Mario Nuzzi

pintor italià

Mario Nuzzi, (Penne, Pescara, 1603 - Roma, 1673), anomenat «Mario dei Fiori»(Mario de les flors), va ser un pintor barroc italià, el primer d'especialitzar-se dins la natura morta en el tema de flors i garlandes.[1]

Plantilla:Infotaula personaMario Nuzzi

Autoretrat amb flors Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Mario De Fiori Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1603 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1673 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
GènereNatura morta Modifica el valor a Wikidata
MovimentPintura barroca


Biografia i obra

modifica

Es creu que va poder ser deixeble del seu oncle, el pintor «caravaggista» Tommaso Salini, de qui es diu que va ser el primer de pintar flors del natural, encara que és poc el conservat de la seva mà. La influència «caravaggista», en qualsevol cas, és notable en la seva obra, vinculada encara als corrents tenebristes per la utilització dels fons obscurs i el seu interès pels efectes del llum sobre els objectes meravellosament estudiats, encara que per influències nòrdiques la seva pintura s'anirà obrint cap a fórmules d'un més gran barroquisme.[1]

 
Adoració dels mags (1654), Museu de l'Ermitage

Va desenvolupar la seva activitat artística a Roma on va ingressar el 1657 a l'Acadèmia de Sant Lluc. Va treballar per a moltes de les principals famílies romanes, com els Borghese, els Chigi, els Barberini i els Pamphili. Va col·laborar amb Carlo Maratta al Palazzo Colonna, pintant les flors d'algunes de les seves composicions, com a l'Adoració dels mags en una garlanda de flors del Museu de l'Ermitage. Amb tot i això, són escasses les obres segures que s'han conservat, abundant les còpies i imitacions, alguns dels seus deixebles entre els que es consideren Laura Barnasconi i Domenico Bettini.

Algunes de les seves obres van arribar aviat a Espanya, segons els testimonis literaris, on van ser molt celebrades, exercint una influència considerable sobre la pintura de Juan de Arellano qui, segons assegura Antonio Palomino, es va iniciar copiant «alguns gerros del Mario».

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Alcolea/Garriga/Coll (1980) p.146

Bibliografia

modifica
  • Alcolea, Santiago; Garriga i Riera, Joaquim; Coll i Mirabent, Isabel. Pinturas de la Universidad de Barcelona: catálogo (en castellà). Ediciones Universitat Barcelona, 1980. ISBN 9788485257218. 
  • DDAA. La belleza de lo real. Floreros y bodegones en el Museo del Prado 1600-1800. Catálogo de la exposición (en en castellà). Madrid : Publyco S.A Museu del Prado, 1995. ISBN 84-87317-43-X.