Marie Bobillier

musicòloga i crítica musical francesa

Marie Bobillier, (Lunéville (Gran Est.) 12 d'abril, 1858 - París, 4 de novembre, 1918), fou una musicòloga i crítica musical francesa, que escriu sota el pseudònim de Michel Brenet.

Plantilla:Infotaula personaMarie Bobillier
Biografia
Naixement12 abril 1858 Modifica el valor a Wikidata
Lunéville (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMichel Brenet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómusicòloga, biògrafa, crítica musical Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMSLP: Category:Brenet,_Michel Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascuda de pare militar, capità després coronel d'artilleria,[1] Marie Bobillier, filla única,[2] va passar la seva infantesa a diverses ciutats, sobretot Estrasburg i Metz, i finalment es va establir a París el 1871. Va aprendre el piano, però va patir una escarlatina a la l'edat de tretze anys, la va deixar discapacitada i va influir en la seva decisió de dedicar la seva vida a la investigació,[3][4] després d'haver assistit als concerts de Pasdeloup.[2] És una de les primeres musicòlogues franceses.[5]

La seva primera publicació, Histoire de la symphonie à orchestra (1882), va guanyar un premi a Brussel·les (Reial Acadèmia de Bèlgica), consolidant la seva reputació cada cop més gran en els cercles musicològics francesos.[3] Dotada d'un mètode rigorós, a partir de les fonts i documents més fiables, va publicar una sèrie de publicacions –diversos estudis preciosos dedicats a la música vocal– dedicades a Ockeghem, Goudimel, Palestrina (1906), Sébastien de Brossard, Haendel, Haydn, Grétry i Berlioz. Bobillier també va abordar la música instrumental clàssica i medieval i va deixar un valuós i independent Diccionari pràctic i històric de la música, completat i publicat per Amédée Gastoué el 1926.

El seu llibre titulat Apunts sobre la història del llaüt a França va obrir el camí per a posteriors investigacions en aquest àmbit.[3]

Les seves obres principals són Les musiciens de la Sainte-Chapelle du Palais (“la seva obra mestra” segons La Laurencie.[6][7] Els concerts a França sota l'antic règim i La librairie musicale en France de 1653 à 1790,, d'on va donar la prova de la seva gran erudició i de la seva competència com a historiadora de la música.[3] Jean-Marie Fauquet resumeix el treball de Marie Bobillier en una frase: és d'un nivell de qualitat excepcional, tant pel que fa a la varietat de temes tractats com pel que fa al mètode aplicat.[8]

Com a crítica o musicòloga, va col·laborar amb diaris com "L'Année musicale" (entre 1911 i 1913, del qual va ser una de les fundadores amb Jean Chantavoine (1877–1952), Louis Laloy i Lionel de La Laurencie,[3] sobretot va escriure hi ha bibliografies d'obres franceses, alemanyes, angleses i italianes), la "Revue musicale", la "Revue de musicologie", els Arxius històrics, artístics, literaris, el Corresponsal, el Courrier musical, la Guia de concerts, el Journal musicale, Le Ménestrel i la Tribune de Saint-Gervais (el butlletí mensual de la Schola Cantorum),[3] etc.; a l'estranger, va col·laborar amb "Rivista Musicale Italiana" i "Musical Quarterly". També col·labora a l'Enciclopèdia de Música Lavignac. Amb una personalitat molt reservada i mentre "l'escenari li feia por", va fer unes quantes conferències; però declinà la seva participació en societats cultes.[6]

Va deixar notes, cites i declaracions, acumulades al llarg de la seva recerca, enquadernades després de la seva mort en dinou volums, i conservades sota el nom de Documents sobre la història de la música a la Biblioteca Nacional.[5][9][10]

El seu pseudònim prové del poble de Doubs, les Brenets, d'on prové la seva família paterna.[11]

Monografies

Articles

modifica

Marie Bobillier va publicar partitures d'Alexandre-Pierre-François Boëly per a M. Senart (abans de 1909):[12]

  • 30 caprices, opus 2 (1816)[13]
  • 24 pièces pour piano, opus 22 (1858)[14]
  • Pièces pour piano, opus 34 (1810)[15]
  • Pièces pour piano, opus 47 (1846)[16]
  • Pièces pour piano, opus 48 (1848–51)[17]
  • Pièces pour piano, opus 50 (1816–1854)[18]
  • Pièces pour piano, opus 51 (1853)[19]
  • Pièces pour piano, opus 52 (1853)[20]
  • Pièces pour piano, opus 55 (1855)[21]

Referències

modifica
  1. La Laurencie 1919, p. 199
  2. 2,0 2,1 La Laurencie 1919, p. 200
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Grove 2001
  4. Vignal 2005, p. 749
  5. 5,0 5,1 La France 1995, p. 60
  6. 6,0 6,1 La Laurencie 1919, p. 201
  7. Fiche du journal du Répertoire international de la presse musicale [PDF] [archive] sur ripm.org
  8. Jean-Marie Fauquet, Dictionnaire de la musique en France au XIXe siècle. Paris, Fayard, 2003, no 97.
  9. Nouvelles acquisitions françaises, no 11407-11425
  10. DOI 10.3406/bec.1921.448650 cite le détail des volumes p. 129 [archive] sur persee.fr
  11. La Laurencie 1919, p. 202
  12. Par exemple pour l’opus 34 sur Bnf (indications identiques sur les autres).
  13. BNF 13966070
  14. BNF 15519537t
  15. BNF 15519537
  16. BNF 155195501
  17. {{BNF 15519554d
  18. {{BNF 155195830
  19. BNF 15519569f
  20. BNF 15519558s
  21. BNF 155195741

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica