Marie-France Vignéras

matemàtica francesa

Marie-França Vignéras (1946) és una matemàtica francesa. És professora emèrita de l'Institut de Mathématiques de Jussieu a París.[1] És coneguda per la seva demostració, publicada l'any 1980, de l'existència de superfícies riemannianes isospectrals no isomètriques.[2][3][4] Tals superfícies mostren que un no pot sentir la forma d'un tambor hiperbòlic.[5][6] Un altre punt destacat de la seva recerca és l'establiment de la correspondència lodal de Langlands mod-l per GL(n) l'any 2000. La seva obra actual tracta sobre els programes p-àdics de Langlands.

Infotaula de personaMarie-France Vignéras

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Caudéran (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacques Martinet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, geometria algebraica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJoseph Oesterlé, Jean-Loup Waldspurger, Jean-François Dat (en) Tradueix, Rachel Ollivier (en) Tradueix i Tony Ly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webwebusers.imj-prg.fr… Modifica el valor a Wikidata

Nascuda l'any 1946, Vignéras era filla de Janine Mocudé i Robert Vignéras (capità de mar i pilot en el port de Dakar). Va passar la seva infantesa a Senegal, i va fer els seus estudis d'institut al lycée Van-Vollenhoven de Dakar. Es va traslladar a la Universitat de Bordeus després de completar el batxillerat al Senegal. Va rebre l'agregació de matemàtiques l'any 1969 i el doctorat l'any 1974; la seva tesi va ser escrita sota la direcció de Jacques Martinet.

Vignéras va ser directora de matemàtiques a l'Ecole Normale Supérieure de Sèvres de 1977 a 1983. Posteriorment, va tornar amb els seus col·legues a la Universitat Denis Diderot. D'ençà de 2010 ha estat professora emèrita. Vignéras ha fet nombroses estades en universitats i instituts estrangers, inclòs l'Institut de Max Planck de Matemàtiques de Bonn, la Universitat de Califòrnia a Berkeley, l'Institut Tata per a la Recerca Fonamental de Bombai i l'Institut Radcliffe de la Universitat Harvard. Ha estat professora Emmy Noether de la Universitat de Göttingen i ha estat conferenciant convidada al Congrés Europeu de Matemàtiques (Barcelona, 2000) i el Congrés Internacional de Matemàtiques (Pequín, 2002).

Vignéras va rebre la Medalla Albert Chatelet l'any 1978, la Medalla de plata del C.N.R.S. l'any 1984, el Premi von Humboldt l'any 1985 i el Prix Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault de l'Acadèmia Francesa de Ciències l'any 1997. Es va convertir en membre de l'Academia Europaea l'any 2017.[7] Va ser elegida en la promoció de 2018 membres de la Societat Americana de Matemàtiques.[8]

Publicacions seleccionades modifica

Referències modifica

  1. «Marie-France Vigneras». Institut de Mathématiques de Jussieu. [Consulta: 27 octubre 2018].
  2. Anthony Joseph. First European Congress of Mathematics: Volume I Invited Lectures. Nelson Thornes, juliol 1994, p. 162. ISBN 978-3-7643-2798-9. 
  3. Seppälä, M. Geometry of Riemann Surfaces and Teichmüller Spaces. Elsevier, 2011, p. 117. ISBN 9780080872803. 
  4. Andersson, Stg I. Progress in Inverse Spectral Geometry. Birkhäuser, 2012, p. 137. ISBN 9783034889384. 
  5. Brooks, Robert. Geometry, Spectral Theory, Groups, and Dynamics. American Mathematical Society, 2005, p. 75. ISBN 9780821837108. 
  6. Vignéras, Marie-France Annals of Mathematics, 112, 1, 1980, pàg. 21–32. DOI: 10.2307/1971319. JSTOR: 1971319.
  7. «List of members». [Consulta: 2 octubre 2020].
  8. «2018 Class of the Fellows of the AMS». [Consulta: 3 novembre 2017].

Enllaços externs modifica