Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
Maria Mercè de Borbó-Dues Sicílies i Orleans (Madrid, 1911 - Lanzarote, 2000) fou comtessa de Barcelona arran del seu casament amb l'infant Joan de Borbó.
  | |
| Nom original | (es) María de las Mercedes de Borbón y Orleans |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 desembre 1910 Madrid |
| Mort | 2 gener 2000 (89 anys) Lanzarote (Las Palmas) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Lloc d'enterrament | Cripta reial del monestir d'El Escorial |
| Consort reial d'Espanya | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Reina consort d'Espanya |
| Altres | |
| Títol | Comtessa consort de Barcelona Princesa |
| Família | Dinastia borbònica |
| Cònjuge | Joan de Borbó i Battenberg (1935–1993) |
| Fills | Pilar de Borbó i Borbó Margarida de Borbó i Borbó Joan Carles I d'Espanya Alfons de Borbó i Borbó |
| Pares | Carles de Borbó-Dues Sicílies i Lluïsa d'Orleans |
| Germans | Alfons de Borbó-Dues Sicílies, Infante Ferdinand of Spain, Isabel Alfonsa de Borbó-Dues Sicílies, Maria dels Dolors de Borbó-Dues Sicílies, Maria de l'Esperança de Borbó-Dues Sicílies i Carlos de Borbón-Dos Sicilias y Orleáns |
Premis | |
 | |
InfànciaModifica
Filla de l'Infant Carles de Borbó-Dues Sicílies i de la Princesa Lluïsa d'Orleans nasqué a Madrid el 1910. Era néta del Príncep Alfons de Borbó-Dues Sicílies i de la princesa Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies per via paterna, i per via materna era néta del cap de la Casa Reial dels Orleans, Felip d'Orleans, i de la Princesa Maria Isabel d'Orleans.
Nascuda a Madrid fou batejada al Palau Reial de Madrid, amb aigua del riu Jordà i amb la pila baptismal utilitzada per Sant Domingo Guzmán. Alfons XIII d'Espanya li concedí la dignitat d'Infanta d'Espanya amb el grau d'Altesa Reial. Educada al Col·legi de les Irlandeses de Madrid. L'arribada de la República sorprengué la seva família a Sevilla, on el seu pare havia estat nomenat capital general de la regió Bètica. Emprengueren l'exili via marítima fins a Canes i després a París, on residí fins al 1935 any en què contragué matrimoni.
Casament i descendènciaModifica
|
| Escut * (1941–1977) * (1977–2000) |
Casada amb l'Infant Joan de Borbó, quart fill (tercer mascle) dels Reis Alfons XIII d'Espanya i Victòria Eugènia de Battenberg. Joan era net del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria i per part de mare de la princesa Beatriu del Regne Unit i del Príncep Enric de Battenberg. El casament se celebrà a Roma i s'oficià a la Basílica de Santa Maria dels Àngels de la capital italiana el dia 12 d'octubre de 1935. L'acte fou apadrinat pel Rei Alfons XIII d'Espanya i la Princesa Lluïsa d'Orleans.
La parella tingué quatre fills:
- Sa Altesa Reial la Infanta Pilar d'Espanya nascuda a Canes el 1936 rebé el títol de duquessa de Badajoz. Es casà a Estoril l'any 1967 amb el noble castellà Luis Gómez-Acebo.
- Sa Majestat el Rei Joan Carles I d'Espanya nat a Roma el dia de Reis de 1938. Es casà amb la Princesa Sofia de Grècia el 1962 a Atenes.
- Sa Altesa Reial la Infanta Margarida d'Espanya nascuda a Roma el 1939 rebé els títols de Duquessa de Sòria i d'Hernani. Es casà a Estoril el 1972 amb el doctor Carlos Zurita.
- Sa Altesa Reial l'infant Alfons de Borbó i Borbó nat a Roma el 1941 i mort accidentalment a Estoril el 1956.
Vida oficialModifica
Assistí a la majoria d'actes de la reialesa europea de la segona meitat del segle XX, des del casament de la Reina Elisabet II del Regne Unit amb el Príncep Felip d'Edimburg el 1947 al casament de la seva néta l'infanta Cristina de Borbó amb Iñaki Urdangarín a Barcelona el 1997 tot plegat passant pel famós creuer Agammemnon organitzat per la Reina Frederica de Grècia pels membres de la reialesa europea i els casaments del Rei Constantí II de Grècia i de la Princesa Anna Maria de Dinamarca o el de la Princesa Maria Pia d'Itàlia i del Príncep Alexandre de Iugoslàvia.
Políticament parlant sempre es mantingué en segon terme darrere de la convulsa vida del seu espòs. Instal·lada a Roma, Lausana i finalment a Estoril visqué quaranta-sis anys d'exili forçós.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies |