Mark Vigodski

matemàtic rus

Mark Vigodski (rus: Марк Яковлевич Выгодский) (Minsk, 2 d'octubre de 1898 - Piatigorsk, 26 de setembre de 1965) va ser un matemàtic soviètic, especialitzat en història de les matemàtiques.[1]

Infotaula de personaMark Vigodski
Biografia
Naixement(ru) Марк Яковлевич Выгодский Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Minsk (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Piatigorsk (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi 55° 43′ 29″ N, 37° 33′ 15″ E / 55.7247°N,37.5542°E / 55.7247; 37.5542 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Varsòvia (1916–)
Universitat Estatal de Rostov (1916–)
Universitat Estatal de Moscou (–1923) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaМатематика древних вавилонян  (1940 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDmitry Morduhai-Boltovskoi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial, àlgebra i història de les matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pedagògica Estatal de Tula (1952–1960)
Universitat Estatal de Moscou (1923–1948) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1917–1935) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDmitry Morduhai-Boltovskoi Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil Russa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSemion Belozyorov Modifica el valor a Wikidata

Vida i Obra modifica

Vigodski va néixer a Minsk però va fer els estudis secundaris a Bakú, on treballaven els seus pares que eren un enginyer químic i una professora de música.[2] En acabar els estudis secundaris va ingressar a la universitat de Varsòvia, però aquesta institució havia estat traslladada a Rostov del Don per la Primera Guerra Mundial. Durant la revolució russa i la consegüent guerra civil es va unir als bolxevics i va treballar activament per la revolució.[3] Després, es va establir a Moscou, on es va graduar a la seva universitat el 1923, començant immediatament a donar classes. La seva concepció marxista de la història li feia veure la matemàtica més com fruit del desenvolupament històric que com fruit del raonament lògic.[4] El 1931, quan va publicar el seu llibre Основы исчисления бесконечно-малых (Fonaments del Càlcul infinitesimal), presentava els conceptes principals com fruit d'una evolució històrica a partir dels problemes inicials que pretenien resoldre. Aquest plantejament va comptar amb el recolzament explícit de Nikolai Luzin.[5]

El 1933, juntament amb Sofia Ianóvskaia i Adolf Iuixkévitx, va organitzar el seminari d'història de les matemàtiques de la universitat,[6] a ells s'ha d'atribuir el naixement d'una escola d'història de les matemàtiques soviètica.[7] El 1934 va aparèixer el seu llibre sobre Galileu i les seves opinions no van ser gaire ben vistes per l'ortodòxia comunista; només va faltar que el Vaticà en fes una valoració positiva, per a ser titllat de reaccionari.[8] El 1935 va ser expulsat del partit comunista i obligat a abandonar qualsevol càrrec administratiu. El 1948 es va veure obligat a deixar la universitat de Moscou i el 1950 va marxar a Tula on va ser professor de la universitat pedagògica de la ciutat[9] fins que es va retirar el 1960. Des de 1963 fins a la seva mort, va ser professor consultor de l'Institut Miner de Tula. Va morir el 1965 a Piatigorsk mentre era de vacances.[10]

Tot i que va patir una vida difícil, pròpia de molts erudits immersos en la realitat soviètica,[11] va deixar una obra notable. El seu estudi del les matemàtiques de Babilònia (1940) li va servir per obtenir el doctorat.[7] També va fer treballs importants sobre les matemàtiques de l'antiga Grècia,[12] culminats pel seu llibre Арифметика и алгебра в древнем мире (Aritmètica i àlgebra en el món antic) (1941). A més d'historiador, Vidogski també va ser un mestre, que va publicar els seus manuals de matemàtiques elementals (1941) i de matemàtiques superiors (1956) que han estat reeditats i traduits en nombroses ocasions.[13]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica