Marion Davies

Marion Davies (Brooklyn, Nova York, 3 de gener de 1897Hollywood, Califòrnia, 22 de setembre de 1961) fou una actriu de cinema estatunidenca.

Infotaula de personaMarion Davies
Mariondavies.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1897 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1961 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentHollywood Forever Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, productora de cinema, guionista, model i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1914 Modifica el valor a Wikidata –
Família
ParellaWilliam Randolph Hearst (1917–1951) Modifica el valor a Wikidata
GermansRosemary Davies i Reine Davies Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0203836 Allocine: 32091 Allmovie: p17263 TCM: 44966 IBDB: 37425
Last fm: Marion+Davies Musicbrainz: 8f166ed3-8196-4cf4-9e4f-3c355127163b Find a Grave: 257 Modifica els identificadors a Wikidata
Marion Davies a la dècada del 1930.
Marion Davies.

Educació catòlica i pare jutgeModifica

Marion Cecilia Douras era el vertader nom d'aquesta artista nascuda al barri de Brooklyn; fou la petita de les quatre germanes, anomenades Rose, Reinie i Ethel. Des de llurs primers anys, i malgrat haver-se educat a l'escola catòlica d'un monestir totes elles visqueren una ambició artística i un interès pel món de l'espectacle que portaria Marion a debutar a Broadway l'any 1914 amb la comèdia musical Chin Chin. Més tard es va incorporar més tard en les Ziegfeld Follies. La seva germana einie també intentà exercir com a actriu, i inclús arribà a protagonitzar dos films, però no assolí la popularitat de Marion.

Aquest destí artístic no encaixava precisament amb els seus antecedents familiars. El seu pare era el jutge Bernard Douras, magistrat de la ciutat de Nova York, el qual sens dubte contemplà amb certa perplexitat el fet que la seva filla Marion en el musical Chi Chin atragués l'interès de l'il·lustrador Howard Chandler Christy, que la convertí en la seva model: d'aquesta manera, la jove actriu inicià una activitat que anava a portar-li ingressos suplementaris, posant per altres cèlebres artistes de l'època, com Harrison Fisher, Montgomery Flagg, Haskell Coffin i Hamilton King.

En tot cas, el vertader objectiu de Marion era guanyar-se la vida com a actriu, no com a model, de forma que començà a treballar com a ballarina en la companyia de les Ziegfeld Follies; també aparegué en els espectacles Oh Boy i Betty. A més aprofità l'oportunitat que li oferia la sucursal americana de la productora francesa Pathé per fer la primera aparició davant les càmeres del cinema a Runaway Romany, per la qual va escriure part del guió i dissenyà els intertítols referits al seu personatge.

Munta la seva productoraModifica

Aquest primer pas la va portar a concebre grans expectatives envers el seu futur en la pantalla i no tardà a muntar la seva companyia pròpia de producció, la Marion Davies Film Corporation, quelcom fàcil d’aconseguir en aquells moments caòtics del primer cinema mut per personalitats emprenedores. Marion assolí a fer cinc pel·lícules per la seva pròpia productora, el que constitueix tot un rècord per a una dona que intentava obrir-se camí en un món que a poc a poc començava a ser controlat per homes. Els seus dos títols més destacats en aquesta etapa foren The Belle of New York i April Folly.

Posteriorment començà a treballar per la companyia del seu amant, el multimilionari William Randolph Hearst, que havia conegut una nit quan aquell encara era casat, quan Hearst passà per l’espectacle de les Ziegfeld Follies en el qual Marion participava com a ballarina; poc temps després va esdevenir el seu amant. Marion començà a exercir com l'actriu protegida de Hearst, propietari de la productora Cosmopolitan Pictures. La trobada amb l’adinerat magnat de la premsa nord-americana va marcar la imatge de Marion com a actriu definitivament.

La sàtira del personatge de Hearst portada a la pantalla per Orson Welles al seu llargmetratge Ciutadà Kane pot donar una idea de com ha estat equivocadament vista la carrera de Marion Davies per part d’alguns comentaristes cinematogràfics. La figura de l’amant del multimilionari entossudit a convertir-la en estrella fou un llast per la carrera de l’actriu, que tenia suficient talent per contar en la història del cinema per mèrits propis, més enllà de la seva vida privada. Marion destacava especialment en la comèdia, i de fet no començà a demostrar la seva pròpia vàlua independentment de Hearst fins que signà el contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer i començà a protagonitzar una sèrie d’històries amb l’humor com a element central.[cal citació]

Hearst la preferia en papers dramàtics i de noia ingènua, però ella cercà el seu camí en l’humor. La seva tossudesa li va permetre sobreviure també quan va arribar el cinema sonor, malgrat que inicialment la seva veu es mostrà poc adequada per les primeres pel·lícules parlades. Marion educà la seva veu el suficient per passar del cinema mut al sonor i en els anys trenta aconseguí participar en diverses comèdies i musicals que la portarien inclús a exercir com a companya de Bing Crosby.

Prova que posseïa un talent al marge del seu paper com amant de l’adinerat personatge retratat a Ciutadà Kane és que el mateix Orson Welles senyalà que el paper d’amant rosa del magnat interpretat per l’actriu Dorothy Comingore en la seva pel·lícula no representava en absolut Marion, de la qual digué que era «una dona extraordinària, res a veure amb el personatge interpretat per la Comingore». Per altra banda, en l'etapa de la carrera de Hearst, quan aquest es trobava en seriosos problemes financers, l’actriu el va ajudar en vendre totes les joies. De manera que els papers s’invertiren.

Caiguda de Cosmopolitan PicturesModifica

Però, després de la caiguda de la Cosmopolitan Pictures, les possibilitats d’aconseguir treball a finals de la dècada dels anys trenta s’esmunyiren sensiblement. Finalement es va retirar del cinema definitivament i es va dedicar-se a obres de caritat i fundacions vàries, des de la mansió tipus castell de William Randolph Hearst a San Simeón. Especialment preocupada per la situació dels nens més desfavorits, assistí diversos orfenats i repartia amb freqüència regals als nens i arribà a donar milions de dòlars.

Els problemes amb l’alcohol l’acompanyaren en la seva retirada dels platós cinematogràfics, després que protagonitzes el seu darrer film el 1937. El 1934, quan la seva carrera es trobava en el seu punt més alt, discutí amb els responsables de MGM i es passà a la Warner Bros, segell amb el qual féu les quatre últimes pel·lícules. Havia arribat als quaranta anys, i amb l’edat havia perdut la frescor que caracteritzava les seves interpretacions fins aquest moment. Els papers que li seguien oferint no l'interessaven com els d'abans.

Mort de HearstModifica

Després de la mort de Hearst, l’any 1951, Marion, que a pesar d’haver viscut junt amb ell durant més de treinta anys, no acudí al seu funeral, i es casà per primera vegada amb l’actor i productor Horace G. Brown. La cerimònia se celebrà l’octubre d’aquest mateix any. El matrimoni no degué sortir massa bé, perquè ella demanà el divorci a penes uns mesos més tard de l’enllaç, però el vincle conjugal es va mantenir oficialment fins que l’actriu morí, víctima de càncer, l’any 1961.

L’escàndol i la incògnitaModifica

Malgrat tot, si per algun motiu ha passat a ser destacat el nom de Marion Davies a la història del cinema, just és dir-ho, no és tant pels seus assoliments cinematogràfics (la seva carrera és relativament curta i s’interromp a la dècada dels anys 30 sense arribar a contar cap títol que es pot qualificar de mític o decisiu per al cinema), és pel seu paper com a exemple de l’enfeinada i escandalosa vida que portaven les primeres estrelles de Hollywood. L’escàndol de ser l’amant del milionari Hearst aviat s’afegí un luctuós esdeveniment que es produí el 1924 i marcà decisivament la imatge pública de Marion de cara a la història. El productor i director Thomas Harper Ince, un dels pioners del cinema als Estats Units i mestre dels primers westerns, morí misteriosament quan assistia a una festa al iot de l’actriu. Els rumors que circularen en aquell moment afirmaven que Hearst havia sorprès Marion i Charles Chaplin en una situació acaramel·lada i fou presa d’un atac de gelosia que el portà a agafar una arma de foc i disparar contra l’actor director, però afortunadament per l’intèrpret de Charlot, i desafortunadament per a Ince, la bala només assolí aquest últim. Segons aquest rumor, per al qual mai no s'han trobat proves, l’esdeveniment fou cobert per una copiosa quantitat de dòlars i de poder desplegat per Hearst.

La millor amfitriona de HollywoodModifica

Per altra banda, el 1993 s’aclariren els rumors centrats en una suposada filla de la parella formada per Hearst i Davies. Els hereus de la recent defallida Patricia van Cleeve Lake, que fou presentada com a neboda de Marion Davies, reclamaren que era la filla que aquesta havia tingut, fruit de les seves relacions amb el milionari.

Interpretada en el cinema més recent per Melanie Griffith (a RKO 281), Kirsten Dunst (a The Cat’s Meow), Virgina Madsen (a The Hearst and Davies Affair) i Heather McNair (a Chaplin). Davies contava entre les seves aficions la de fer puzles, parlava el grec de manera fluida perquè tenia antecedents familiars procedents de Grècia, i era conscient del seu paper com a estrella d’un negoci pres pel marketing ja en dates tan primerenques pel sistema de Hollywood com els anys 30, ja que afirmava: “En el meu cas es tracta d’un 5% de talent i un 95% de publicitat”. No en va, ella mateixa era el seu millor agent promocional, i, tocada per l’ambició, arribà a convertir-se en la millor amfitriona de les festes de Hollywood de l’època. Les seves festes eren esperades amb interès pels polítics, actors, directors i tot tipus d’artistes.

FilmografiaModifica

 
Getting Mary Married, 1919
  • 1917-Runaway Romany
  • 1918-Cecilia of the Pink Roses
  • 1918-The Burden of Proof
  • 1919-The Belle of New York
  • 1919-Getting Mary Married
  • 1919-The Dark Star
  • 1919-The Cinema Murder
  • 1920-April Folly
  • 1920-The Restiess Sex
  • 1921-Buried Treasure
  • 1921-Enchantment
  • 1922-Bride’s Play
  • 1922-Beauty’s Worth
  • 1922-The Young Diana
  • 1922-When Knighthood Was in Flower
  • 1923-Adán y Eva
  • 1923-The Pilgrim
  • 1923-Little Old New York
  • 1924-Yolanda
  • 1924-Janice Meredith
  • 1925-Zander the Great
  • 1925-Lights of Old Broadway
  • 1925-Ben-Hur
  • 1926-Berbely of Graustark
  • 1927-Tillie the Toller
  • 1927-The Red Mill
  • 1927-The Fair Co-ed
  • 1927-Olívia (Quality street)
  • 1928-The Patsy
  • 1928-The Five O’Clock Girl
  • 1928-The Cardboard Lover
  • 1928-Show People
  • 1929-Marianne
  • 1929-The Hollywood Revue of 1929
  • 1930-Dulcy
  • 1930-The Florodora Girl
  • 1931-The Bachelor Father
  • 1931-It’s a Wise Child
  • 1931-Five and Ten
  • 1932-Polly of the Circus
  • 1932-Blondie of the Follies
  • 1933-Peg of my Hearth
  • 1933-Going Hollywood
  • 1934-Operator, 13
  • 1935-Page miss Glory
  • 1936-Hearths Divided
  • 1936-Cain and Mabel
  • 1937-Ever Since Eve

ReferènciesModifica

Revista de Cinema Acción Estiu de 2007.

Enllaços externsModifica