Mario Lemieux

jugador d'hoquei sobre gel canadenc

Mario Lemieux (Montreal, 5 d'octubre de 1965) és un jugador professional d'hoquei sobre gel quebequès que és considerat un dels millors jugadors de la història d'aquest esport. Va ser triat pels Pittsburgh Penguins amb la primera selecció general en el draft de la National Hockey League (NHL). Lemieux va tenir una excel·lent temporada de novell: va puntuar 100 punts, va ser nomenat per a l'equip All-Star, i va ser guardonat amb el premi Calder Memorial Trophy com a novell de l'any de la NHL. Va marcar més de 100 punts en cadascun dels seus primers sis anys a Pittsburgh i va ser nomenat NHL Most Valuable Player (MVP) per a la temporada 1987-88.[1][2][3][4]

Infotaula de personaMario Lemieux

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1965 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Montreal (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada194 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'hoquei sobre gel Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre gel Modifica el valor a Wikidata
LligaNHL Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentre Modifica el valor a Wikidata
Elecció al draft perPittsburgh Penguins, 1r (1984) Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Pittsburgh Penguins Modifica el valor a Wikidata
Participà en
febrer 2002Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAlain Lemieux Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmariolemieux.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1155689 TMDB.org: 222432
Facebook: MarioLemieuxFdn Twitter (X): mariolemieuxfdn Instagram: mariolemieuxfdn Youtube: UCwwPcPeeQSEUf1V91JaIlcg Olympics.com: mario-lemieux Modifica el valor a Wikidata

Primers anys modifica

Lemieux va néixer a Montreal, fill de Pierrette, mestressa de casa, i Jean-Guy Lemieux, enginyer. Ell i els seus germans grans Alain i Richard van créixer en una família de classe treballadora del barri de Ville-Émard. Va començar a jugar a l'hoquei als tres anys al soterrani de casa seva; abans d'utilitzar equip de veritat, ell i els seus germans usaven culleres de cuina de fusta com a pals d'hoquei i taps d'ampolla com a discos.[5] El seu pare va crear una pista al jardí de casa perquè els nois poguessin practicar tot el possible[6] i, segons la llegenda familiar, de vegades la família omplia de neu la catifa del saló perquè els germans poguessin practicar a dins quan es feia fosc.[7]

El jove Lemieux va ser company d'equip dels futurs jugadors de la NHL Marc Bergevin i JJ Daigneault al mateix equip menor d'hoquei sobre gel de Ville-Émard.[8] Lemieux i Daigneault van jugar junts amb RJ Donnelly i Gail Swann al Torneig Internacional d'Hoquei Pee-Wee del Quebec de 1977. Cornish i Swann també van competir en el torneig de 1978.[9]

Lemieux va començar la seva carrera al Laval Voisins de la Quebec Major Junior Hoquei League (QMJHL). Quan va ser reclutat als 15 anys, va declarar que batria rècords a la lliga.[7] Durant la temporada 1983-84 de la QMJHL, va demanar a l'entrenador Jean Bégin jugar en una línia davantera amb Jacques Goyette.[10] La combinació va tenir èxit, ja que Lemieux va batre el rècord de la lliga de punts en una temporada amb 282 (133 gols, 149 assistències) en 70 partits.[11] En el seu últim partit de la temporada regular, Lemieux va necessitar tres gols per a empatar el rècord de Guy Lafleur de 130 gols; va marcar sis gols i va donar sis assistències en una victòria per 16-4.[12] Durant els playoffs, va marcar 29 gols i va aconseguir 52 punts en 14 partits, i va classificar el seu equip per a la Memorial Cup de 1984.[13] La seva aparició al campionat nacional juvenil canadenc d'hoquei sobre gel va suscitar una gran expectació, però Lemieux només va poder marcar dos gols i donar tres assistències, i els Voisins de Laval van perdre els tres partits.[14]

Encara que va participar al Campionat Mundial d'Hoquei Júnior del 1983, Lemieux no va jugar amb els Canadian Juniors el 1984 perquè no li va agradar com li va tractar l'entrenador Dave King al torneig anterior[20]. Tampoc volia interrompre la seva temporada com a júnior[11]. Va acabar la seva carrera a la QMJHL amb 562 punts (247 gols, 315 assistències) en tres temporades. Abans de l'Entry Draft de la NHL de 1984, Lemieux va anunciar que volia jugar per a l'equip que ho triés[11]. Ell i el seu agent estaven en un punt mort amb els Pittsburgh Penguins i no van poder negociar un contracte. Per aquest motiu, quan els Penguins van anunciar el seu nom com a primer jugador del draft, no va estrènyer la mà del director general Eddie Johnston ni es va posar la samarreta dels Penguins, com és tradició a la NHL. Tot i que el draft es va celebrar a Montreal, més de 3.000 aficionats van veure la retransmissió al Civic Arena de Pittsburgh -un partit típic dels Penguins atreia menys de 7.000 aficionats en aquella època-[11] Després del draft, Johnston va signar amb Lemieux un contracte de dos anys per 600.000 dòlars, més una prima de 150.000 dòlars per signar[11].

Tot i que va participar al Campionat Mundial d'Hoquei Júnior del 1983, Lemieux no va jugar amb els Canadian Juniors el 1984 perquè no li va agradar el tracte que li va donar l'entrenador Dave King durant el torneig anterior.[15] Tampoc volia interrompre la seva temporada com a júnior.[5] Va acabar la seva carrera a la QMJHL amb 562 punts (247 gols, 315 assistències) en tres temporades. Abans de l'Entry Draft de la NHL de 1984, Lemieux va anunciar que volia jugar per a l'equip que el triés.[5] Ell i el seu agent estaven en un punt mort amb els Pittsburgh Penguins i no van poder negociar un contracte. Per aquest motiu, quan els Penguins van anunciar el seu nom com a primer jugador del draft, no va estrènyer la mà del director general Eddie Johnston ni es va posar la samarreta dels Penguins, com és tradició a la NHL. Tot i que el draft es va celebrar a Montreal, més de 3.000 aficionats van veure la retransmissió al Civic Arena de Pittsburgh -un partit típic dels Penguins atreia menys de 7.000 aficionats en aquella època-[5] Després del draft, Johnston va signar amb Lemieux un contracte de dos anys per 600.000 dòlars, més una prima de 150.000 dòlars per signar.[5]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Lemieux
  1. «Mario Lemieux | Biography, Stanley Cups, Stats, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2021].
  2. «Mario Lemieux». [Consulta: 13 maig 2021].
  3. «Mario Lemieux Bio» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2021].
  4. «Who is Mario Lemieux? Everything You Need to Know» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Christopher, Matt. On the Ice With ... Mario Lemieux. Little, Brown and Company, 2002. ISBN 0-316-13799-5 [Consulta: 21 setembre 2007]. 
  6. «Mario Lemieux». Ask Men. Arxivat de l'original el 15 octubre 2007. [Consulta: 19 setembre 2007].
  7. 7,0 7,1 Deacon, James «Lemieux, Mario (profile)». The Canadian Encyclopedia. Maclean's Magazine, 08-04-1996 [Consulta: 13 març 2021].
  8. Brandswell, Brenda. «One town, one team, three NHLers». The Gazette. [Consulta: 13 març 2021].
  9. «Pee-Wee players who have reached NHL or WHA», 2018. Arxivat de l'original el 6 març 2019. [Consulta: 13 gener 2019].
  10. Mackey, Jason. «An officer and 'Le Magnifique': Lemieux's first steady linemate followed path far away from the ice». Pittsburgh Post-Gazette, 18-10-2016. [Consulta: 12 gener 2020].
  11. «1997 Hockey Hall of Fame Inductees». Legends of Hockey. Arxivat de l'original el 24 febrer 2008. [Consulta: 19 setembre 2007].
  12. «Mario Lemieux Biography». Legends of Hockey.net. [Consulta: 21 setembre 2007].
  13. «1984 – Ottawa 67's». Canadian Hockey League, 2019. [Consulta: 12 gener 2020].
  14. Lapp, Richard M.; Macaulay, Alec. The Memorial Cup: Canada's National Junior Hockey Championship. Madeira Park, British Columbia: Harbour Publishing, 1997, p. 214–216. ISBN 1-55017-170-4. 
  15. «Mario Lemieux». Hockey Draft Central. [Consulta: 19 setembre 2007].