Marialluïsa

planta arbustiva de la família Verbenaceae

La marialluïsa (Aloysia citriodora),[1] és una planta arbustiva de la família de les verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Perú i Xile) però que podem trobar cultivada en jardins i horts.

Infotaula d'ésser viuMarialluïsa
Aloysia citrodora Modifica el valor a Wikidata
Aloysia citriodora 002.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de marialluïsa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaVerbenaceae
TribuLantaneae
GènereAloysia
EspècieAloysia citrodora Modifica el valor a Wikidata
Paláu, 1784
Detall de les flors
Detall de la fulla

Addicionalment pot rebre els noms de berbena, berbena de nucs florits, herba de la princesa, herba de marialluïsa, herba marialluïsa, herballuïsa, menta marialluïsa i reinalluïsa. També s'han recollit les variants lingüístiques herba llauisa, herba Lluïsa, herbaluïsa, Maria lluïsa, Maria-Lluïsa, reina Lluïsa i verbena.[1]

EtimologiaModifica

Aquesta planta va ser introduïda a Europa a través de la colonització espanyola, rebent així el nom Aloysia, i per extensió Maria Lluïsa, en honor de l'esposa del rei Carles IV d'Espanya, Maria Lluïsa de Parma (1754-1819). La denominació triphylla es refereix al nombre de fulles de cada verticil, que són tres. La denominació citrodora fa referència a l'aroma de llimona de les seves fulles.

EcologiaModifica

És fotòfila i prefereix climes càlids constants però també viu en climes amb hiverns freds. Ara bé, s'ha de protegir de les gelades molt fortes, tot i que tolera fins a -10ºC. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 1.000 metres. Floreix a l'estiu.[cal citació]

DescripcióModifica

Macrofaneròfit en forma d'arbust caducifoli de fins a 2 m d'altura. Rel axonomorfa amb tiges erectes molt ramificades de consistència llenyosa per la part superior amb petites estries longitudinals que les fan anguloses. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. La divisió del marge és simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d'uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d'amplada. Es troben reunides en verticils de 3, amb l'àpex acuminat. Són de color verd pàl·lid, tenen un tacte un xic aspre i estan penninervades amb nerviació principal a l'anvers, que està marcat per glàndules d'olis essencials ben visibles. Les inflorescències són panícules de nombroses flors de mida petita en forma d'espiga de fins a 10 cm. Flors hermafrodites agrupades en raïms, acampanades, violades exteriorment i més blanquinoses per dintre. El calze és pelut, format per 4 sèpals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corol·la és acampanada, gamopètala, amb 4 pètals estrellats soldats per la base. L'androceu està format per 4 estams, un d'ells més gran que els altres. El gineceu està format per dos carpels units, és bicarpelar. El fruit és en drupa i es divideix en dues parts monoseminades. Freqüentment no arriba a madurar (només madura als països d'origen).

Les fulles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals.

Composició químicaModifica

Les fulles i la tija de la marialluïsa són riques en:

UsosModifica

Ús internModifica

Carminatiu: Molt útil per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulències i l'aerofàgia. Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia (males digestions acompanyades de gasos, sensació de vòmits i cremor d'estómac). El borneol i el limonè són els responsables d'aquesta darrera propietat.

Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques.

Mal alè: Quan es té la tendència a tenir halitosi (mal alè) resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d'una cullerada de fulles i flors seques.

Aparell respiratori: La infusió d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos.

Relaxant: Resulta molt adequada la infusió d'herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquil·litzant mencionat.

Altres usosModifica

Cuina
La Marialluïsa s'utilitza en la cuina com a planta aromàtica, per a donar sabor a molts plats: peixos, pollastre, amanides, pastissos, etc. També entra a formar part en la combinació de còctels, xarrupets, o begudes fredes perquè hi aporta un toc molt exòtic.
Indústria de la perfumeria
L'oli essencial molt ric en components aromàtics i amb propietats bactericides s'utilitza en la indústria de la perfumeria i entra a formar part de la fabricació de productes de neteja personal, com a sabons, xampús, dentifricis, locions capil·lars, etc.

Accions farmacològiquesModifica

ToxicitatModifica

L'oli essencial en altes dosis es comporta com a neurotòxic. L'ús prolongat provoca irritació a la mucosa gàstrica.

SinonímiaModifica

  • Aloysia triphylla Britt.
  • Lippia citriodora Kunth
  • Lippia triphylla (L'Hér.) Kuntze
  • Verbena citriodora Cav.
  • Verbena triphylla L'Hér.

Dites popularsModifica

An el que té mal de ventre
herba-lluïsa li dau,
cap pelat de n'Arnau
l'han fet jutge de pau
per fer sa mare contenta.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Aloysia citriodora». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 31 març 2022].