Maria del Regne Unit (comtessa de Harewood)

Maria del Regne Unit, princesa reial i comtessa de Harewood (Sandringham, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda 1897 - Harewood, Regne Unit 1965). Princesa reial del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial casada en el si d'una de les millors famílies de l'aristocràcia anglesa.

Infotaula de personaAltesa Modifica el valor a Wikidata
Maria del Regne Unit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1897 Modifica el valor a Wikidata
York Cottage (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1965 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Harewood House (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaAll Saints' Church, Harewood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Princesa reial
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinfermera, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic i Royal Air Force Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa reial (1932–)
Comtessa (1929–)
Viscountess Lascelles (en) Tradueix (1922–1929)
Princesa del Regne Unit (1910–)
Princesa del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (1897–1910) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Windsor i casa de Saxònia-Coburg i Gotha (línia britànica) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHenry Lascelles (1922–1947), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Lascelles, Gerald David Lascelles Modifica el valor a Wikidata
ParesJordi V del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Teck Modifica el valor a Wikidata
GermansEduard VIII del Regne Unit, Jordi VI del Regne Unit, Enric del Regne Unit, Jordi del Regne Unit i Joan del Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 55119057 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Nascuda a York Cottage situada en el parc del castell de Sandringham, a la regió de Norfolk, el dia 25 d'abril de l'any 1897 sent filla del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck, en aquell moment ducs de York. La princesa era neta per via paterna del rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca, i per via materna del príncep Alexandre de Teck i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit.

El bateig de la princesa fou oficiat a l'Església de Santa Magdalena pròxima al Castell de Sandringham el dia 7 de juny del mateix 1897, els seus padrins foren la reina Victòria I del Regne Unit, el príncep de Gal·les, la princesa deGal·les, el rei Jordi I de Grècia, la princesa Victòria del Regne Unit i el príncep Alexandre de Teck.

Educada per una governanta de forma individual, rebé certes lliçons junt amb els seus germans, el futur rei Eduard VIII del Regne Unit, el futur rei Jordi VI del Regne Unit i el príncep Enric del Regne Unit. Coneixedora del francès i l'alemany, a part de l'anglès, desenvolupà un gran interès pels cavalls i les curses de cavalls.

Durant la Primera Guerra Mundial, la princesa visità hospitals i col·laborà en organitzacions benèfiques junt amb la seva mare. Un dels principals projectes fou el Princess Mary's Christmas Gift Fund que amb £100,000 s'encarregà d'enviar a tots els soldats britànics regals de nadal. L'any 1918 completà la seva formació rebent un curs d'infermeria i començant a treballar al Great Ormond Street Hospital.

El rei Jordi V la creà Dama de la Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britànic el 1917. Rebé l'Imperial Orde de la Corona de l'Índia l'any 1919 (CI), La Gran Creu del Venerable Orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem (GCStJ) el 1928. El 1947 rebé la Gran Creu de l'Orde Reial Victòria (GVCO).

Núpcies i descendents modifica

 
Imatge de casament entre Maria del Regne Unit i Henry de Lascelles.

El 28 de febrer de l'any 1922 es casà amb el vescomte Henry Lascelles, fill del cinquè comte de Harewood i de lady Florence Bridgeman. En el seu casament l'Abadia de Westminster aparegué a la vida pública per primera vegada lady Elisabet Bowes-Lyon. S'establiren a Yorkshire, primer a Goldborough House i després a Harewood House.

  • Comte Jordi Lascelles, 7è comte de Harewood, nat a Harewood House el 1923. Casat en dues ocasions, en primeres núpcies amb Marion Stein l'any 1949 i en segones núpcies amb Patricia Tuckwell.
  • Lord Gerald David Lascelles, nat a Goldborough House el 1924 i mort a Les Croux (França) el 1998. Es casà amb Angela Dowding i després amb Elizabeth Evelyn Collingwood.

Les obligacions públiques de la princesa respongueren a les seves vinculacions amb la infermeria, el moviment escolta i el feminisme. El 1926 esdevingué comandanta en cap de la Creu Roja britànica.

L'1 de gener de l'any 1932, el rei Jordi V del Regne Unit declarà la seva filla princesa reial. El títol de princesa reial ha estat vinculat històricament a la filla primogènita del monarca anglès i entre d'altres l'han portat, la princesa Lluïsa del Regne Unit i la princesa Anna del Regne Unit, aquesta última en l'actualitat.

La princesa reial fou extremadament propera al seu germà gran, el rei Eduard VIII del Regne Unit. Així, l'any 1936, després de la crisi per l'abdicació del rei, la princesa reial i el comte de Harewood es traslladà a Viena, al Castell d'Enzenfeld, al costat de l'ex-rei i la duquessa de Windsor per tal d'explicitar-los el seu suport. Posteriorment, la princesa reial declinà la invitació al casament de la princesa i després reina Elisabet II del Regne Unit amb el príncep Felip de Grècia, ja que la Cort de Londres no havia convidat al duc de Windsor.

Després de la mort del comte de Harewood, l'any 1947, la princesa reial es retirà a Harewood House al costat de la família del seu fill primogènit. L'any 1951 fou declarada consellera de la Universitat de Leeds. La princesa continuà amb una intensa agenda pública tant a Anglaterra com a l'exterior, entre d'altres atengué, en representació de la reina, els actes d'independència de Trinitat i Tobago i Zàmbia o el funeral de la princesa Lluïsa Mountbatten a Estocolm.

La princesa reial sofrí un atac de cor mentre caminava amb el seu fill, lord Harewood, i els seus nets pels jardins de Harewood Hause. Fou enterrada en una cerimònia particular en la qual hi assistiren la reina Elisabet II del Regne Unit i el seu espòs i la resta de la família reial a la capella privada de Harewood House.