Marion Davies

Marion Davies (Brooklyn, Nova York, 3 de gener de 1897Hollywood, Califòrnia, 22 de setembre de 1961) fou una actriu de cinema estatunidenca.

Infotaula de personaMarion Davies
Marion Davies - Emerald Green.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1897 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, productora de cinema, guionista, model i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParellaWilliam Randolph Hearst (1917–1951) Modifica el valor a Wikidata
GermansRosemary Davies i Reine Davies Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0203836 Allocine: 32091 Allmovie: p17263 TCM: 44966 IBDB: 37425
Last fm: Marion+Davies Musicbrainz: 8f166ed3-8196-4cf4-9e4f-3c355127163b Find a Grave: 257 Modifica el valor a Wikidata
Marion Davies a la dècada del 1930.
Marion Davies.

Educació catòlica i pare jutgeModifica

Marion Cecilia Douras (nom real de l'artista) va néixer al barri de Brooklyn, essent la petita de quatre germanes (anomenades Rose, Reinie i Ethel). Des de llurs primers anys i malgrat haver-se educat en un convent catòlic totes elles tingueren ambició artística i un interès pel món de l'espectacle que portaria Marion a debutar a Broadway l'any 1914 amb la comèdia musical Chin Chin. La seva germana Reinie també treballà com a actriu, i fins i tot arribà a protagonitzar dues pel·lículaes, però mai assolí la popularitat de Marion. Aquest destí artístic no encaixava precisament amb els seus antecedents familiars. El seu pare era el jutge Bernard Douras, magistrat de la ciutat de Nova York, el qual sens dubte encaixà amb certa perplexitat el fet que la seva filla Marion actués en el musical Chi Chin i que atragués l'interès de l'il·lustrador Howard Chandler Christy, que la convertí en la seva model. Amb aquesta feina, posant per altres cèlebres artistes de l'època, com Harrison Fisher, Montgomery Flagg, Haskell Coffin i Hamilton King, la jove actriu inicià una activitat que li aportaria ingressos suplementaris. Una nit, el multimilionari William Randolph Hearst la va conèxier mentre actuava com a ballarina en l'espectacle de les Ziegfeld Follies i poc temps després va esdevenir el seu amant tot i que ell encara era casat.

En tot cas, el vertader objectiu de Marion era guanyar-se la vida com a actriu, no com a model, de forma que començà a treballar com a ballarina en la companyia de les Ziegfeld Follies; també aparegué en els espectacles Oh Boy i Betty. A més aprofità l'oportunitat que li oferia la sucursal americana de la productora Pathé per fer la primera aparició davant les càmeres del cinema a Runaway Romany (1917), per a la qual va escriure part del guió i dissenyà els intertítols referits al seu personatge.

Munta la seva productoraModifica

Aquest primer pas la va portar a concebre grans expectatives envers el seu futur en la pantalla i no tardà a muntar la seva companyia pròpia de producció, la Marion Davies Film Corporation, quelcom fàcil d'aconseguir en aquells moments caòtics del primer cinema mut per personalitats emprenedores. Marion aconseguí produir cinc pel·lícules , el que constitueix tot un rècord per a una dona que intentava obrir-se camí en un món que a poc a poc començava a ser controlat per homes. Els seus dos títols més destacats en aquesta etapa foren The Belle of New York (1919) i April Folly (1920).

Posteriorment començà a treballar per la companyia del seu amant. Marion començà a exercir com l'actriu protegida de Hearst, propietari de la productora Cosmopolitan Pictures. L'adinerat magnat de la premsa nord-americana va marcar la imatge de Marion com a actriu definitivament.

La sàtira del personatge de Hearst portada a la pantalla per Orson Welles al seu llargmetratge Ciutadà Kane pot donar una idea de com ha estat equivocadament vista la carrera de Marion Davies per part d'alguns comentaristes cinematogràfics. La figura de l'amant del multimilionari entossudit a convertir-la en estrella fou un llast per a la carrera de l'actriu, que tenia prou talent per fer-se un lloc en la història del cinema per mèrits propis més enllà de la seva vida privada. Marion destacava especialment en la comèdia, i de fet no començà a demostrar la seva pròpia vàlua fins que es va independitzar de Hearst i signà un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer per protagonitzar una sèrie de comèdies. Hearst la preferia en papers dramàtics i de noia ingènua, però ella cercà el seu camí en l'humor. La seva tossudesa li va permetre sobreviure també quan va arribar el cinema sonor. Malgrat que inicialment la seva veu es mostrà poc adequada per les primeres pel·lícules parlades, Marion educà la seva veu el suficient per passar del cinema mut al sonor i en els anys trenta aconseguí participar en diverses comèdies i musicals que la portarien fins i tot a ser la partenaire de Bing Crosby.

Prova que posseïa un talent al marge del seu paper com amant de l'adinerat personatge retratat a Ciutadà Kane és que el mateix Orson Welles assenyalà que el paper d'amant rossa del magnat interpretat per l'actriu Dorothy Comingore en la seva pel·lícula no representava en absolut a Marion, de la qual digué que era «una dona extraordinària, res a veure amb el personatge interpretat per la Comingore». Per altra banda, quan Hearst es va trobar en seriosos problemes financers, l'actriu el va ajudar venent totes les seves joies, de manera que els papers s'invertiren.

Caiguda de Cosmopolitan PicturesModifica

Després de la caiguda de la Cosmopolitan Pictures, les possibilitats d'aconseguir treball a finals de la dècada dels anys trenta disminuïren sensiblement. Finalment es va retirar del cinema i des de la mansió de William Randolph Hearst a San Simeon va dedicar-se a obres de caritat i a diverses fundacions . Especialment preocupada per la situació dels nens més desafavorits, ajudà diversos orfenats i repartia amb freqüència regals als nens i arribà a donar milions de dòlars.

Els problemes amb l'alcohol l'acompanyaren en la seva retirada dels platós cinematogràfics després que protagonitzés la seva darrera pel·lícula el 1937. El 1934, quan la seva carrera es trobava en el seu punt més alt, discutí amb els responsables de MGM i es passà a la Warner Bros, segell amb el qual féu les quatre últimes pel·lícules. Havia arribat als quaranta anys, i amb l'edat havia perdut la frescor que caracteritzava les seves interpretacions fins aquest moment. Els papers que li seguien oferint no l'interessaven com els d'abans.

Mort de HearstModifica

Després de la mort de Hearst l'any 1951, Marion, que malgrat haver viscut amb ell durant més de trenta anys no assistí al seu funeral, es casà per primera vegada amb l'actor i productor Horace G. Brown. La cerimònia se celebrà l'octubre d'aquell mateix any. El matrimoni no sortí massa bé i ella demanà el divorci a penes uns mesos més tard, tot i que el vincle conjugal es va mantenir oficialment fins a la mort de l'actriu víctima d'un càncer l'any 1961.

L'escàndol i la incògnitaModifica

Malgrat tot, si per algun motiu ha passat a ser destacat el nom de Marion Davies a la història del cinema, just és dir-ho, no és tant pels seus èxits cinematogràfics (la seva carrera és relativament curta i s'interromp a la dècada dels anys 30 sense arribar a contar cap títol que es pugui qualificar de mític o decisiu per al cinema), és pel seu paper com a exemple de l'enfeinada i escandalosa vida que portaven les primeres estrelles de Hollywood. L'escàndol de ser l'amant del milionari Hearst aviat s'afegí un luctuós esdeveniment que es produí el 1924 i que marcà decisivament la imatge pública de Marion de cara a la història. El productor i director Thomas Harper Ince, un dels pioners del cinema als Estats Units i mestre dels primers westerns, morí misteriosament quan assistia a una festa al iot de l'actriu. Els rumors que circularen en aquell moment afirmaven que Hearst havia sorprès Marion i Charles Chaplin en una situació acaramel·lada i fou presa d'un atac de gelosia que el portà a agafar una arma de foc i disparar contra l'actor i director. Afortunadament per a l'intèrpret de Charlot i desafortunadament per a Ince, la bala assolí aquest últim. Segons aquest rumor, per al qual mai no s'han trobat proves, l'esdeveniment fou cobert per una copiosa quantitat de dòlars i de poder desplegat per Hearst.

La millor amfitriona de HollywoodModifica

Per altra banda, el 1993 s'aclariren els rumors centrats en una suposada filla de la parella formada per Hearst i Davies. Els hereus de la recent defallida Patricia van Cleeve Lake, que fou presentada com a neboda de Marion Davies, reclamaren que era la filla que aquesta havia tingut, fruit de les seves relacions amb el milionari.

Interpretada en el cinema més recent per Melanie Griffith (a RKO 281), Kirsten Dunst (a The Cat’s Meow), Virgina Madsen (a The Hearst and Davies Affair), Heather McNair (a Chaplin) i Amanda Seyfried (a Mank). Davies comptava entre les seves aficions la de fer puzles, parlava el grec de manera fluida perquè tenia antecedents familiars procedents de Grècia, i era conscient del seu paper com a estrella d'un negoci pres pel marketing. Ja en dates tan primerenques pel sistema de Hollywood com els anys 30 afirmava: “En el meu cas es tracta d'un 5% de talent i un 95% de publicitat”. No en va, ella mateixa era el seu millor agent promocional i, tocada per l'ambició, arribà a convertir-se en la millor amfitriona de les festes de Hollywood de l'època. Les seves festes eren esperades amb interès per polítics, actors, directors i tot tipus d'artistes.

FilmografiaModifica

 
Getting Mary Married, 1919
  • Runaway Romany (1917)
  • Cecilia of the Pink Roses (1918)
  • The Burden of Proof (1918)
  • The Belle of New York (1919)
  • Getting Mary Married (1919)
  • The Dark Star (1919)
  • The Cinema Murder (1919)
  • April Folly (1920)
  • The Restiess Sex (1920)
  • Buried Treasure (1921)
  • Enchantment (1921)
  • Bride’s Play (1922)
  • Beauty’s Worth (1922)
  • The Young Diana (1922)
  • When Knighthood Was in Flower (1922)
  • Adam and Eva (1923)
  • The Pilgrim (1923)
  • Little Old New York (1923)
  • Yolanda (1924)
  • Janice Meredith (1924)
  • Zander the Great (1925)
  • Lights of Old Broadway (1925)
  • Ben-Hur (1925)
  • Berbely of Graustark (1926)
  • Tillie the Toller (1927)
  • The Red Mill (1927)
  • The Fair Co-ed (1927)
  • Quality street (1927)
  • The Patsy (1928)
  • The Five O’Clock Girl (1928)
  • The Cardboard Lover (1928)
  • Show People (1928)
  • Marianne (1929)
  • The Hollywood Revue of 1929 (1929)
  • Dulcy (1930)
  • The Florodora Girl (1930)
  • The Bachelor Father (1931)
  • It’s a Wise Child (1931)
  • Five and Ten (1931)
  • Polly of the Circus (1932)
  • Blondie of the Follies (1932)
  • Peg of my Hearth (1933)
  • Going Hollywood (1933)
  • Operator, 13 (1934)
  • Page miss Glory (1935)
  • Hearths Divided (1936)
  • Cain and Mabel (1936)
  • Ever Since Eve (1937)

ReferènciesModifica

Revista de Cinema Acción Estiu de 2007.