Marie Jaëll

compositora francesa

Marie Jaëll, nascuda Marie Trautmann (Steinseltz, Alsàcia, 17 d'agost de 1846-París, 4 de febrer de 1925), va ser una compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa.

Infotaula de personaMarie Jaëll

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Trautmann Modifica el valor a Wikidata
17 agost 1846 Modifica el valor a Wikidata
Steinseltz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1925 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora, musicòloga, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri Herz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAlfred Jaëll (1866–) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9b6d181c-911e-4f12-88db-284dc2a8dc77 Lieder.net: 25346 Discogs: 1449363 IMSLP: Category:Jaëll,_Marie Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nena prodigi, fou enviada a Stuttgart, on estudià amb Ignaz Moscheles. El 1856, es fa l'alumna d'Henri Herz a París, esperant l'edat de poder inscriure's al Conservatori, on obté el primer premi de piano el 1862. Paral·lelament, fa nombroses gires de concerts, principalment a Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Alsàcia i a París. Es casa el 1866 amb Alfred Jaëll (1832-1882), pianista virtuós.

Com a compositora, la publicació de les seves primeres obres compostes cap a 1871 és fomentada per Liszt. Alumna de Saint-Saëns i Fauré, és una de les primeres dones admeses a la Societat dels Compositors de París, el 1887. Deixa un corpus d'unes 70 obres, de diversos gèneres.

Després de la mort del seu marit el 1882, la pedagogia del piano, preocupació constant de la virtuosa, mobilitzarà progressivament tota la seva energia: experimenta en laboratori una manera d'ensenyar «científica». Estudia a la Sorbona fisiologia, neurologia...

Escrits modifica

Entre 1896 i 1912, publica diverses obres, fruit de les seves investigacions perseverants: La música i la psicofisiologia (1896), traduïda al castellà per Josefa Lloret e Iracheta de Ballenillas.[1] La Intel·ligència i el ritme en els moviments artístics (1904)...

Mor a París el 1925, cada vegada més aïllada, envoltada d'alumnes que continuaran propagant la seva pedagogia encara ensenyada avui.

Els Valsos, op. 8, composició de joventut, reflecteixen el pianisme de l'època, amb el virtuosisme tècnic d'escales, octaves, notes dobles i arpegis, i amb moments de gran romanticisme i intimitat melòdica.

Notes modifica

Enllaços externs modifica