte de Borgonya
Duquessa
Duc de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (1477 (Gregorià), 1477 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip el Bell, Margarida d'Àustria, Francesc d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles I de Borgonya Modifica el valor a Wikidata  i Isabel de Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParentsAdolf de Clèveris, oncle
Lluís II d'Hongria, nét polític
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, net
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, net Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 6493 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Nasqué el 13 de febrer de 1457 a Brussel·les sent l'única filla del duc Carles I de Borgonya i la seva segona esposa Isabel de Borbó. Era neta per línia paterna de Felip III de Borgonya i Isabel de Portugal, i per línia materna de Carles I de Borbó i Agnès de Borgonya.

Projectes de matrimoni

modifica

L'esterilitat de la tercera esposa de Carles el Temerari provocà que Maria de Borgonya esdevingués la plus grande héritière de son temps (en català: la més gran hereva del seu temps). Per aquest motiu Maria esdevingué una dona molt apreciada en el seu temps i tingué diversos pretendents:

El 1462 el rei Joan II d'Aragó demanà la mà de Maria de Borgonya, una donzella de cinc anys, per al seu fill, el futur Ferran el Catòlic. El 1469 Maria de Borgonya demanà la mà de Carles de Valois, germà petit del rei Lluís IX de França. Aquest demanà llavors al Papa Pau II que no fos concedida la dispensa necessària per poder contraure matrimoni. Tot i les queixes del rei francès el Papa li concedí el permís al príncep francès. Llavors el rei recordà al seu germà petit el jurament de fidelitat i li recordà que qualsevol fill nascut del matrimoni no seria validat com a hereu. Posteriorment el mateix rei Lluís IX demanà la mà de Maria per al seu fill d'un any: Nicolau de Lorena, duc de Lorena i Bar

Ascens al Ducat de Borgonya

modifica

Com a única filla del duc de Borgonya, Carles el Temerari, va heretar el ducat a la mort de Felip III el 1477. El rei Lluís XI de França va aprofitar el moment inicial de debilitat de Maria de Borgonya per ocupar algunes places com la Picardia i Artois, així com la mateixa Borgonya.

El 10 de febrer del mateix any promulgà a Gant, amb la finalitat d'expulsar els francesos, una carta de privilegis anomenada El Gran Privilegi, per la qual concedia govern propi als comtats de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda i el ducat de Brabant, els primers estats constituents dels Països Baixos.

Núpcies i descendents

modifica

Es va casar el 18 d'agost de 1477 a Gant amb el futur emperador Maximilià I d'Habsburg. D'aquesta unió nasqueren:

Herència i mort

modifica

El fill gran de Maria i Maximilià I, Felip el Bell, heretà el títol de duc de Borgonya però tan sols amb el domini directe dels Països Baixos i el Franc Comtat. Tot i la pèrdua de territori, fins i tot de la mateixa regió de Borgonya, els reis hispànics de la Dinastia Habsburg continuaran mantenint el títol de Duc de Borgonya.

Maria de Borgonya va morir a la ciutat de Bruges, com a conseqüència d'una caiguda de cavall, el 27 de març de 1482.


Precedida per:
Carles I
Duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg, Comtessa de Flandes, i Holanda
1477-1482
Succeïda per:
Felip el Bell