Marino Girolami

director de cinema italià

Marino Girolami (Roma, Itàlia, 1 de febrer de 191420 de febrer de 1994) va ser un director, guionista i productor cinematogràfic italià. Al llarg de la seva carrera va utilitzar diversos pseudònims, entre els quals Franco Martinelli i Frank Martin.[1][2]

Infotaula de personaMarino Girolami
Biografia
Naixement1r febrer 1914 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort20 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, muntador, actor de cinema, productor de cinema, guionista, boxador Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsEnnio Girolami, Enzo G. Castellari Modifica el valor a Wikidata
GermansRomolo Guerrieri Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0320946 Allocine: 76516 Allmovie: p221258 TMDB.org: 38585 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut a Roma, va ser el fundador d'una família de cineastes, era germà de Romolo Guerrieri, oncle de Renzo Girolami i pare d'Enzo G. Castellari, tots ells directors, i també pare de l'actor Ennio Girolami.[3] Va iniciar estudis de Medicina, però els va abandonar per a fer carrera com boxador, arribant a ser campió d'Europa del pes ploma. Seleccionat per a participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, va ser descartat en un últim moment en descobrir-se-li una lleu arrítmia cardíaca.

Després d'abandonar l'esport, va freqüentar el Centro Sperimentale di Cinematografia, debutant com a actor al film Villa da vendere, dirigit el 1941 per Ferruccio Ceri. Dos anys després va obtenir un discret èxit com a autor signant l'argument de la pel·lícula Campo de' fiori, dirigida per Mario Bonnard i interpretada per Aldo Fabrizi i Anna Magnani.

Amb la intenció de treballar després de les càmeres, durant anys va ser col·laborador de destacats autors i directors, entre ells Mario Soldati, Marcello Marchesi i Vittorio Metz. El seu debut en la direcció va tenir lloc el 1949, dirigint la versió italiana de La strada buia, coproducció italo-americana dirigida per Sidney Salkow, mentre que el seu debut en solitari va arribar el 1953 amb el film Canto per te, interpretat pel famós tenor Giuseppe Di Stefano. A partir de llavors va dirigir gairebé vuitanta cintes, fins a l'última el 1982, Giggi il bullo.

També va ser guionista de gairebé quaranta pel·lícules, i va treballar com a actor en cinc pel·lícules en la dècada de 1940. En total va produir una vintena de títols, sobretot al llarg de la dècada de 1960. Girolami va treballar en nombrosos gèneres com el western a Between God, the Devil, and a Winchester, la violència (Roma violenta) i l'horror Zombie Holocaust.[1][3] Girolami també va fer pornografia dura a Sesso profondo.[3]

El 1950 es va encarregar del muntatge de la pel·lícula Miss Italia, dirigida per Duilio Coletti.

Girolami va morir a Roma, Itàlia, el 20 de febrer de 1994.

Filmografia

modifica

Direcció

modifica

Com a Franco Martinelli

modifica

Com a Frank Martin

modifica

Guionista

modifica

Productor

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Curti, 2015, p. 55.
  2. «Marino Girolami». Filmportal.de. [Consulta: 9 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Curti, 2015, p. 56.

Bibliografia

modifica
  • Curti, Roberto. Italian Crime Filmography, 1968-1980. McFarland, 2013. ISBN 0786469765. 
  • Curti, Roberto. Italian Gothic Horror Films, 1957-1969. McFarland, 2015. ISBN 1476619891. 
  • Curti, Roberto. Diabolika: Supercriminals, Superheroes and the Comic Book Universe in Italian Cinema. Midnight Marquee Press, 2016. ISBN 978-1-936168-60-6. 
  • Ercolani, Eugenio. Darkening the Italian Screen: Interviews with Genre and Exploitation Directors Who Debuted in the 1950s and 1960s. McFarland, 2019. ISBN 1476667381. 
  • Minuz, Andrea. Political Fellini: Journey to the End of Italy. Berghahn Books, 2015. ISBN 1782388206.