Mariano Moreno

Mariano Moreno (Buenos Aires, Argentina, 23 de setembre de 1778 - alta mar, 4 de març de 1811) fou un periodista i escriptor reformista i fervent defensor de la Revolució de Maig.

Infotaula de personaMariano Moreno
Litografía Moreno.jpg
Litografia de Mariano Moreno
Biografia
Naixement23 setembre 1778 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1811 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
alta mar Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPoisoning by drugs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pontifícia Sant Francesc Xavier de Chuquisaca
Colegio Nacional de Buenos Aires Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista.
Família
CònjugeMaría Guadalupe Cuenca de Moreno Modifica el valor a Wikidata
ParesManuel Moreno Argumosa i Ana Maria Valle
GermansManuel Moreno Valle Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Mariano Moreno.jpg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13604124 Modifica el valor a Wikidata

Fill primogènit d'un matrimoni natural de Santander, cursà els primers estudis en l'Escola del Rei i els secundaris en el Col·legi San Carlos. A la Universitat de Charcas aconseguí el grau de doctor en lleis. Viu, nerviós, excessivament impressionable, d'imaginació fecunda, abraçà en plena joventut les idees difoses per la Revolució Francesa. Fins llavors havia acatat la pompa de les corts virregnals, però quan va conèixer les noves les noves idees dels liberals començà a sentir-s'hi íntimament identificat. Els principis de la igualtat, la fraternitat i la llibertat corrien com un reguer de pólvora, i reunien al seu voltant les voluntats de la joventut. Mariano modificà radicalment els seus sentiments. Des de llavors fou un radical que només esperava ocasió propicia per exterioritzar les inquietuds que enfervorien la seva ànima.

Aquesta ocasió se li proporcionà, encara que a mitges, la consulta dirigida el 1809 pel virrei Baltasar Hidalgo de Cisneros al Capítol, al consolat i al gremi dels hisendats, respecte dels mitjans d'alleugerir la precària situació del tresor públic, donant facilitats al comerç. El doctor Moreno redactà la Representación de los hacendados i el virrei acceptà els fonaments d'aquesta exposició, tan ben pensada com escrita. El resultat fou un augment enorme de la renda duanera.

El bon camíModifica

Moreno ja estava pel bon camí: gaudia de prestigi i disposava de mitjans suficients per destacar en la societat colonial. Quan es va convocar, el 22 de maig de 1810, el Capítol obert, el seu nom no aparegué en la llista de persones de la Junta que proposà el Capítol el dia 23 i que devia presidir el virrei. Sí que aparegué entre els membres de la Junta definitiva de Govern, constituïda el 25 de maig, a nom del poble.

A partir d'aquest moment, el foc del seu cor es comunicà a les decisions de la nova pàtria. Amb energia i clarividència va prendre mesures extremes; fascinà els remisos, fustigà i va convèncer els pusil·lànimes i seccionà els òrgans d'aquell cos malalt que s'havia de ressuscitar per a la llibertat. Ho féu sense vacil·lar, sense un sol tremolor de la seva mà. Amb una tremenda gosadia desmantellà l'aparell de la burocràcia virregnal i salvà, a costa de la seva pròpia vida, els interessos de la Revolució. Fanàtic, encara que no cruel, apassionat, però no insensible, cremà llurs naus a l'estil Cortés, comprometent els seus companys en actes en els quals la responsabilitat els impedís fer-se enrere.

 
Famosa Representació dels Hacendados

Anava errat?...Modifica

Potser s'enganyà quan va preferir els temperaments de rigor als de clemència, però el seu error s'inspirà en mòbils nobles. Derrotat i vençut pels partidaris del president Saavedra, el 24 de desembre fou nomenat representant de la Junta davant del govern britànic. Marxà al seu dissimulat desterrament amb la mort a l'ànima. En la seva cabina, es despertava sobresaltat creient veure sobre el seu pit els punyals dels sicaris enviats per donar-li mort.

Morí en alta mar, el 4 de març de 1811, als trenta-dos anys, després d'haver-s'ho jugat tot pel triomf dels seus compatriotes.

Estil literariModifica

Els seus escrits eren un crit inflamant per la llibertat de l'home:

« Serà possible que s'hagi de desterrar de l'univers un bé que faria llurs majors delícies si s'encoratges i se sabés protegir?
Per què no ha de ser permès a l'home combatre les preocupacions populars que tant influeixen, no tan sols en la tranquil·litat sinó també en la felicitat de la seva miserable existència?...
Perquè s'ha de posar una mordassa a l'heroi que intenta combatre-les, i s'ha de posar en dubte formidable al pensament, encadenant-lo d'una forma que s'equivoqui amb la malaurada sort que arrossega l'esclau entre llurs cadenes opressores?...
»

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariano Moreno
  • Enciclopedia Estudiantil, fascicle núm. 92, pàg. VIII-64, setembre de 1964