Marie Marvingt

Marie Marvingt, de nom complet Marie Félicie Elisabeth Marvingt (20 de febrer de 1875 – 14 desembre 1963) va ser una atleta, alpinista, pilot i periodista francesa. Va guanyar nombrosos premis per les seves fites esportives incloent-hi natació, ciclisme, escalada de muntanya, esports d'hivern, vol en globus, vol, equitació, gimnàstica, atletisme, tir de rifle i esgrima. Va ser la primera dona per en pujar molts dels cims dels Alps suïssos i francesos. Va trencar un rècord de vol en globus, va ser pilot i durant Primera Guerra Mundial va esdevenir la primera dona que va volar en missions de combat durant el conflicte. També va ser infermera quirúrgica qualificada i la primera infermera voladora certificada del món, treballant per l'establiment de serveis d'ambulància aèria per tot el món. Sembla que M. de Château-Thierry de Beaumanoir va ser qui, el 1903, va referir-se per primer cop a Marie Marvingt com "La novia del perill", sobrenom que ella mateixa va utilitzar per una publicació autobiogràfica el 1948. Aquest sobrenom també està inclòs a la placa commemorativa que hi ha a la façana de la casa on va viure al número 8  de la plaça de Carrière, a Nancy.

Infotaula de personaMarie Félicie Elisabeth Marvingt
Marie Marvingt in Deperdussin aeroplane 1912.jpg
Marie Marvingt al seu avió Deperdussin el 1912 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marie Marvingt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Félicie Élisabeth Marvingt Modifica el valor a Wikidata
20 febrer 1875 Modifica el valor a Wikidata
Orlhac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Laxou (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCimetière de Préville (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAtleta, alpinista, pilot, infermera, periodista
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportnatació
tir olímpic Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesMare, Elisabeth Brusquin, (morta al 1889); Pare Felix Marvingt, mort el 1916
Premis

Find a Grave: 44263640 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Primers anysModifica

Marie Marvingt va néixer el 20 de febrer 1875 a Aurillac, la ciutat més important del departament de Cantal, França.[1] El nom complet del seu pare, que era cap de correus, era Félix Constant Marvingt i el de la seva mare Elisabeth Brusquin. El 16 de juliol de 1861 es van casar a Metz, que en aquell temps era part d'Alemanya, on es traslladarien més tard i on hi viurien entre els anys 1880 i 1889. Quan la mare va morir el 1889, Marie, qui es va trobar amb 14 anys al càrrec d'una casa ,del seu pare i quatre germans i germanes,[2] va començar a devorar llibres d'exploradors i científics.[3] Després de la mort de la seva mare, la família es va traslladar a Nancy al departament de Meurthe-et-Moselle, on va viure la resta de la seva vida.

El seu pare, Felix la va animar a participar en esports. Es diu que als 5 anys ja nedava 4000 m en un sol dia. Va practicar molts altres esports com waterpolo, equitació, atletisme, boxa, arts marcials, esgrima, tir, tennis, golf, hoquei, futbol, esports d'hivern, alpinisme, i també algunes habilitats de circ. L'any 1890, a l'edat de 15, va fer el descens en canoa de gairebé 400 quilòmetres des de Nancy fins a Koblenz, Alemanya. També es va llicenciar en lletres, parlava cinc idiomes, l'Esperanto entre ells, escrivia poesia i novel·la, dibuixava, pintava i esculpia a més de practicar la dansa. El 1899 es va treure el carnet de conduir.

Èxits esportiusModifica

Marvingt va esdevenir una atleta de classe mundial que va guanyar nombrosos premis de natació, esgrima, tir, salt d'esquí, patinatge de velocitat, luge i bob. També va ser una alpinista especialitzada i entre 1903 i 1910 es va convertir en la primera dona que va pujar la majoria dels cims dels Alps francesos i suïssos – travessant l'Aiguille des Grands Charmoz i el Grépon Passi de Chamonix en un sol dia, amb la família Payot fent de guia. El 1905 durant una cursa va ser la primera dona francesa en travessar París nedant pel Sena. Els diaris la van anomenar "l'amphibie coloret" ("l'amfibi vermell") per el color del seu vestit de natació.

L'any 1907 va guanyar una competició internacional de tir militar amb una carrabina del exèrcit francès i va ser l'única dona que ha guanyat el trofeu palms du Premier Tireur  atorgat pel Ministre francès de Guerra. Va dominar les temporades d'esports d'hivern des del 1908 fins a 1910[2] a Chamonix, Gérardmer, i Ballon d'Alsàcia, on va quedar en primera posició en més de 20 ocasions. El 26 de gener de 1910 va guanyar la Coupe Leon Auscher al campionat del món femení de bob.

Li agradava molt el ciclisme i en una ocasió va anar en bicicleta de Nancy, França, a Nàpols, Itàlia, per veure una erupció volcànica. El 1908 li van rebutjar la sol·licitud per participar en el Tour de França per la seva condició de dona. Marvingt no volia renunciar a la seva ambició i després de cada etapa de la cursa corria el mateix recorregut completant-la amb èxit, cosa que només van aconseguir 36 dels 114 participants masculins. El 15 de març de 1910 la Académie des Esports li va atorgar la Médaille d'Or "per tots els esports", l'única medalla multi-esport que mai van atorgar.

Carrera aèriaModifica

Vol en globusModifica

Marie Marvingt va anar com a passatgera en un globus aerostàtic per primer cop el 1901.[4] El 19 de juliol de 1907, en va pilotar un per primera vegada i el setembre de 1909, va fer el seu primer vol en solitari com a pilot de globus. Amb la idea de travessar el Mar Del nord pel Canal de la mànega, el 26 d'octubre de 1909 Marie va sortir de Nancy amb el coronel Émile Garnier com a passatger, en un globus construït per la societat Astra i batejat com L'Étoile Filante (Estrella fugaç). El globus, conduït per Marie, va començar sobrevolant el nord de França, Bélgica i Holanda per, a la nit, travessar el mar del Nord i arribar a Anglaterra, però el viatge sobre el mar va resultar molt perillós, ja que van trobar una tempesta de neu que va fer que la cistella toqués l'aigua del mar en fins a 50 ocasions. Al arribar a Southwold, a la costa anglesa la tempesta de neu va deixar pas a fortes ratxes de vent que van fer que el globus s'estavellés, aconseguint però completar la travessa de 720 Km en 14 hores i 30 minuts i convertint-se així en la primera dona en fer-la.[2] Va guanyar premis de vol en globus els anys 1909 i 1910.[5] També el 1910 es va treure el certificat de pilot de globus del Aero-Club Stella. Tan sols durant l'any 1912 va realitzar fins a catorze ascensions en globus completant, entre d'altres, una travessa París - Mar d'Irlanda i una altra París - Brussel·les.[2]

AviacióModifica

El 10 de setembre de 1909, Marie Marvingt va experimentar el seu primer vol com a passatgera en un avió construït i pilotat per Roger Sommer. Durant l'any 1910, Hubert Latham, el rival anglés de Louis Blériot, va ser l'instructor de vol de Marie, qui va volar en un avió Antoinette convertint-se en la primera dona en volar en solitari en aquest monoplà, que era molt difícil de controlar, i la tercera dona en treure's la llicencia de l'Aéro-Club de França, amb el número 281, el 8 de novembre de 1910, per darrere de Raymonde de LarocheMarthe Niel.[6] En aquesta època va conèixer i establir una bona relació amb de Laroche amb qui compartia la passió pel vol.[2]

Copa FeminaModifica

Després de treure's la llicència, Marie va competir en diverses ocasions a la  Coupe Femina. El 3 de desembre de 1910, el Il·lustrated London News va presentar Marie Marvingt[7]  tot constatant que havia batut el rècord de vol de llarga distància femení, que estava en mans de Madame Laroche, volant amb un Aintoinette les 27 milles en 53 minuts a Mourmelon-le-Grand, on va ser alumna de Latham. Això feia pensar que probablement guanyaria la copa Femina d'aquell any, patrocinada per la revista del mateix nom, però no va ser així, ja que, el 21 de desembre de 19010 va guanyar Hélène Dutrieu, qui també va guanyar els anys 1911 i 1912. De fet, Marie mai va guanyar el trofeu, ja que el 1913 va guanyar de Laroche i es va haver d'interrompre a causa de la Primera Guerra Mundial.

Ambulàncies aèries: primer intentModifica

El 1910 Marie Marvingt va proposar al govern francès el desenvolupament d'aeroplans per fer d'ambulàncies aèries.[8] Amb l'ajuda del'enginyer Becherau de l'empresa Aéroplanes Deperdussin va dissenyar la primera ambulància aèria i, després va fer una campanya per aconseguir diners per comprar-ne una pel Govern francès i la Creu Roja. El 1912 va fer la comanda d'una ambulància aèria a Deperdussin, però mai va arribar a construir-se perquè el negoci va fer fallida després que el propietari, Armand Deperdussin, va malversar els diners de la empresa sent declarat culpable en un judici el 30 de març de 1917.[9]

Primera Guerra Mundial i les forces armades francesesModifica

 
Marie Marvingt i la seva proposta d'ambulància aèria, dibuixat per Émile Friant el 1914

Durant la Primera Guerra Mundial i amb el vist-i-plau d'un lloctinent d'infanteria francès, va servir a la línia del front, disfressada d'home, com a soldat de 2a en el 42è Batalló. Va ser descoberta i enviada a casa, participant més tard en operacions militars amb el 3r Regiment de Tropes Alpines italià als Dolomites a petició directa del Mariscal Foch. També va servir com a infermera de Creu Roja.[10]

L'any 1915 Marvingt va esdevenir la primera dona en el món en volar missions de combat al presentar-se voluntària en missions de bombardeig sobre territori ocupat per Alemanya rebent la Croix de guerre  pel seu bombardeig d'una base militar alemanya a Metz.[11] Entre les dues Guerres Mundials va treballar com a periodista, corresponsal de guerra, i agent mèdic amb les forces franceses a l'Àfrica del nord. Durant la seva estança a Marroc va inventar uns esquís metàl·lics i va suggerir el seu ús perquè els avions poguessin aterrar a la sorra.

Segona Guerra Mundial i ambulàncies aèriesModifica

Marvingt va dedicar la resta de la seva llarga vida al concepte de evacuació aeromèdica, donant més de 3000 conferències i seminaris sobre el tema al llarg de quatre continents. Va ser co-fundadora de l'organització francesa Les Amies De L'Aviatión Sanitaire i també una de les organitzadores del reeixit Primer Congrés Internacional en Aviació Sanitària el 10 de maig de 1929.

El 1931 va crear el Repte Capitaine-Écheman que atorgava un premi a la millor aeronau civil que fos transformable en ambulància aèria. L'any 1934 va establir un servei d'ambulància aèria civil al Marroc sent-l'hi concedida la Medaille de la Paix du Maroc (Medalla de la Pau de Marroc). Aquell mateix any va desenvolupar cursos d'entrenament per a infermeres de vol, convertint-se el 1935 en la primera persona certificada com a tal. Els anys 1934 i 1935 va escriure, dirigir i aparèixer en dues pel·lícules documentals sobre la història, desenvolupament i ús de les ambulàncies voladores: Les Ailes qui Sauvent (Ales que Salven) i Sauvés par la Colombe (Salvats pel colom). El 24 de gener de 1935 Marvingt va ser nomenada Chevalier de la Légion d'honneur i posteriorment promocionada al grau d'Oficial l'any 1949.

El 1939, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la idea en que Marie havia estat treballant durant gairebé trenta anys, va tornar a recuperar el protagonisme. El Cos d'Ambulàncies de Vol ("L'Aviatión Sanitaire") format per dones pilot, infermeres i doctors, tenia com a funció el rescat de ferits als camps de batalla utilitzant avions amb porta-lliteres, i ajut mèdic eficaç. Mentre organitzava aquest cos, reclutant dones pilot i infermeres, va fer diverses visites a Amèrica per intercanviar opinions amb oficials del govern d'aquell país. A França va rebre el suport de les autoritats incloent els Mariscals Foch i Joffre. Simultàniament més de cinc-centes infermeres, amb almenys deu hores d'experiència de vol, es van unir al nou cos de paracaigudistes, creat per una altra coneguda aviadora francesa, Maryse Hilsz. Amb l'uniforme d'infermera i portant subministraments, Hilz i d'altres saltaven en paracaigudes quan les condicions climàtiques no permetien que les ambulàncies voladores aterressin. Aquell mateix any va establir un centre de convalescència per aviadors ferits, servint com a infermera quirúrgica i inventant un tipus nou de sutura quirúrgica.

Després de la guerraModifica

En acabar la Segona Guerra Mundial, Marie es va instal·lar a l'hotel Lotti, propietat d'Armand Lotti, heroi de la travessa de l'Atlàntic nord i va començar a escriure. Primer va escriure la seva història i la va titular, com no podia ser d'altra manera, La Fiancée du danger i després a Ma traversée de la mer du Nord en ballon, explica la seva experiència a la travessa en globus que va realitzar l'any 1909.[2] El 30 de gener de 1955, va rebre el Gran Premi Deutsch de la Meurthe de la Fédération Nationale d'Aéronautique a la Sorbonne per la seva feina en l'aviació medicalitzada i el 20 de febrer d'aquell mateix any, el dia del seu vuitantè aniversari, Marvingt va sobrevolar Nancy de passatgera amb un pilot de la Força Aèria dels Estats Units des de la base aèria de Toul-Rosières en un caça.[12] Aquell mateix any també va estudiar per ser pilot d'helicòpters, tot i que mai es va arribar a treure la llicència. L'any 1961, a l'edat de 86, va recórrer més de 300 Km. en bicicleta de Nancy a Paris.

Mort i reconeixement pòstumModifica

Marie Marvingt va morir el 14 de desembre de 1963 amb 88 anys a Laxou, un petit poble al departament de Meurthe-et-Moselle al nord de França oriental.[13] El seu funeral va ser el 17 de desembre a Saint-Epvre i va ser enterrada al Cimetière de Préville, Nancy, Lorraine.[14] A França, hi ha carrers, escoles, clubs de vol, etc., amb el seu nom. També es va emetre un segell de correu aeri en el seu honor el 29 de juny de 2004 amb un valor de 5.00€.[15]

ReferènciesModifica

  1. French birth certificate – Archives Nationales, Dossier: 19800035/445/59623; Retrieved 15 April 2013
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Marck, Bernard. Ellas conquistaron el cielo : 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en espanyol). Blume, 2009, p. 14-21. ISBN 9788498014181. 
  3. Ackerman, Gordon; "Fiancée of Danger"; Sports Illustrated; 26 June 1961.
  4. Lahausse, Jean-Bernard et Sertelet, Romain. Biographie du Mois – Mars 2013 (In French). http://www.verdun-meuse.fr/index.php?qs=fr/ressources/biographie-du-mois---mars-2013---marie-marvin.
  5. A press photograph, Agence Rol, archived as a 13 x 18 cm negative on glass, shows Mlle Marvingt and Mlle Carton, aviatrixes, in front of a balloon basket on the racecourse at Longchamp, on the occasion of the award of the Grand prix de l'Aéro Club de France, 26 June 1910. Retrieved 29 June 2017
  6. "Liste Numérique des Brevets des Pilotes Aviateurs délivrés avant le 2 aout 1914" (List of Pilots’ Licences issued before 2 August 1914). http://www.vieillestiges.com/Historique/html/BrevetsPA-01.html Retrieved 9 April 2013
  7. "Portraits and World's News."
  8. «Airwomen's Flying Ambulance Corps.». The Sydney Morning Herald. National Library of Australia, 06-11-1939, p. 2 Supplement: Women's Supplement [Consulta: 22 abril 2013].
  9. The Deperdussin case, Flight, 12 April 1917: http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/1917/1917%20-%200348.html Retrieved 15 April 2013.
  10. Alison Fell. «Viewpoint: Why are so few WW1 heroines remembered?», 27-10-2014. [Consulta: 27 octubre 2014].
  11. Historic Wings – Online Magazine; Article on Hélène Dutrieu Coupe Femina and Marie Marvingt:, Published on December 21, 2012: http://fly.historicwings.com/2012/12/helene-dutrieux-and-the-coupe-femina Retrieved 17 April 2013.
  12. "Actualité de l'histoire" n°84, mai 2006, page 64
  13. Find a Grave Memorial: http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=44263640
  14. Beyern, Bertrand, Nancy, Cimetière de Préville: http://www.bertrandbeyern.fr/spip.php?article83.
  15. WikiTimbres.fr: http://www.wikitimbres.fr/timbres/6972/2004-marie-marvingt-1875-1963