Mariemma

ballarina espanyola

Mariemma nascuda Guillermina Martínez Cabrejas (Íscar, Valladolid, 12 de gener de 1917 - Madrid, 10 de juny de 2008) fou una ballarina i coreògrafa espanyola.[1]

Infotaula de personaMariemma
©MuseoMariemma (1).jpg
modifica
Biografia
Naixement(es) Guillermina Teodosia Martínez Cabrejas modifica
10 gener 1917 modifica
Íscar (Valladolid) modifica
Mort10 juny 2008 modifica (91 anys)
Madrid modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Hemorràgia cerebral modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de l'Almudena modifica
Dades personals
Altres nomsMariemma modifica
Activitat
OcupacióBallarina i coreògrafa modifica
Premis

Els seus pares, residents a París, l'apuntaren a l'edat de nou anys a l'Escola de Dansa del Teatre Châtelet, on format part de les Petits Rats.[2] sent la seva primera mestra madame Goutxarova. El mestre Miralles la inicià en l'ensenyança de l'Escola bolera espanyola, i amb el guitarrista Amalio Cuenca s'introduí en el ball Flamenc. Completà la seva formació i coneixement a l'Escola Isadora Duncan i Martha Graham. El 1936, creà la seva primera coreografia, El amor brujo de de Falla, presentada al teatre de l'Òpera de Rouen i a l'Òpera de Bordeus.[3]

El 1943, va estrenar un recital de ball espanyol al Teatro Español de Madrid i va continuar-lo amb un gir per Espanya, Portugal i Marroc. El seu poble nadiu, Íscar, li rendí homenatge el 1946 oferint-li una casa i donant el seu nom a un carrer de la vil·la. El 1950, fou guardonada a Espanya amb el premi nacional de Dansa i, dos anys més tard, amb la medalla d'or del Circulo de Bellas Artes. El 1955, creà la seva pròpia companyia amb el nom de Mariemma Ballet de España, compost per 45 membres. Després de crear la seva pròpia escola de dansa el 1960, fou nomenada pel Ministeri d'Informació i Turisme, membre del Consell Superior del Teatre. L'abril de 1883, estrenà al Teatro de la Zarzuela l'obra Iberica, que va constituir una sorpresa pels nous conceptes coreogràfics que aportà al ballet espanyol. Aquesta creació fou condecorada amb el primer premi absolut al I Certamen de Danza Española, el premi Vicente Escudero al millor ballet i la medalla d'or del Pavelló d'Espanya de la Fira de Nova York.

La seva gran aportació a la dansa ha estat la diversitat de coreografies, tant peculiars com noves, que van entusiasmar el públic, i l'aportar una gran musicalitat. El 1969, és nomenada catedràtica de dansa espanyola dansa espanyola a la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic i Dansa de Madrid.[2] L'ajuntament de Valladolid acordà donar el nom de Mariemma a un carrer de la ciutat. El novembre de 1976, el Teatre Sixtina de Roma, li concedí el Sagitari d'or, premi Internacional dell'Arte. Posteriorment, fou nomenada membre d'Honor del Consell Internacional de la Dansa de la Unesco. La ciutat de Viena li entregà el 1977 la medalla Johann Strauss i, el 1978, fou nomenada sotsdirectora de la Reial Escola Superior d'Art Dramatic i Dansa per, el 1980 convertir-se en directora.

Un any més tard, el rei Joan Carles l'imposà la medalla d'or de Belles Arts. Després de setze anys com a professora d'ensenyança oficial, sortí de la Reial Escola i obri la seva escola particular a Madrid. El setembre de 1987, se li rendí un homenatge internacional a Pisa (Itàlia) com que Mariemma és una de les set ballarines elegides mundialment amb el títol de La Divine.[2]

Al llarg de la seva trajectòria artística també ha protagonitzat i muntat, entre altres, les obres:

ReferènciesModifica

  1. «Mariemma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Centenario del nacimiento Mariemma». Correus, 18-06-2018. [Consulta: 23 febrer 2020].
  3. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Suplement dels anys 1987-88. Barcelona: J. Espasa-Calpe, 1905-, p.141. ISBN 84-239-6955-X.