Mariana Coelho

escriptora brasilera

Mariana Coelho (Vila Real, 10 de setembre de 1857 Curitiba, 29 de novembre de 1954) fou una educadora, assagista i poeta lusobrasilera, i una de les pioneres del feminisme a Brasil.[1][2]

Infotaula de personaMariana Coelho
Professora Mariana Coelho.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Vila Real (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Curitiba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióEscriptora i poetessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1892 Modifica el valor a Wikidata –

BiografiaModifica

Nasqué a Sabrosa, un llogaret remot del nord de Portugal, on havia nascut Fernâo de Magalhâes (1480-1521). Era filla del farmacèutic Manoel Antônio Ribeiro Coelho i Maria do Carmo Teixeira Coelho, i germana dels escriptors Carlos Alberto Teixeira Coelho (que migrà a Brasil amb ella) i Thomaz Alberto Teixeira Coelho (capità de l'exèrcit portugués).[3]

Emigrà al Brasil al 1892 ―als 35 anys―, i s'establí a Curitiba, que en aquest moment era una puixant ciutat de 320.000 habitants, amb una taxa d'analfabetisme superior al 65%.[4][5]

El vincle amb son germà Carlos Alberto Teixeira Coelho (periodista i maçó), fou un factor decisiu en la seua ràpida entrada en la comunitat literària de Curitiba, en la seua socialització i fins i tot acceptació. Ser la germana de Teixeira Coelho li assegurà l'accés automàtic al món alfabetitzat. Escrigué en els diaris del seu germà i fins i tot es relacionà amb la maçoneria ―que era un reducte d'intel·lectuals lliurepensadors curitibans―, i això divulgà la seua escriptura.[5]

El 1902 funda el col·legi Alberto Santos Dumont, que dirigí durant més de quinze anys ―fins a 1917―.[5]

Al 1908 fou premiada amb la medalla d'Argent en l'Exposició Nacional, a Rio de Janeiro, pel seu llibre Paraná mental.[6]

Més tard, a Curitiba, fou directora de l'Escola Professional Femenina «República Argentina» ―fundada el 1916, que tingué un paper fonamental en el desenvolupament de l'emancipació femenina a la zona―, en què al principi era professora de dactilografia i secretària, i al 1926 n'ocupa el càrrec de directora, fins al 1940.[7]

Entrà en la Federació Brasilera pel Progrés Femení, i participà en els congressos feministes de 1922, 1933 i 1936.[8]

La seua obra més important fou L'evolució del feminisme: subsidis per a la seua història.[8]

Tenia la cadira núm. 30 de l'Acadèmia de Paraná de Poesia i la núm. 28 de l'Acadèmia Femenina de Lletres de Paraná.

En un estudi sobre el feminisme a Brasil ―especialment en l'estat de Paraná―, Zahidé Muzart caracteritzà Mariana Coelho com la «Beauvoir tupinaki», referint-se a Simone de Beauvoir (1908-1986), i a l'ètnia tupinaki (poble originari ja extingit, de la família guaraní).[9]

Va morir soltera d'un atac cardíac a Curitiba el 29 de novembre de 1954, als 97 anys.[2]

PublicacionsModifica

  • 1908: O Paraná mental. Curitiba: Econòmica. Reeditat per la Impremta Oficial de Paraná al 2002.
  • 1933: A evolução do feminisme: subsídios per a sua história. Rio de Janeiro: Imprensa Moderna, 1933. Reeditat per la Impremta Oficial de Paraná al 2002;
  • 1934: Um brado de revolta contra a morte violenta. Curitiba: Oficina Gràfica «A Croada».
  • 1937: Linguagem. Curitiba: Oficina Gràfica «A Croada».
  • 1939: A primavera. Curitiba: Imprensa Escolar.
  • 1940: Canviants (contos e fantasias). São Paulo: Emprêsa Gràfica da «Revista dos Tribunais».
  • 1956 (obra pòstuma): Palestras educativas. Curitiba: Centro de Lletras do Paraná.

ReferènciesModifica

  1. «Mariana Coelho e a historia do feminismo»[Enllaç no actiu], monografia de Rosana-Cássia Kamita (UEL), per al XXIII Simposi Nacional de Història. Londrina, 2005. Publicat en el web Anpuh. Consultat el 26 de maig de 2013.
  2. 2,0 2,1 Resgates e ressonâncias: Mariana Coelho, tesi de Rosana-Cássia Kamita. Florianópolis: Mulheres, 2005.
  3. Mariana Coelho: A evolução do feminismo: subsídios para a sua historia (pàgs. 11-18). Curitiba: Organização Zahidé Lupinacci Muzart, Imprensa Oficial do Paraná, 2002.
  4. Mariana Coelho: O Paraná mental. Curitiba: Imprensa Oficial do Paraná, 2002.
  5. 5,0 5,1 5,2 Educação e participação política: a visão de formação feminina de Mariana Coelho (1893-1940). Tesis de grado de Alexandra Padilha Bueno, publicada en el sitio web de la Universidad Federal de Paraná, Curitiba, 2010. Consultado el 26 de mayo de 2013.
  6. Desafíos do feminismo: um movimento sempre em movimento (teoría, prática e política), monografia de Maximiliano Torres, publicada en el web Famanet. Consultat el 26 de maig de 2013.
  7. Subsídios para a sua historia: as ideias feministas de Mariana Coelho nas primeiras décadas do século XX, monografia de Larissa Selhorst Seixas, publicada en el web de la Universitat Federal de Paraná, Curitiba, 2006. Consultat el 26 de maig de 2013.
  8. 8,0 8,1 Schuma Schumaher, i Érico Vital Brazil: Mulheres do Brasil: de 1500 até a atualidade (pág. 418). Rio de Janeiro: Jorge Zahar, 2000. 567 pàgs. Fotografia de la portada, i dades bibliogràfiques.
  9. «Feminismo e literatura no Brasil», article de Constância Lima Duarte en la revista Estudos Avançados, ISSN 0103-4014, volum 17, núm. 49. São Paulo, setembre/desembre de 2003. Consultat el 26 de maig de 2013.

BibliografiaModifica

  • BESSE, Susan K.: Modernizando a desigualdade: reestruturação da ideologia de gênero no Brasil (1914-1940). São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo, 1999, págs. 173, 188, 198, 270, 278 e 312.
  • KAMITA, Rosana Cássia: Resgates e ressonâncias: Mariana Coelho. Florianópolis: Mulheres, 2005.
  • MATOS, María Izilda, et al.: Deslocamentos e histórias: os portuguesos. Bauru: EDUSC, 2008, pàg. 276-278.
  • Páginas escolhidas - Literatura vol. II. Curitiba: Assembleia Legislativa do Paraná, 2003, pàg. 189.
  • ROCHA POMBO, José Francisco: O Paraná no Centenário 1500-1900. Rio de Janeiro: J. Olympio, 1980, pàg. 133.
  • SILVA, Jacicarla Souza da: Vozes femininas na poesia latino-americana. São Paulo: Cultura Acadêmica, 2009. pàg. 46.
  • SINA, Amalia: Mulher e trabalho: o desafio de conciliar diferents papéis na sociedade. São Paulo: Saraiva, 2005, pàgs. 45-46.
  • TEIXEIRA, Níncia Cecília Ribas Borges: Escritas de mulheres e a (des)construção do cânone literário na pósmodernidade: cenas paranaenses. Guarapuava: Unicentro, 2008, pàg. 69.
  • VECHIA, Ariclê: (org) et al.: A escola secundária: modelos e planos (Brasil, séculos XIX e XX). São Paulo: Annablume, 2003, pàgs. 215 i 236.