Mario Petri (Perusa, 21 de gener de 1922 Città della Pieve, 26 de gener de 1985) va ser un baix baríton d'òpera italiana, especialment associat amb els papers de Mozart i Rossini.

Infotaula de personaMario Petri
Mario Petri 1955.jpg
Biografia
Naixement21 gener 1922
Perusa (Itàlia)
Mort26 gener 1985 (63 anys)
Città della Pieve (Itàlia)
Causa de mortCauses naturals (Accident vascular cerebral)
Activitat
OcupacióCantant, actor de cinema i cantant d'òpera
VeuBaix-baríton
InstrumentVeu

IMDB: nm0677896 Allmovie: p56396
Musicbrainz: 88535b74-f323-430b-81b1-d2c3e9787085
Modifica les dades a Wikidata

Després d'aconseguir el títol de cant i assistir als cursos de l'acadèmia Chigiana de Siena, participà durant els anys 1947/48 en nombroses manifestacions líriques i simfòniques de la (RAI) i de l'Acadèmia de Santa Cecília; el 1949 debuta en el teatre San Carlo de Nàpols (Der fliegende Holländer) a l'Òpera de Roma (el rol de Pimen a Boris Godunov). La consagració oficial tingué lloc dos anys més tard, el gener de 1951, quan fou elegit per Karajan com a protagonista de Don Giovanni: la seva veu, de modest volum però delicada i sàviament modulada, trobà en el personatge mozartià, representat diverses vegades (a La Scala l'any 1953, en el teatre de l'Òpera de Roma el desembre del mateix any, en el "Carlo Felice" de Gènova, a Palerm, a Nàpols, en la "Staatsoper" de Viena, fou un afortunat punt de trobada.

Amb la seva autoritat també representà el rol d'Almaviva a Les noces de Figaro i un paternal Sarastro i, en una altra dimensió, un insinuant Mefistòfil en La damnation de Faust. D'exemplar finesa i riques en subtileses foren les seves encarnacions rossinianes (L'italiana in Algeri, La Cenerentola, Le Comte Ory, Il turco in Italia, etc.), mentre que foren més problemàtiques, salvat potser en el Simon Boccanegra, que ell enregistrà en disc, les seves aproximacions als grans personatges verdians (Zaccaria, Filippo II, Padre Guardiano).

Vers al final dels anys 1960 també abordà rols de baríton (el 1969 interpretà a Venècia Don Carlo, a Madrid Ernani i als estudis de la RAI de Roma el Falstaff, i inaugurà a més amb Macbeth el Maig Musical Florentí de 1975, amb èxits que tanmateix només en part respongueren a les expectatives.

BibliografiaModifica