Mario Puzo

escriptor estatunidenc

Mario Gianluigi Puzo (Nova York 15 d'octubre de 1920Nova York 21 de juliol de 1999) fou un escriptor estatunidenc conegut pels seus llibres de ficció sobre la màfia, especialment El Padrí (1969).[1]

Infotaula de personaMario Puzo
Bert Fields and Mario Puzo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Sicília (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1999 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Long Island (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióCity College de Nova York
Universitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióNovel·lista, guionista, escriptor i escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
GènereFicció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomaMario Cleri Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Mario Puzo signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmariopuzo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0701374 Allocine: 38320 Allmovie: p107248
Find a Grave: 23456 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Mario Puzo va néixer el 1920 a Nova York, en el si d'una família d'immigrants italians. Va estudiar Ciències Socials a la Universitat de Colúmbia. Les seves dues primeres obres, The Dark Arena i The Fortunate Pilgrim, van tenir una gran acollida. La seva consagració definitiva va arribar amb la publicació d'El padrí, amb la qual a més va aconseguir dos premis Oscar pel seu treball de coguionista de les parts primera i segona de la pel·lícula (pel seu treball en el guió de la tercera va ser novament nominat, però no va aconseguir el guardó). Al seu torn, les parts primera i segona de la pel·lícula, dirigides per Francis Ford Coppola, van ser guardonades amb el premi a la millor pel·lícula en els seus respectius anys. A aquesta novel·la la van seguir: Els ximples moren, El sicilià, La quarta K, L'últim Don. Puzo va morir a casa de Long Island el juliol de 1999 a causa d'una aturada cardíaca poc temps després de finalitzar l'escriptura d'Omertà.[2][3]

DiversosModifica

Adorava jugar a tennis (segurament va extreure d'allí la presència de la seductora tennista en la seva novel·la Omertà). Li agradava també apostar ocasionalment a Las Vegas (recordin l'episodi de Moe Green en The Godfather i la seva novel·la The Last Don).[4]

Tot i l'enorme presència del catolicisme en l'obra de Puzo, l'escriptor, segons deia, no creia en Déu ni en els dogmes de l'Església, només en la bondat humana. Puzo va dir en alguna ocasió que la seva felicitat residia en un bon menjar, practicar tennis, apostar jugant, mirar el sostre de casa durant hores i escriure.[5]

Puzo mai va tenir contacte amb el medi del crim. De fet, segons les seves pròpies paraules Don Corleone era un personatge que ho espantava. A més deia que la seva màfia era una versió romàntica del món criminal real. "Si hagués estat en la màfia mai hauria hagut d'escriure".[6]

Malgrat entendre perfectament la naturalesa del mal, Puzo deia que la justícia havia de ser una constant en la societat, però estava decebut de com s'administrava als EUA, on segons ell, la llei protegeix més als criminals amb diners que a la gent comuna.

LlibresModifica

Els seus llibres són els següents:[7]

  • La sorra bruta (The Dark Arena) (1955)
  • La Mamma (The Fortunate Pilgrim) (1965)
  • Sis tombes a Munic (1967)
  • El padrí (The Godfather) (1969)
  • Els documents d'El padrí (The Godfather documents) (1971)
  • A l'interior de Las Vegas (Inside Las Vegas) (1976)
  • Els ximples moren (Fools die) (1978)
  • El sicilià (The sicilian) (1984)
  • La quarta K (The fourth K) (1991)
  • L'últim Don (The last Don) (1996)
  • Omertà (1999)
  • Els Borja (The family) (2001)

Com a guionista, destaquen:[1]

  • El padrí (The Godfather) (1972)
  • El padrí II (The Godfather, Part II) (1974)
  • Terratrèmol (Earthquake) (1974)
  • Superman (Superman) (1978)
  • Superman II (Superman II) (1980)
  • Cotton Club (The Cotton Club) (1984)
  • El sicilià (The sicilian) (1987)
  • El padrí III (The Godfather, Part III) (1990)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Mario Puzo» (en anglès). IMDb. [Consulta: 6 març 2020].
  2. Homberger, Eric. «The author of the Godfather, the book the Mafia loved» (en anglès). The Guardian, 05-07-1999. [Consulta: 5 març 2020].
  3. Siegel, Jules. «The computer wrote it» (en anglès). San Francisco Chronicle, 09-07-2000. [Consulta: 6 març 2020].
  4. «1920: Llega al mundo Mario Puzo, el famoso autor de El Padrino» (en castellà). El Siglo de Torreón, 15-10-2016. [Consulta: 6 març 2020].
  5. Tobias, Kim. «Leyendas del Cine: Mario Puzo» (en castellà). Cinescopia, 15-10-2017. [Consulta: 6 març 2020].
  6. Gutiérrez, Estephanie. «A 46 años de su estreno, 10 datos curiosos sobre “El Padrino”» (en castellà). Annur TV (De10), 15-03-2018. [Consulta: 6 març 2020].
  7. «Other Works» (en anglès). IMDb. [Consulta: 6 març 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Puzo