Mario Soldati

director de cinema italià

Mario Soldati (Torí, 17 de novembre de 1906 - Tellaro (província de La Spezia), 19 de juny de 1999) va ser un novel·lista, periodista i director de cinema italià.[1]

Infotaula de personaMario Soldati
Mario Soldati 1967.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 novembre 1906 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1999 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Tellaro (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri monumental de Torí Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, polític, periodista, escriptor i guionista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Italià Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLionello Venturi Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0812827 Allocine: 5807 Allmovie: p112073 Modifica el valor a Wikidata

Després d'estudiar amb els jesuïtes, Soldati es va llicenciar en Lletres a la seva ciutat natal. Ja a Torí va conèixer Cesare Pavese i Carlo Levi. Es va formar freqüentant el món d'escriptors liberals i radicals que encapçalava Piero Gobetti (1901-1926), cèlebre escriptor antifeixista. Es va traslladar a Roma, on va estudiar Història de l'Art a l'Institut Superior. Des de 1929 fins a 1931, va viure als Estats Units gràcies a una beca. Al seu retorn a Itàlia, va desenvolupar una intensa activitat cinematogràfica.

LiteraturaModifica

A part d'un drama en tres actes, Pilato (1924), pot dir-se que l'activitat literària de l'autor comença amb els contes reconeguts ja de Salmace (1929), per a prosseguir amb America, primo amore (1935), Ventiquattro ore in uno studio cinematográfico (1935), La verità sul caso Motta (1941), L’amico gesuita (1943), Fuga in Italia (1947), A cena col commendatore (1950) -que conté una de les seves narracions més convincents: La giacca verde—, i Le lettere da Capri (1954). Amb el conjunt d'aquestes obres va aconseguir gran notorietat, i li va ser concedit el Premi Strega.

Van seguir La confessione (1955), que tracta un els seus temes dominants: com una obsessiva educació religiosa pot generar efectes contraris als que es proposa. A Il vero Silvestri (1957) pposa de manifest la impossibilitat de comunicació anímica. I racconti, (1927-1947), de 1958, La messa dei villeggianti (1959) i Storie di spetri (1962) són el preludi de la seva més ambiciosa incursió en el terreny de la novel·la: Le due Città (1964).

En contes i novel·les posteriors confirmaria la seva habilitat per a elaborar trames estranyes, amb tocs de "suspens" irònic. Les seves històries neixen del xoc entre el quotidià i l'absurd. Narrades amb ritme vivaç, plenes de forts contrastos i amb unes invencions morals i psicològiques més paradoxals.

Va ser molt lloat per Natalia Ginzburg, Cesare Garboli y Giorgio Bassani.[2]

FilmografiaModifica

Entre les seves nombroses pel·lícules com a director destaquen Piccolo mondo antico i Malombra, basades en les novel·les d'Antonio Fogazzaro, Le miserie de Monsù Travet, de la comèdia de V. Bersezio, Eugenia Grandet, La provinciale, La donna del fiume i Policarpo ufficiale d'escrittura.[3]

També va participar amb un curtmetratge sobre Torí, en la pel·lícula col·lectiva 12 registi per 12 città rodada en 1989, amb motiu del Mundial de Futbol de 1990, disputat a Itàlia.[4]

Premis i distincionsModifica

Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1959[5] Millor comèdia Policarpo, ufficiale di scrittura Guanyadora

Obra literària (parcial)Modifica

I, Racconti autobiografici, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66704-8.
II, Romanzi brevi, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1992. ISBN 88-17-66706-4.

Filmografia com a director i guionistaModifica

ReferènciesModifica

  1. Mario Soldati, escritor y cineasta, El País, 22 de juny de 1999
  2. Solapa de La chaqueta verde, Barcelona, La fuga, 2014
  3. El escritor italiano Mario Soldati presenta en Madrid su obra cinematográfica, El País, 28 de setembre de 1983
  4. 13 cineastas italianos describen en documentales las ciudades anfitrionas del Mundial de fútbol, El País, 8 de desembre de 1989
  5. «Awards 1959: All Awards». festival-cannes.fr.
  6. Rivista fondata da Soldati, Enrico Emanuelli e Mario Bonfantini nel 1928 e chiusa d'autorità nel 1930.
  7. L'opera fu pubblicata nella collana Il sofà delle Muse, diretta da Leo Longanesi, già direttore di «Omnibus».
  8. «1954,Mario Soldati». premiostrega.it.
  9. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades premiocampiello.org
  10. «Premio Bagutta a Mario Soldati». archiviolastampa.it.
  11. «Premio Napoli di Narrativa 1954-2002». premionapoli.it.

BibliografiaModifica

  • Francesco Savio: Cinecittà anni Trenta. Parlano 116 protagonisti. Bulzoni Editore, Roma, 1979. Plantilla:NoISBN
  • Orio Caldiron (a cura di): Mario Soldati: un letterato al cinema. Edizioni della Cineteca nazionale, Roma, 1979. Plantilla:NoISBN
  • Gianpiero Brunetta: Storia del cinema italiano (3 voll.) Editori Riuniti, Roma, 2003 (2ª ed.) ISBN 88-359-3730-2
  • Luca Malavasi: Mario Soldati, Edit Il Castoro cinema, Milano, 2006. ISBN 88-8033-372-0
  • AA. VV. (a cura di Emiliano Morreale): Mario Soldati e il cinema, Donzelli Edit, Roma, 2009. ISBN 978-88-6036-386-2
  • AA.VV. Storia del cinema italiano, in particolare volume VI (1940-1944) ISBN 978-88-317-0716-9 e volume VII (1945 - 1949). ISBN 978-88-317-8229-6. Editori: Marsilio, Venezia e Scuola Nazionale del Cinema, Roma. 2003.
  • AA.VV. (a cura di Giorgio Barberi Squarotti, Paolo Bertetto, Marziano Guglielminetti): Mario Soldati: la scrittura e lo sguardo. Editori: Museo Nazionale del cinema e Lindau, Torino, 1991. ISBN 88-7180-030-3.