Maria Manuela de Portugal

infanta de Portugal i princesa d'Astúries
(S'ha redirigit des de: Maria de Portugal i d'Habsburg)

Maria Manuela de Portugal (Coïmbra, 15 d'octubre de 1527 - Valladolid, 12 de juliol de 1545)[1][2] fou una infanta de Portugal i princesa consort d'Astúries, en ser la primera esposa de Felip II de Castella abans de ser rei, sense que ella arribés a ser reina en morir abans que Felip succeís al seu pare en el tron.

Plantilla:Infotaula personaMaria Manuela de Portugal

Maria de Portugal. Anònim del segle XVI (Museu del Prado) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1527 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juliol 1545 Modifica el valor a Wikidata (17 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals
part, hemorràgia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Princesa consort Astúries
12 novembre 1543 – 12 juliol 1545 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Avís Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFelip II de Castella (1543–1545 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan III de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Caterina d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip de Portugal
Manuel de Portugal
Joan de Portugal
Alfons de Portugal i d'Àustria
António, Infante de Portugal Modifica el valor a Wikidata
ParentsFelip II de Castella, male double cross cousin Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8857604 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Va néixer el 15 d'octubre de 1527 a la ciutat de Coïmbra sent la segona filla del rei Joan III de Portugal i la seva esposa Caterina d'Habsburg. Per línia paterna era neta de Manuel I de Portugal i la seva esposa Maria d'Aragó, i per línia materna dels reis Felip I de Castella i Joana I de Castella. Fou tieta del també rei Sebastià I de Portugal.

Núpcies i descendents

modifica

Va casar-se el 12 de novembre de 1543 a la ciutat de Salamanca amb el seu cosí, el futur rei Felip II de Castella,[3] fill de l'emperador Carles V i d'Isabel de Portugal, que llavors era encara príncep d'Astúries.

Després de descartar altres possibilitats, l'emperador va decidir consolidar l'aliança amb Portugal, que durava tres generacions, proporcionant-li un aliat segur i així dedicar els seus esforços a les guerres del nord d'Europa. A més, la dot que oferí Joan III fou de 300.000 ducats, quelcom que ajudava a les castigades arques hispàniques per les guerres amb França.[4] D'altra banda, aquest matrimoni també fou buscat per Felip, que va guiar-se per raons polítiques i sentimentals, la princesa era portuguesa com la seva mare, tanmateix, era manifesta la voluntat del príncep de dur a terme la unificació del territori peninsular i, de l'altra, el príncep estava satisfet amb els retrats que havia vist de Maria i havia sentit que tenia fama de bonica, amable i religiosa.[5]

El 1541, Carles V es carteja amb la seva germana Caterina, reina de Portugal, per donar a conèixer la idea del matrimoni i el 1542 s'inicien les negociacions, signant-se el contracte matrimonial l'1 de desembre d'aquell any a Lisboa per l'ambaixador espanyol Luis Sarmiento de Mendoza. Poc després, aconseguiren la dispensa papal per ser cosins dobles i es va celebrar una cerimònia per poders el 12 de maig de 1543 a Almeirim. La boda va retardar-se fins al novembre, l'octubre entrava Maria a Castella per Badajoz, i a cada poble i ciutat als que entrava li feien una gran rebuda fins a arribar a Salamanca, on es realitzà la boda reial.[4]

D'aquesta unió nasqué un fill:

Maria va morir als disset anys, el 12 d'agost de 1545 a la ciutat de Valladolid. Quatre dies després del 8 de juliol, en què a donar a llum a l'infant Carles. El part havia estat difícil i havia necessitat la intervenció diverses llevadores. A conseqüència d'això se li va declarar una infecció, l'endemà va tenir febres altes i calfreds. El metge de la princesa, un nan portuguès a qui tenia gran confiança, va recomanar rentats amb aigua salada i contrarestar la febre abrigant-la i provocant-li suors. El dia 10 uns altres metges van seguir un altre criteri, van creure que les suors li provocarien una apoplexia i la princesa va ser sotmesa a unes grans sagnies i va ser traslladada a un llit net i fresc, que l'únic que va aconseguir és una pneumònia.[6] Novament se li van realitzar sagnies, al braç i al turmell, però la princesa va començar a agonitzar. Acompanyada de dos jesuïtes que la van assistir espiritualment, entre les quatre i les cinc del dia 12 Maria va morir.[7]

En primera instància, el cos de la princesa va ser dipositat a San Pablo de Valladolid i després traslladat a Granada. Durant el regnat de Felip II, finalitzada la construcció del monestir de San Lorenzo de El Escorial, va ser enterrada allà definitivament.[2]

Referències

modifica
  1. Flórez, 1790, p. 883.
  2. 2,0 2,1 Flórez, 1790, p. 888.
  3. Flórez, 1790, p. 887.
  4. 4,0 4,1 Conde Benavides, María Margarita. «Comentario sobre la boda de Felipe II y María Manuela de Portugal» (en castellà). Cultura - Documentos. Biblioteca Virtual Cervantes. [Consulta: 19 desembre 2014].
  5. Nadal, 1944, p. 32.
  6. Nadal, 1944, p. 61.
  7. Nadal, 1944, p. 62.

Bibliografia

modifica
  • Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790. 
  • Nadal, Santiago. Las cuatro mujeres de Felipe II (en castellà). Barcelona: Ediciones Mercedes, 1944.