Mario Davidovsky
Mario Davidovsky (Medanos, província de Buenos Aires, 4 de març de 1934)[1] és un compositor argentinoestatunidenc.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1934  Médanos (Argentina) (en)  |
| Mort | 23 agost 2019 (85 anys) Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, violinista |
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Michigan Escola de Música de Manhattan |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Zhou Long |
| Instrument | Violí |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Premis | |
    | |
Biografia modifica
Nascut a l'Argentina, emigrà el 1960 als Estats Units, on viu avui dia. És conegut per la seva sèrie de composicions anomenats Synchronisms, que ho fa en incorporar instruments acústics i sons electroacústics desenvolupats a partir d'una cinta. La Música electroacústica també es denomina música electrònica.
La ciutat on va néixer Davidovsky (Medanos) resta situada al sud-est de Buenos Aires i prop del port de Bahia Blanca. Pertany a una primera generació d'argentins, ja que la família és oriünda de Lituània. Va créixer doncs en una zona de forta economia agrària i de fe catòlica, la seva família portava els valors europeus d'història jueva i ell va créixer en aquesta educació. Amb set anys començà els estudis musicals de violí. Amb tretze començà a compondre. Estudià composició i teoria amb Guillermo Graetzer en la Universitat de Buenos Aires, on finalment es graduà.[2]
El 1958 estudià amb Aaron Copland i Milton Babbitt en el Berkshire Music (en l'actualitat el Tanglewood Music Center) a Lenox (Massachusetts). A trevés de Babbitt, que treballava en la Columbia-Princeton Electrònic Music Center, i altres, Davidovsky desenvolupà un interès en la música electroacústica. Copland animà Davidovsky a emigrar als Estats Units, i el 1960, Davidovsky s'assentà en la ciutat de Nova York, on fou nomenat director associat de la Columbia-Princeton Electrònic Music Center.[3]
Durant la dècada de 1960, s'afirmà internacionalment com a pioner en música electroacústica en llurs Estudis i els seus primers dotze Synchronisms. El nº, 6 dels Synchronisms guanyaria el premi Pulitzer el 1971. si bé els Estudis d'electrònica són purament electroacústica, cadascun dels Synchronisms es realitza per un o més músics tocant instruments tradicionals, mentre que una cinta de la màquina reprodueix música electroacústica enregistrada prèviament en un laboratori. L'artista intèrpret o executant en viu parcialment serveix per escalfar l'audiència a la part electroacústica de la composició. L'artista també i afegeix una certa vitalitat a l'obra des d'un punt de vista purament electroacústic, mai és vertaderament realitzat. Moltes de les persones que treballen en composició electroacústica han sobreviscut a la novetat del mitjà i de la novetat.
Davidovsky ha treballat per resoldre els grans problemes. El mitjà electrònic proporcionat pels nous medis per controlar els primitius elements de so: atac, i aspectes de la decadència que no havien desenvolupat un paper important en la música. Treballant en el laboratori, Davidovsky tallant cintes amb fulles d'afaitar i unint-les en diverses formes per controlar els aspectes del so. Ell utilitzà l'oïda per posar a prova la qualitat de cada creació, d'aquesta forma i amb treball, construí un vocabulari de composició.
A més de compondre, Davidovsky treballà com Edgard Varèse de tècnic. Varèse li descriu els sons que ell està cercant, i Davidovsky l'ajudarà a configurar l'equip en el laboratori per produir els sons. Davidovsky i Varèse es convertiren en amics íntims, Varèse quan morí el 1956, dedicà a Davidovsky el seu Electrònic Study nº. 3.
Davidovsky continuà component música electrònica, fins a mitjans del decenni de 1970, quan tornà a escriure música per ser interpretada exclusivament per instruments tradicionals, inclosa la veu. La seva única composició electroacústica publicada des de llavors és Synchronisms nº, 9 (1988) i Synchronisms nº.10 (1992).
Des de 1981 a 1993 fou director del laboratori, així com professor de música de Colúmbia.[4] El 1994 es convertí en professor en la Universitat Harvard. Durant la seva carrera, Davidovsky també ha ensenyat en moltes altres institucions: la Universitat de Michigan (1964), l'Institut Di Tella de Buenos Aires (1965), la Manhattan School of Music (1968-69), la Universitat Yale (1969-70), City College de Nova York (1968-80).
El 1982, fou elegit com a membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres.[5] Ha rebut nombrosos premis, beques, etc.
Premis modifica
- Acadèmia Americana de les Arts i Lletres (1965)
- Premi Pulitzer (1971)
- Universitat de Brandeis Creative Arts Award
- Aaron Copland-Premi Tanglewood
- Seamus Lifetime Achievement Award (1989)
- Premi Naumburg
- Premi de Peggy Guggenheim (1982)
- Dotació de Barlow per a composició musical-Comissió (2003).
Referències modifica
- ↑ «Mario Davidovsky Obituary - New York, NY» (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Guillermo Graetzer | Compositor – Pedagogo» (en francès). [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Mario Davidovsky biography at Collage New Music, Boston». Arxivat de l'original el 2011-07-25. [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Mario Davidovsky faculty profile at Mannes College The New School for Music». Arxivat de l'original el 2012-01-06. [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «List of academicians at the American Academy of Arts and Letters». Arxivat de l'original el 2016-06-24. [Consulta: 19 desembre 2019].