Viquipèdia

Maria del Mar Bonet Verdaguer

cantant mallorquina
(S'ha redirigit des de: Maria del Mar Bonet i Verdaguer)

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.[1] Debutant com a cantant en els anys 60 va formar part del moviment de la Nova Cançó.[2] És també pintora i ha editat el llibre de poesia Secreta veu amb pintures pròpies.[3]

Plantilla:Infotaula personaMaria del Mar Bonet Verdaguer
Imatge
(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautora, música Modifica el valor a Wikidata
Activitatdes del 19 de desembre de 1966
Membre de
GènereNova Cançó, música mediterrània i folk-country Modifica el valor a Wikidata
Estilfolk
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJoan Bonet Gelabert Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Ramon Bonet i Verdaguer Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://mariadelmarbonet.com/
IMDB: nm0094324 TMDB (persona): 1061983 Musicbrainz: f9b438e7-2930-4a09-902d-cd7b65bb452f Discogs: 1016740 Allmusic: mn0002310912 Viasona: maria-del-mar-bonet
Facebook: mariadelmarbonet Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

És filla del periodista, novel·lista, pintor i autor teatral palmesà Joan Bonet Gelabert. Des de petita va aprendre cançons tradicionals de les Balears. Entre els 11 i els 13 anys va formar part de la coral Stella Maris fundada i dirigida pel mestre Llorenç Galmés, músic menorquí i investigador del folklore musical de Menorca, que deixa una gran empremta en aquests primers anys de formació musical. Posteriorment va rebre classes de guitarra.[4] De fet, des de molt jove volia ser ceramista, però una sèrie d'esdeveniments la van portar cap al món professional de la cançó.[5]

Trajectòria professional

modifica

Bonet va iniciar la seva trajectòria musical el 1965 amb un concert en solitari a Palma, després d'haver participat en el I Festival de la Nova Cançó. L'any següent es traslladà a Barcelona per estudiar ceràmica i s'incorporà a Els Setze Jutges, debutant al bar l'Ovella Negra.[6] Va compaginar la feina a una fàbrica de ceràmica amb recitals i enregistrà el seu primer senzill, Cançons de Menorca. El 1968, la censura franquista li prohibí la interpretació de «Què volen aquesta gent?»[4][5] Durant els anys setanta, començà a actuar internacionalment i assolí èxit amb el disc Maria del Mar Bonet (1971), que incloïa «L'àguila negra». També va participar en el primer Canet Rock (1975) i inicià una sèrie de concerts a la plaça del Rei de Barcelona, que es van mantenir fins al 2001.[7][4][8]

Als anys vuitanta, aprofundí en la música mediterrània i nord-africana amb discos com Anells d'aigua (1985) i col·laboracions amb Milton Nascimento. També va explorar la dansa amb Nacho Duato i va introduir elements jazzístics en Ben a prop (1988). Als noranta, col·laborà amb Theodorakis i Zulfu Livanelli, explorà la música mediterrània a Salmaia (1995) i celebrà el seu 30è aniversari artístic amb El cor del temps (1997), enregistrat en un concert al Palau Sant Jordi.[4][8]

Durant els anys 2000, amplià el seu reconeixement internacional amb gires a Europa, Amèrica i l'Àsia.[9] Va enregistrar Raixa (2001), un directe commemoratiu dels concerts a la plaça del Rei, i Amic, Amat (2004), amb influències medievals i orientals. La seva col·laboració amb Miguel Poveda la portà a Nova York el 2007 i participà en concerts i events destacats,[10][11] com la visita del Dalai Lama a Barcelona.[12] El 2011, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura d'Espanya i, el 2012, la Universitat de les Illes Balears la nomenà doctora honoris causa.[13][14][15]

Col·laboracions [cal citació]

modifica

Ha col·laborat, entre d'altres, amb els cantants i músics Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Toti Soler, Om, Quico Pi de la Serra, Rafael Subirachs, Esquirols, Martirio, Marina Rossell, Nena Venetsanou, Milton Nascimento, Alan Stivell, L'Ensemble de Musique Traditionelle de Tunis, Manel Camp, Zulfu Livanelli, Amancio Prada, Jackson Browne, Lucilla Galeazzi, Maria Farantouri, Loquillo, Joan Pons, María Dolores Pradera, Uxia, Kepa Junkera, Borja Penalba…

Obres

modifica

Discografia

modifica

Àlbums i EPs

Recopilacions

  • 1981: Sempre
  • 1990: Coreografies
  • 2003: Collita pròpia (2 CD + 1 DVD)
  • 2014: Esencial (2 CD)

Singles

  • 1969: Si véns prest
  • 1974: Drama
  • 2003: Lluna de pau (CD, amb la Coral Cantiga)

Llibres publicats

modifica
  • Bonet, Maria del Mar. Secreta veu. Barcelona: Empúries, 1986. ISBN 978-84-7596-138-X. «Llibre de poesia amb il·lustracions de l'autora» 
  • Bonet, Maria del Mar. Quadern de viatge. Columna - L'Albí, 1998. ISBN 9788483005200. «Quadern de viatge aplega totes les lletres de les cançons originals de Maria del Mar Bonet, al costat d'una tria molt representativa de les seves pintures: aquarel·les i pastels.» [16]
  • Bonet, Maria del Mar. Quadern de viatge / Cuaderno de viaje. Edició bilingüe català / castellà il·lustrat amb pintures de Maria del Mar Bonet. Ayuntamiento de San Sebastián de los Reyes (Madrid), Delegación de Cultura. Departamento de Publicaciones de la Universidad Popular José Hierro, 2004. ISBN 8495710218.
  • Bonet, Maria del Mar. La cuina de mumare. Ara Llibres, 2011. ISBN 9788415224266.  Arxivat 2017-01-04 a Wayback Machine.

Guardons

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Mur, Gerard «Maria del Mar Bonet: “El dia que no m’agradi la meva veu deixaré de cantar”». núvol, 11-01-2021 [Consulta: 21 gener 2021]. Arxivat 11 de gener 2021 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Nova Cançó». enciclopèdia.cat (GEC). Arxivat de l'original el 2022-01-04. [Consulta: 13 setembre 2019].
  3. ↑ «Maria del Mar Bonet: «¿Què volen aquesta gent? Aniquilar una llengua»», 24-07-2024. [Consulta: 2 març 2025].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Cançons de Menorca». Arxivat de l'original el 1 de gener 2017. [Consulta: 30 desembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 «50 anys de música». Arxivat de l'original el 1 de gener 2017. [Consulta: 30 desembre 2016].
  6. ↑ «Maria del Mar Bonet celebra mig segle als escenaris amb una gira i l'estrena internacional del seu nou disc». ACN Barcelona. VilaWeb, 19-12-2016 [Consulta: 30 desembre 2016]. Arxivat 1 de gener 2017 a Wayback Machine.
  7. ↑ «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, 6-2014, pp. 38-47.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Maria del Mar Bonet. Caloma. Des de Mallorca a l’Alguer». Teatre Nacional de Catalunya, 3-2003.
  9. ↑ «Blaus de l'ànima». Teatre Lliure, 2011. Arxivat de l'original el 2012-09-18. [Consulta: 19 febrer 2012].
  10. ↑ «La cançó catalana i el flamenc s'uneixen a Nova York». Vilaweb, 04-05-2007. Arxivat de l'original el 2015-10-15. [Consulta: 12 febrer 2027].
  11. ↑ «Recta final a la Fira del Llibre de Frankfurt, que obre les portes al públic en general». 324, 13-10-2007. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 26 febrer 2012].
  12. ↑ «Maria del Mar Bonet actua avui al Central Park de Nova York». Enderrock, 31-07-2005. Arxivat de l'original el 2021-07-29. [Consulta: 18 febrer 2012].
  13. ↑ «Maria del Mar Bonet celebra 50 anys de música, poesia i compromís». dBalears, 19-12-2016 [Consulta: 30 desembre 2016]. Arxivat 31 de desembre 2016 a Wayback Machine.
  14. ↑ «Tocant el cel des d'Horta». El País, 22-12-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
  15. ↑ «Maria del Mar Bonet, 50 anys d'escenaris». Enderrock, 24-12-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2019. [Consulta: 9 juliol 2019].
  16. ↑ Bono, Ferran «Maria del Mar Bonet presenta un libro con sus poemas y pinturas» (en castellà). El País, 05-05-1998 [Consulta: 4 gener 2017]. Arxivat 4 de gener 2017 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Maria del Mar Bonet i el programa Info K, premis Comte Jaume d'Urgell 2020». NacióDigital.cat, 02-06-2020. Arxivat de l'original el 3 de juny 2020. [Consulta: 3 juny 2020].
  18. ↑ «Maria del Mar Bonet i Alícia Casals reben la Medalla d’Honor 2022 de la Xarxa Vives d’Universitats», 22-06-2021. Arxivat de l'original el 2023-07-19. [Consulta: 23 juliol 2023].
  19. ↑ «Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet, Medalles d'Or de la Generalitat». CCMA.cat, 19-07-2023. Arxivat de l'original el 2023-07-19. [Consulta: 20 juliol 2023].
  20. ↑ «Maria del Mar Bonet, Marta Pessarrodona i Eliseu Climent, guardonats amb la Medalla d’Or de la Generalitat». Vilaweb.cat, 19-07-2023. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 20 juliol 2023].
  21. ↑ «Marta Pessarrodona, Eliseu Climent i Maria del Mar Bonet reben la Medalla d'Or de la Generalitat». CCMA.cat, 07-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-09-08. [Consulta: 10 setembre 2023].

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • 1989: Probleme des kulturtransfers und lingiustische aspekte katalanischer liedertexte: Maria del Mar Bonet. Horst Rieck (Eigenverlag) Alemanya
  • 1994: Maria del Mar Bonet, una dona marinera. Joan Manresa (Edicions de La Magrana) ISBN 8474107709
  • 1995: Maria del Mar Bonet. Magda Bonet. (Sociedad General de Autores y Editores. SGAE) ISBN 8487491243
  • 2007: Voz de Mar / Veu de Mar. Maria del Mar Bonet por Emilio Garrido (Efecto Violeta) ISBN 9788493561314
  • 2017: Maria del Mar Bonet, intensament. Jordi Bianciotto (Ara Llibres) ISBN 9788416915057
  • 2018: Maria del Mar Bonet, intensidades. Jordi Bianciotto (Editorial Milenio) ISBN 9788497438070

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_del_Mar_Bonet_Verdaguer&oldid=34823977»